Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Federación Española de Sociedades de Archivística, Biblioteconomía y Documentación y Museística
Federació que agrupa les associacions i col·legis professionals espanyols de la informació i la documentació.
Fou fundada el 1988 amb les finalitats de fomentar la collaboració entre els seus membres, promoure la imatge dels professionals de la informació i la documentació, afavorir-ne la capacitació professional i actuar com a interlocutor amb l’administració, entre d’altres Aplega una vintena d’entitats membres Cada dos anys organitza les jornades professionals més importants a l’Estat del sector
Les tusculanes
Títol d’una obra filosòfica de Ciceró que aplega un seguit de converses que hom suposa que foren sostingudes a la vil·la que el filòsof posseïa a Túsculum (d’ací el seu nom llatí: ‘Converses de Túsculum’).
Dedicada a Brut, escrita el 45 aC i publicada al cap d’un any, consta de cinc llibres, que tracten sobre el problema de la felicitat humana amb un estil i una tècnica nous l’interlocutor és un anònim que posa objeccions als temes més diversos i els qüestiona Aquests temes són el menyspreu de la mort, el saber suportar el dolor, l’alleujament del dolor, les torbacions de l’ànim i el conreu de la virtut, com a base única de la felicitat Inspirades en la filosofia de Plató, de Filó i de l’Acadèmia Nova, com també en la dels partidaris de la conciliació de les doctrines…
Consorci d’Educació de Barcelona
Entitat pública, amb personalitat jurídica pròpia, constituïda per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, creada per gestionar els serveis i els centres educatius de la ciutat de Barcelona reunits en una única xarxa educativa, descentralitzada i més propera a la ciutadania.
El Consorci d’Educació de Barcelona CEB apareix amb la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta Municipal de Barcelona, llei que dota la ciutat d’un règim especial tot reconeixent la seva capitalitat i que fou aprovada per l’Ajuntament de Barcelona, el Parlament de Catalunya i les Corts espanyoles El CEB es va constituir legalment pel Decret 84/2002 del Govern de la Generalitat de Catalunya del 5 de febrer de 2002 Gradualment ha anat assumint competències amb la finalitat d’arribar a esdevenir l’administració educativa única a la ciutat Des del gener del 2009, el Consorci d’Educació de…
Gremi Provincial d’Empresaris de Cinema de Barcelona
Cinematografia
Entitat professional destinada a defensar els interessos del seus associats davant d’organismes, institucions oficials, empreses nacionals o estrangeres i qualsevol altre interlocutor.
A Catalunya, el primer intent corporatiu del collectiu vinculat a l’exhibició es produí el 1912, quan es constituí el Sindicat d’Empreses Cinematogràfiques de Catalunya, la primera junta del qual fou presidida per Manuel Belio El 1914 aparegué la Mútua de Defensa Cinematogràfica Espanyola, presidida per Josep Vidal Gomis, que es veié desbordada per l’embranzida del negoci, cosa que el 1925 propicià la creació de la Societat d’Empresaris d’Espectacles Públics de Catalunya, dirigida per Josep Maria Bosch Durant la dècada del 1930 funcionà amb el nom d’Associació d’Empresaris d’Espectacles…
Diccionari per a ociosos
Literatura catalana
Llibre d’assaig de Joan Fuster, publicat el 1964.
Desenvolupament enciclopèdic Conjunt de seixanta-una proses d’extensió molt desigual que entren dins del gènere assagístic que practicava Fuster A través de la fórmula del diccionari, l’escriptor ofereix un ventall molt vast de reflexions i aforismes, amb el seu estil característic ple d’escepticisme Aquest diccionari, igual com passa amb una part important de la seva obra, és una espècie de memoràndum intellectual de l’escriptor Suggereix punts de vista sobre qualsevol fet quotidià, objecte o persona, sempre des d’un horitzó cultural molt divers i original Així mateix, es pot fer una…
Sinn Féin
Història
Moviment nacionalista i republicà irlandès, creat el 1902 per Arthur Griffith.
Lluità per la independència d’Irlanda contra la Gran Bretanya El 1916 desencadenà una revolta que, malgrat ésser durament reprimida, obtingué un gran ressò En les eleccions del 1918 al parlament de Dublín, el Sinn Féin, dirigit per Eamon de Valera, obtingué un gran triomf Oposat al tractat del 1921 pel qual la Gran Bretanya reconegué l’existència de l’estat lliure d’Irlanda, continuà la lluita De Valera se’n separà per formar el Fianna Fáil 1926 A través del seu braç armat, l’ Irish Republican Army IRA, inicià un seguit de campanyes a Irlanda del Nord, que culminaren en un estat de guerra…
Institut del Territori
Urbanisme
Organisme creat a València l’any 2008, amb l’objectiu d’esdevenir un interlocutor de la ciutadania i dels àmbits professional, acadèmic i de les administracions locals dels Països Catalans, sobre temes de gestió i planificació territorial en clau mediambiental.
Compta amb un comitè assessor format per experts en el camp de l’ecologia, el medi ambient i la planificació territorial La seva seu és a l’edifici de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània OCCC de València Organitzen diverses activitats de divulgació i pretenen desenvolupar línies d’investigació en collaboració amb la Xarxa d’Universitats Joan Lluís Vives Publiquen Gaia Pensament global, territori i medi ambient
catalanòfils
Historiografia catalana
El gran salt endavant de la societat catalana al primer terç del s. XX suscità un interès creixent per conèixer els mecanismes i les grans fites històriques passades que esdevinguessin claus explicatives.
No resulta estrany, doncs, el cas d’Edgar Allison Peers, estudiós de la vida i l’obra de Ramon Llull, que investigà els possibles impactes de la Guerra Civil Espanyola en l’esdevenidor de la nació catalana moderna Aleshores, com succeí, també, més tard, no era fàcil distingir entre “catalanòfils purs”, és a dir, estudiosos forans de la realitat catalana, i “catalans d’adopció”, és a dir, estudiosos que, pel fet d’haver viscut força temps a Catalunya, esdevingueren un xic catalans, si més no per un quant temps Són els casos, per exemple, de l’occità Pierre Vilar, el flamenc Georges…
Literari i Artístic de Maó Ateneu Científic
Historiografia catalana
Associació cultural fundada el 1905 amb el nom d’Ateneo Científico, Literario y Artístico de Mahón, d’acord amb el model ateneista burgès, que ha esdevingut l’entitat de les seves característiques més emblemàtica de la Menorca contemporània pel patrimoni llegat i per la continuïtat mantinguda fins al present.
La seva trajectòria és indestriable de les grans etapes històriques del s XX així, la primera 1905-36, tot recollint les inquietuds regeneracionistes del tombant de segle, es projectà al llarg de les primeres dècades del nou-cents i feu cristallitzar el programa més genuí i insuperat de la institució, la qual mantingué, des de l’inici, una reciprocitat de socis amb l’Ateneu de Madrid i l’Ateneu Barcelonès La Guerra Civil Espanyola, amb la dimissió de la junta directiva, significà una primera ruptura motivada pel control de les forces del Front Popular i la consegüent depuració de socis El…
Falange Española Tradicionalista y de las JONS
Partit polític
Partit polític de caire feixista creat per un decret del general Franco (com a cap de l’Estat i “Generalísimo” dels exèrcits “nacionals”), dictat a Salamanca el 19 d’abril de 1937, que instituí un partit únic per al nou règim per mitjà de la fusió de les dues organitzacions més importants que funcionaven a l’Espanya “Nacional” des de l’inici de la Guerra Civil (Falange Española de las JONS i Comunió Tradicionalista) i la dissolució de totes les altres (com ara Acción Popular o Renovación Española). El decret també instituí la fusió de les milícies falangistes i carlines, que s’integraren en una nova Milicia Nacional. Franco assumí la direcció de l’organització, com a “jefe nacional”.
Evolució històrica La promulgació del Decret d’Unificació significà el primer pas en el procés de feixistització del règim franquista Feixistització basada en la voluntat de Franco i de Ramón Serrano Suñer el seu principal conseller i l’home fort del règim fins els anys 1941-1942 d’emular els règims aliats l’Itàlia feixista i l’Alemanya nazi fonamentalment i de dotar el règim d’un partit únic, una base de masses i un programa on es concretés una genèrica “justicia social” S’adoptà el programa “vellfalangista”, amb les seves apellacions a conceptes com ara “revolución nacional” o “…