Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Quàdruple Aliança
Història
Nom donat al tractat signat a Londres (22 d’abril de 1834) entre la Gran Bretanya, França, Espanya i Portugal per posar fi a les guerres civils de la península Ibèrica i expulsar els pretendents absolutistes d’Espanya (Carles) i de Portugal (Miquel), i anihilar llurs partidaris.
L’ajut material oficial anglofrancès fou inexistent, però el suport diplomàtic i l’arribada de voluntaris contribuïren a l’èxit de la causa liberal
batalla d’Albelda
Història
Militar
Combat en el qual hom creu que participà Ordoni I d’Astúries, que hauria vençut el muladí Mūsà ibn Mūsà (859-860?) al S de Logronyo (a Albelda de Iregua).
La llegenda la transformà en la inexistent batalla de Clavijo de Ramir I contra els musulmans El més probable devia ésser que els gascons atacaren la fortalesa d’Albelda el 851 o el 852 sense aconseguir, però, de prendre-la
Senza Tempo
Dansa i ball
Companyia de dansa fundada el 1990 pels ballarins i coreògrafs Inés Boza i Carles Mallol.
Experimenten en el camp del teatre dansa i fins ara han presentat els espectacles Senza Tempo 1990, Cuento sin título 1992, Capricho , Cien años 1994, Robadors de sal 1995, Lazurd, viaje a través del agua 1998 i Zahoríes 2000, que completaren la seva Trilogía del agua , Frena mi amor 2001, Peixos a les butxaques 2002, El jardí inexistent 2004 i El bosque de Marcela 2004 També han fet incursions en el món del vídeo dansa Capricho als terrats 1996 Els seus espectacles de teatre dansa continuen reflectint la influència de Pina Bausch, per bé que han aconseguit construir un llenguatge poètic i…
Ofèlia Dracs
Literatura catalana
Pseudònim d’un col·lectiu d’escriptors de la generació literària dels anys setanta.
El grup volia reivindicar, d’una manera lúdica, els gèneres literaris en la literatura catalana i crear una narrativa de base popular en un moment, els primers anys dels postfranquisme, en què aquesta pràctica era gairebé inexistent El nom de Dracs correspon a l’acròstic format per les inicials dels seus fundadors Miquel Desclot, Carles Reig, Josep Albanell, Jaume Cabré i Joaquim Soler A més, n’han format part, en algun moment Margarida Aritzeta, Assumpció Cantalozella, Joaquim Carbó, Joana Escobedo, Jaume Fuster, Isidre Grau, Josep Maria Illa, Quim Monzó, Maria Antònia Oliver,…
Esquerra Comunista
Organització comunista afí a l’Oposició Comunista Internacional.
Al principi representà solament un canvi de nom de l' Oposició Comunista Espanyola , proposat per la delegació catalana en la seva tercera conferència març del 1932, però immediatament significà un canvi polític important, que provocà divergències internes i, sobretot, amb la direcció de l’Oposició Internacional i amb Trockij A la fi del 1932 el nou comitè central escollí Andreu Nin com a secretari general i, també, el comitè executiu, format per Nin, Josep Metge, Molins i Fàbrega, LFersen i EGoñi, que traslladà la seva residència a Barcelona L’organització s’orientà cap a la creació d’una…
Lo temple de la glòria
Poema, segurament anònim i de data incerta, conservat només fragmentàriament, que fou traduït al castellà i editat per primera vegada el 1847 per Magí Pers i Ramona.
L’obra Hom l’atribuí primer a un inexistent Josep Fontaner, del segle XVII posteriorment hi hagué un doble corrent d’opinió mentre uns historiadors l’atribuïen a un hipotètic Ignasi Puigblanc, d’altres el consideraven obra d’Antoni Puigblanc Últimament, hom tendeix a considerar-lo com a obra anònima, bé del final del segle XVIII o bé de ja ben entrat el segle XIX, donats uns certs elements de caràcter romàntic Sigui com vulgui, sembla ser obra d’una persona exiliada És escrit en octaves reials i hi apareixen nombrosos castellanismes el seu conjunt, però, té força originalitat i…
,
Percussions d’Estrasburg
Música
Grup de percussió format a Estrasburg el 1961 per sis joves músics de formació clàssica.
Bernard Balet, Jean Batigna, Lucien Droeller, Jean Paul Finkbeiner, Claude Ricou i Georges Van Gucht tocaven en l’Orquestra Municipal d’Estrasburg i en l’ORTF, les programacions de les quals els posaren en contacte amb la música del segle XX Aquest fet, juntament amb la influència de Pierre Boulez, els dugué a creure en la necessitat de crear un grup de percussió amb la voluntat d’afavorir l’establiment d’un repertori per a aquest tipus de formació, inexistent fins al moment Així nasqué el Grup Instrumental de Percussió, que posteriorment esdevingué Percussions d’Estrasburg Ràpidament…
Arxiu Històric Municipal de Ciutadella
Historiografia catalana
Dipòsit documental que té el seu origen en l’arxiu de la Universitat General de Menorca i Particular de Ciutadella i té continuació en l’Arxiu Municipal de Ciutadella, hereu d’aquella institució.
Inclou el fons de la biblioteca de mossèn Josep Salord i Farnés 1911 — 1974 El seu interès és d’abast insular, ja que l’antiga Universitat General de Menorca tenia jurisdicció sobre tot el territori de l’illa Possiblement el 1850 se suprimí el Jutjat de Primera Instància de Ciutadella, quan l’arxiu de l’antiga Batlia General i del mateix Jutjat passà a l’Arxiu Municipal Pel seu interès historiogràfic, cal assenyalar la collecció de cartes reials, els llibres de privilegis i la documentació referent a la Universitat General de Menorca, que abraça del 1558 al 1835 Com passa també amb la resta d…
Partido Español Nacional Socialista
Partit polític
Partit neonazi clandestí creat a Barcelona el 1968 per Fernando Poveda, a qui posteriorment succeïren en la direcció del grup Enrique Molina i Ernesto Milá.
Sorgí com a alternativa al neonazisme “culturalista” del Círculo Español de Amigos de Europa cedade Difongué un pensament afí a la ultradreta “tradicional” defensa de la unitat de la pàtria, lluita contra el comunisme i crítica de l’Opus Dei i dels “tecnòcrates” Evolucionà vers un paneuropeisme neofeixista i antiimperialista i adoptà en les seves publicacions conceptes com “autogestió”, al mateix temps que disminuïren les reflexions racistes i nazis Tingué una militància reduïda i actuà en l’òrbita del Servicio Central de Documentación Els militants uns 40 el 1971 eren sobretot estudiants de…
Atlàntida
©
Mitologia
Segons la tradició grega, illa o continent, país dels atlants, que s’enfonsà, engolit per la mar, en una època remota.
Aquesta tradició ha arribat sobretot a través de Plató, que hi fa referència als diàlegs Timeu i Críties Ho donà com un fet històric i explicà que durant un viatge de Soló d’Atenes a Egipte, els sacerdots de Sais li narraren la història de l’Atlàntida Era un imperi sobirà de “tota l’illa de l’Atlàntida i d’altres illes i part del continent” la situà en un cas “al nord”, i en un altre “davant les columnes d’Hèrcules”, o sigui, de l’estret de Gibraltar Els atlants intentaren de sotmetre els grecs i els egipcis, però Atenes aconseguí la victòria Tot això passava, sempre segons la versió…