Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Musèu Dera Val d’Aran
Museu
Museu d’àmbit comarcal amb seu central a l’edifici renaixentista de la Tor deth Generau Martinhon de Viella.
S'inscriu dins la tendència dels ecomuseus Conté arqueologia aranesa de l’edat del bronze i d’època romana, escultura medieval aranesa entre la qual destaquen el Crist de Casarilh i el d’Escunhau, del s XIII i estris del camp i d’oficis de la vall Hom conserva en aquest museu l’armari dels privilegis o “de les sis claus”, moble del s XVIII on hom guardava l’arxiu L’antiga església gòtica de sant Joan d’Arties ha estat adaptada per a sala polivalent i d’exposicions del museu
Cimera de Maastricht
Economia
Reunió del Consell Europeu que tingué lloc a la ciutat de Maastricht el 1991, en la qual s’aprovà el Tractat de la Unió Europea (o de Maastricht).
La part relativa a la unió econòmica i monetària s’inscriu en el Tractat de Roma la relativa a la unió política, és mancada d’una base jurídica nova i encara no ha estat programada Aquesta afecta nombroses qüestions política exterior i de defensa Unió de l’Europa Occidental facultats relatives al Parlament i a la Comissió foment de la cohesió fons cooperació judicial i policial acords de Schengen i drets de vot i de candidatura a les eleccions municipals i europees, lligats a la residència El tractat implica, abans l’entrada en vigor, el 1993, la reforma de les constitucions dels…
germans Dardenne
Cinematografia
Realitzadors cinematogràfics belgues.
Els germans Dardenne, Jean-Pierre Engis, Lieja, 1951 i Luc Awirs, Lieja, 1954, començaren la seva carrera dirigint documentals al final dels anys setanta, i el 1987 dirigiren la seva primera pellícula de ficció, Falsch Es donaren a conèixer internacionalment amb La promesse 1996, guanyadora de l’Espiga d’Or a la Seminci de Valladolid, i es consagraren amb Rosetta 1999, Palma d’Or al Festival de Canes Invariablemnt, la seva filmografia s’inscriu en el cinema social per a denunciar les contradiccions de la societat del benestar, per mitjà de protagonistes marginats També han…
Ports de la Generalitat
Organisme de l’administració catalana que dirigeix, planifica i gestiona els ports pesquers, esportius i comercials no concessionaris a Catalunya.
A més, regula els usos de les installacions comercials, culturals, esportives, lúdiques i recreatives vinculades a l’activitat portuària o marítima, les dàrsenes i les installacions marítimes Alhora, aplica les mesures de protecció del medi natural i la qualitat de les aigües marítimes Ports de la Generalitat és una empresa pública amb personalitat jurídica i patrimoni propis, i autonomia administrativa i econòmica Fou creada el 1998, d’acord amb la Llei de ports de la Generalitat de Catalunya, i s’inscriu al departament de política territorial i obres públiques S'organitza en tres zones…
Boko Haram
Història
Organització terrorista i fonamentalista islàmica nigeriana.
El seu sorgiment s’inscriu en el conflicte crònic entre les poblacions islàmiques i les animistes cristianes que ha dominat l’Estat nigerià des del seu origen Tot i que el nom oficial de l’organització és en àrab i correspondria a 'Adherents a la causa de la propagació de les ensenyances del Profeta i del Gihad', la designació més corrent és en llengua haussa Boko Haram, traduïble per 'contra Occident' o 'Occident prohibit' Fou fundada pel clergue Mohammed Yusuf l’any 2002, per crear un estat islàmic al nord de Nigèria Amb aquest objectiu, obrí una escola islàmica que atragué…
Qui t’estima, Babel?
Cinematografia
Pel·lícula del 1986-1987; ficció de 92 min., dirigida per Ignasi P. Ferré i Sardà.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Produccions TA Barcelona, Lauren Films Antoni Llorens, Barcelona REFERENT LITERARI La novella La imbècil , de Mercè Company GUIÓ M Company FOTOGRAFIA Xavier Gil Agfacolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Miren Begoña Jorge MUNTATGE Joan Escardó MÚSICA Joan Vives INTERPRETACIÓ Mercè Sampietro tia Cèlia, Assumpta Serna la mare, Mireia Tomás Babel petita, Judit-Rosa Vidal Babel gran, Mai Vives Gavina, Empar Moreno l’assistent social, Ferran Rañé Dr Roig, Rosana Pastor Clara, la mestra jove, Blanca Martínez Carme, la tutora, Ramon Teixidor el…
Politar andorrà
Historiografia catalana
Compilació de la història dels usos i costums de les Valls d’Andorra.
Fou escrita l’any 1763 pel prevere andorrà Antoni Puig, rector de les Caldes –actualment les Escaldes–, parròquia d’Andorra la Vella El títol complet de l’obra és Politar andorrà, que conté ab fácil méthodo la antiquitat, govern, religió, usos, preheminéncias, prerogatives, y privilegis de les Valls Neutres de Andorra Escrit per lo Rnt An Pg Preb de les Caldes per lo millor gobern de sos Patricis Tret de les sublimes Obres del Mlt Iltre Dr Anton Fiter i Rossell, Veguer de ditas Valls El Politar es compon de sis capítols el primer fa referència a la història d’Andorra el segon es refereix a…
L’arbre de les cireres
Cinematografia
Pel·lícula del 1998; ficció de 90 min., dirigida per Marc Recha i Batallé.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Oberón Cinematográfica Antonio Chavarrías, Barcelona ARGUMENT MRecha GUIÓ MRecha, Ignasi Móra FOTOGRAFIA José Miguel Llorens Cano color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Laia Colet MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA Toti Soler SO Albert Manera, Ricard Casals INTERPRETACIÓ Pere Ponce Andreu, Diana Palazón Dolors, Jordi Dauder dr Martí, Isabel Rocatti Roser, Rosana Pastor, Bernat Llobell Miquel, Blai Pascual Àngel, Pep Cortés Manolo, Miguel Ángel Romo Tonet, Raül Julve Vicent, Samir El Quehiry ESTRENA Barcelona, 16101998, Madrid, 03111998 PREMIS Sitges…
Cinema Rescat
Cinematografia
Associació Catalana per a la Recerca i Recuperació del Patrimoni Cinematogràfic.
També s’ocupa del seu estudi i difusió, principalment a Catalunya Fou enregistrada legalment el 15 d’octubre de 1996 sota l’impuls del grup constituït per Josep Estivill, Ana Fernández, Anton Giménez, Maria del Pilar Mendoza, Pedro Nogales, Lluís Valentí i Maria Encarnació Soler que havia rebut el Premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat 1994 "a la millor contribució cultural", com a presidenta En formen part un seguit d’estudiosos i tècnics com ara Joan Manuel Maigí, Anna Duran, Mariona Bruzzo, Oriol Bassa, Josep Miquel Rodríguez, José Carlos Suárez, Anna Casanovas, Joaquim…
Les formes de la vida catalana
Literatura catalana
Assaig de Josep Ferrater i Móra, publicat l’any 1944.
Està dedicat a la personalitat de la societat catalana i a l’anàlisi de la influència de les conviccions populars en les collectivitats humanes Mitjançant un rigorós exercici de comprensió històrica, el filòsof fomenta la reflexió cívica i el rebuig a la immoderació, a l’aïllament i a les temptacions de la supèrbia L’obra assenyala quatre trets significatius de la fesomia catalana la continuïtat, el seny, la mesura i la ironia i s’articula al voltant d’un suggeridor símil amb la sardana en la qual el poble s’obre i es tanca conduït per la melodia Ferrater i Móra, conscient d’aquesta…