Resultats de la cerca
Es mostren 97 resultats
Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
Dret
Institució fundada a Barcelona el 1777 amb el nom d’Acadèmia de Jurisprudència Teoricopràctica.
Interrompudes les seves activitats durant la guerra del Francès, les reprengué —per iniciativa del Collegi d’Advocats de Barcelona— el 1840 Des de llavors resideix al domicili del Collegi d’Advocats És integrada per 36 acadèmics numeraris Té per finalitat la investigació i l’estudi del dret, el foment de la cultura jurídica, i l’emissió de comunicacions i dictàmens sobre projectes i reformes legislatius, i n’han format part els més importants juristes catalans L’any 1936 organitzà el I Congrés Jurídic Català, i el 1971, juntament amb altres entitats, organitzà el II Congrés Ha estat presidida…
Acta Única Europea
Dret internacional
Acord de reforma del Tractat de Roma signat el 1986 (en vigor des de l’1 de juliol de 1987) pels estats membres de la Comunitat Econòmica Europea per a crear un mercat únic entre aquests països a partir del 31 de desembre de 1992 (Unió Europea).
L’acord instaurà un sistema de majoria qualificada per a votar les propostes, exceptuant les relatives a impostos, legislació laboral i immigració Amb aquest objectiu, el tractat ampliava els poders dels òrgans de govern la Comissió Europea podia prendre decisions per majoria qualificada i no tan sols per unanimitat, i el Parlament podia esmenar la legislació, bé que corresponia al Consell Europeu l’adopció definitiva de resolucions
Institut de Sociolingüística Catalana
Institució adscrita a la direcció general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, creada el 1980.
Dedicat a la recerca sociolingüística, assessora el departament de Cultura Té una biblioteca especialitzada i es coordina amb altres institucions semblants Des del 1982 disposa d’una comissió assessora d’experts La seva feina consisteix a estudiar la situació sociolingüística catalana i a realitzar i emetre'n informes que la posin de manifest Així mateix actua sobre legislació lingüística i treballa en sistemes que permetin mesurar i avaluar l’evolució de la llengua catalana Fa un seguiment de la normativa i la jurisprudència sobre dret lingüístic i assessora la ciutadania en…
Bienni Progressista
Història
Nom amb el qual és designat el període que comprèn des del juliol del 1854 al juliol del 1856, que, després del pronunciament (dit la acció de Vicálvaro
) dels generals Leopoldo O’Donnell i Domingo Dulce a Vicálvaro (Castella), es formà una coalició de progressistes i liberals moderats, presidida per Espartero i amb O’Donnell al ministeri de la guerra.
El període és caracteritzat per la constant lluita entre aquestes dues tendències de la coalició, que impossibilità de realitzar la radical transformació que l’Estat espanyol necessitava per a convertir-se en un estat modern Tanmateix, durant aquest Bienni fou promulgada una legislació progressiva que tingué transcendència en el desenvolupament posterior, especialment la llei bancària, la de ferrocarrils i la nova llei de desamortització preparada per Pascual Madoz Durant aquest període les associacions obreres de Catalunya gaudiren d’una certa tolerància i es convertiren en les més…
Social Security Act
Dret civil
Llei promulgada pel congrés nord-americà l’any 1935, proposada per Franklin D.Roosevelt, on per primera vegada apareix el concepte de seguretat social
.
Tenia com a fi la implantació a tots els EUA de la legislació sobre assegurança de desocupació i organitzar un sistema comú d’assegurança per a la vellesa per a determinats treballadors, com els cecs, per als quals disposava mesures de rehabilitació
Col·legi d’Advocats de València
Dret
Corporació professional de llicenciats en dret de València.
Fou creat el 1759 per Josep Berni i Català, i aprovat pel govern de Carles III, el 1761 Actualment té el local social al Palau de Justícia de València Posseeix una biblioteca important Té com a annex una Acadèmia de Jurisprudència i de Legislació
Instituto de España
Organisme de l’Estat espanyol constituït per decret de 8 de desembre de 1937.
És format pel conjunt d’acadèmics numeraris de les reials acadèmies de belles arts, de ciències exactes, físiques i naturals, de ciències morals i polítiques, de jurisprudència i legislació, d’història, de farmàcia i l’espanyola, reunits en corporació estatal Els estatuts foren aprovats el 18 d’abril de 1947 La seu és a Madrid
Boletín Oficial del Estado
Diari oficial de l’Estat espanyol en què es fan públiques les lleis de les Corts, els decrets del Govern i altres disposicions, que hi han de ser publicats perquè entrin en vigència.
S'hi publiquen també les disposicions generals de les comunitats autònomes espanyoles des del 1980, algunes sentències dels tribunals de més rang i legislació de la Unió Europea Té l’origen en la Gazeta de Madrid , creada el 1661 i publicada ininterrompudament fins el 1936, en què adquirí el títol actual Des del 2009 es publica únicament en línia
Académie des Sciencies Morales et Politiques
Institució fundada el 1795 per la Convenció Nacional.
Fou suprimida per Napoleó 1803 i restablerta pel govern de Lluís Felip 1832 Té la seu a París Consta de 50 membres titulars, 10 membres lliures, 12 membres associats estrangers i 60 corresponents Els acadèmics estan dividits en cinc seccions filosofia moral i sociologia legislació, dret públic i jurisprudència economia política, estadística i finances i història i geografia
El Cazador
Caça
Publicacions periòdiques
Revista de caça publicada a Barcelona entre el 1920 i el 1936.
Destinada a informar i defensar els caçadors, fou l’òrgan dels caçadors espanyols i de la Federació de Societats de Caçadors de Catalunya 1928-32 Dirigida per Manuel Mateo Navaridas, recollia notícies i avisos sobre la legislació, les societats de caça i els caçadors furtius Incloïa notícies de caça i pesca de diverses societats espanyoles De periodicitat quinzenal, aviat esdevingué mensual
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina