Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Institut des Sciences de l’Éducation
Educació
Centre d’avantguarda en la investigació i l’experimentació psicològica fundat a Ginebra el 1912.
Conegut també com a Institut JJ Rousseau , ha estat animat des del començament per psicòlegs destacats Claparède, Bovet i Piaget, entre altres, i ha tingut, entre els alumnes dels seus cursos, nombroses personalitats vinculades a la renovació pedagògica
les Gràcies
Les tres Gràcies (detall), representació que féu Sandro Botticelli (1444-1510) de les divinitats de la bellesa conegudes amb els noms d’Eufrosine, Talia i Aglae
© Corel Professional Photos
Mitologia
Divinitats de la bellesa, filles de Zeus i d’Eurinome (o d’Hera), que a l’origen devien ésser potències de la vegetació.
Amb les Muses habitaven l’Olimp i formaven part del seguici d’Apollo Eren conegudes com a Eufrosine, Talia i Aglae, i en l’art grec primitiu hom les representava en forma de joves donzelles vestides, abraçant-se o donant-se les mans Posteriorment, tant en l’escultura Escopes, Praxíteles com en la pintura, es generalitzaren llurs figures nues, portant atributs musicals o florals lira, rosa, murta Entre llurs representacions cal esmentar les de S Botticelli, Rafael, H Baldung, Tintoretto, T Zuccaro, PP Rubens, G Pilon, A Canova, B Thorvaldsen i JJ Pradier
Pigmalió
Mitologia
Personatge de la mitologia grecoromana.
Rei de Xipre, s’enamorà d’una escultura d’Afrodita, la qual, per tal de complaure'l, donà vida a l’estàtua De la unió d’aquesta amb Pigmalió nasqué Pafos El mite és esmentat, entre d’altres, per Ovidi i també per Virgili a l' Eneida La versió que fa de Pigmalió l’autor de l’estàtua ha estat represa per nombrosos escriptors des de l’edat mitjana, que han convertit el mite en símbol del poder inspirador de l’amor D’entre aquestes recreacions destaquen les de Jean de Meung al Roman de la Rose 1275-80, les obres teatrals homònimes de JJ Rousseau 1770 i GBShaw 1913 i el poema de…
Dire Straits
Música
Grup de pop -rock creat al final dels anys setanta.
Format per Mark Knopfler guitarra i veu, líder de l’agrupació i considerat un dels millors guitarristes dels anys vuitanta, el seu germà David guitarra, John Illsley baix i Pick Withers bateria, començaren amb una música austera, influïda pel blues i el rock de JJ Cale, el fraseig de Bob Dylan i el jazz , el country i el rock progressiu Amb els àlbums Comuniqué 1979, Love Over Gold 1982, el doble en directe Alchemy 1984 i, sobretot, Brothers in Arms 1985, aconseguiren grans èxits internacionals Knopfler també feu bandes sonores i produí alguns discos de músics com Bob Dylan…
Escola de Berlín
Música
Grup de compositors vinculats a la cort de Frederic II de Prússia, dit Frederic el Gran, que regnà del 1740 al 1786.
L’Escola de Berlín designa aquells compositors que, en algun moment, es vincularen musicalment a la figura de Frederic II de Prússia, sense que aquesta vinculació, però, impliqui necessàriament el fet d’haver de compartir característiques comunes Entre els seus integrants hi hagué JJ Quantz, F Benda, JG Graun i CPE Bach Tots ells compongueren moltes obres per a flauta travessera, sovint interpretades pel mateix monarca Algunes d’aquestes obres, sorgides en la cort berlinesa, avui dia formen part del repertori canònic dels flautistes, com ara el Solfeggi , recull d’exercicis i…
Querelle des Bouffons
Música
Cèlebre controvèrsia que tingué lloc a París, entre el 1752 i el 1754, al voltant dels mèrits de la música francesa i de la italiana, especialment de l’òpera, i que implicà els compositors i literats més destacats del moment.
La polèmica es desencadenà l’1 d’agost de 1752, amb motiu de la representació -a càrrec d’una companyia italiana anomenada Les Bouffons- de l' intermezzo de GB Pergolesi titulat La serva padrona entre els actes d' Acis et Galatée , òpera de JB Lully Alguns mesos abans, el baró FM von Grimm, un diplomàtic alemany resident a París des del 1749, havia aprofitat la reposició de la tragèdia lírica Omphale , d’AC Destouches, per a criticar l’artificiositat de l’òpera francesa i declarar-se partidari de la naturalitat de l’òpera italiana Fins i tot JJ Rousseau escriví opinions similars…
Saguntum. Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia (Sagvntvm-PLAV)
Historiografia catalana
Revista de divulgació científica del Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de València, fundada el 1962 per Miquel Tarradell i Mateu, catedràtic d’arqueologia, epigrafia i numismàtica d’aquesta universitat.
Desenvolupament enciclopèdic El títol de capçalera de la revista, Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia ,fou canviat, el 1977, pel de Sagvntvm , i passà el títol original al lloc de subtítol Entre els anys 1962 i 2001, se n’han editat 33 volums, amb una periodicitat pràcticament anual des del 1977 Se n’han publicat també quatre volums extraordinaris del 1998 al 2001, dedicats a aplegar les actes de diversos congressos i reunions temàtics i estudis monogràfics La revista recull estudis i investigacions relatius al camp general de l’arqueologia arqueologia prehistòrica, clàssica,…
Centre d’Estudis de la Plana
Historiografia catalana
Associació cultural d’àmbit comarcal nascuda a Castelló de la Plana al gener del 1985 i presidida per Juan-Luis Constante Lluch.
El seu objectiu fou l’estudi i la divulgació de la història, la geografia, l’art, l’arqueologia, el medi natural i, en general, de tots els aspectes culturals de la Plana de Castelló Vinculada als ambients socialistes que a la dècada de 1980-90 governaven les institucions castellonenques, no tingué èxit en el seu intent de presentar-se com a alternativa progressista davant el caràcter més tradicional de la Societat Castellonenca de Cultura, i desaparegué el 1987 Publicà un butlletí de periodicitat trimestral dirigit per Manuel Godoy Casanova, del qual s’editaren deu números, el primer…
Confederació Regional del Treball de Catalunya
Organització que reuní a partir del 1911 els sindicats afectes a la CNT dins Catalunya.
No pogué actuar públicament fins el 1914 Un comitè regional amb Salvador Seguí, que n'esdevingué secretari general, Camilo Piñón, Joan Pey, Salvador Quemadas, etc organitzà el congrés de Sants 1918, amb delegats de 73 860 afiliats Exercí dins la CNT un paper decisiu i director, per tal com sempre hi aportà el major nombre d’afiliats En 1919-23 hagué d’afrontar, després de la vaga de La Canadenca , una violenta onada d’atemptats i empresonaments contra els seus principals dirigents, fet que, juntament amb la dissolució decretada per Martínez Anido pel novembre del 1920, n'afectà greument el…
Fata Morgana
Cinematografia
Pel·lícula del 1965-1966; ficció de 90 min., dirigida per Vicente Aranda Ezquerra.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films Internacionales José López Moreno, Madrid ARGUMENT Gonzalo Suárez GUIÓ VAranda, GSuárez FOTOGRAFIA Aurelio GLarraya Easmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Pablo Gago MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Antonio Pérez Olea SO Jordi Sangenís INTERPRETACIÓ Teresa Gimpera Gim, Marianne Benet Míriam, Marcos Martí JJ, Alberto Dalbes Álvaro, Antoni Ferrandis el professor, Glòria Roig la dona del professor, Antonio Casas el colleccionista, Núria Picas Sra Kelman, Alberto Gadea el perseguidor ESTRENA Barcelona, 14111967, Madrid, 05091968…