Resultats de la cerca
Es mostren 175 resultats
imperi llatí de Constantinoble
Història
Imperi (1204-1261) fundat després de la presa de Constantinoble per les forces de la quarta croada.
En fou proclamat emperador Balduí I, comte de Flandes i d’Hainaut Fou organitzat segons el sistema feudal, dins el qual restà constituït el regne de Tessalònica 1204 a favor de Bonifaci I, marquès de Monferrato, el qual subinfeudà la Beòcia i l’Àtica a Otó de la Roche 1205 —origen del ducat d’Atenes— i concedí 1205 a Guillem de Champlitte el que seria principat d’Acaia, que passà a dependre directament de l’emperador el 1209 La república de Venècia ocupà una situació dominant dins l’imperi posseïa 3/8 de la capital, amb Santa Sofia, s’arrogà la designació del patriarca i controlà la vida…
regne llatí de Jerusalem
Història
Estat cristià fundat a Jerusalem després de la presa d’aquesta ciutat durant la primera croada (1099).
Jofré de Bouillon no acceptà la dignitat, perquè es negava a “portar corona d’or on Crist l’havia portada d’espines”, i s’autodenominà defensor del Sant Sepulcre Però, en morir aquest l’any següent, el seu germà Balduí I de Jerusalem 1100-18, que era comte d’Edessa, es féu coronar rei El regne de Jerusalem fou organitzat segons els cànons feudals europeus N'eren feudataris el comtat d’Edessa 1097, els principats d’Antioquia 1098 i Tiberíades 1100 i el comtat de Trípoli 1109, que aviat es dividiren en centenars de petits territoris feudals Bé que el rei era elegit pel consell feudal, exercia…
Cicle de Teatre Llatí
Teatre
Festival teatral celebrat a Barcelona en 1958-69, organitzat per Xavier Regàs i patrocinat per l’ajuntament dins de les festes de la Mercè.
S'hi representaren obres d’autors catalans actuals, com Salvador Espriu, Manuel de Pedrolo, Jordi Pere Cerdà, Josep MBenet, etc i hi participaren companyies estrangeres
Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià
Literatura catalana
Diccionari conegut habitualment com a Diccionari quintilingüe, publicat en dos volums, datats el 1839, per una Societat de catalans formada per Salvador Estrada, Antoni Matamala, Joan Cortada i Lluís Bordas.
Fou publicat en plecs, el primer dels quals fou anunciat al Diario de Barcelonal a l’abril del 1839 Cada entrada porta una indicació gramatical, la definició en llengua catalana i la correspondència en les altres quatre llengües Utilitzà el Diccionario de la lengua castellana de la Real Academia Española per a les definicions i el de Magí Ferrer, del 1836, per a l’ortografia Al pròleg, s’hi assenyala que s’hi incorpora la llengua francesa per les relacions industrials catalanofranceses i la italiana per la passió existent per l’òpera Per altra banda, se’n justifica la publicació per omplir el…
Romània
Conjunt de terres on és parlada una llengua derivada del llatí (llengües romàniques).
Des d’un punt de vista, es divideix en Romània occidental i Romània oriental La primera, situada al nord de la línia que va de La Spezia a Rímini, sonoritza les oclusives sordes intervocàliques llatines AMICA portuguès, castellà, català amiga i manté la -s del llatí DUOS català dos , francès antic deus La Romània oriental conserva les oclusives sordes sense sonoritzar italià amica i perd la -s italià due Wartburg ha proposat una altra divisió sincrònica, en tres grups romanès, francès i les altres llengües Una divisió en Romània meridional castellà, portuguès, italià…
Llibre Vermell de Montserrat

Pàgina del Llibre Vermell de Montserrat, on apareix representada la concesió a Montserrat del Jubileu de Santa Maria de Porciúncula
© Fototeca.cat
Religió
Literatura catalana
Manuscrit dels s. XIV-XVI, en llatí i en català, relligat amb cobertes vermelles, escrit i conservat a Montserrat.
És d’interès històric sobre els miracles, els privilegis, els romiatges i la confraria de Montserrat i les esglésies de Roma litúrgic amb rituals, pregàries, lletanies i calendari homilètic, doctrinal, geogràfic amb mapes astronòmic, teratològic dibuixos de monstres i historicoliterari Conté, a més, nou cants set tenen text llatí i dos català Dos són cànons, quatre són a una veu, dos a dues i un a tres L’aspecte coreogràfic dels seus cinc balls rodons és de gran importància per a la història de la dansa religiosa
Vida coetània
Ramon Llull demanant protecció al papa i als reis cristians, en un fragment de la Vida coetània
© Fototeca.cat
Història
Títol català modern d’una biografia de Ramon Llull, escrita en llatí per un autor desconegut, probablement religiós de la cartoixa de Vauvert (París).
El text llatí, conservat a la Bibliothèque Nationale, de París, fou publicat per Bde Gaiffier La versió catalana, de lletra del s XV, es conserva al British Museum, i fou editada primer per Salvador Bové 1915 i reimpresa després a Mallorca 1933 i a Barcelona 1957 L’obra té un gran valor autobiogràfic, perquè en gran part reprodueix la narració feta oralment pel mateix Llull, malgrat que aquest hi aparegui anomenat en tercera persona
Comprehensorium

Pàgina interior del Comprehensorium
Lingüística i sociolingüística
Diccionari llatí, el més antic dels publicats als Països Catalans: és un dels primers llibres impresos a València (1475) i el primer incunable català amb colofó datat.
L’autor només és conegut pel nom de Johannes Raimundi És un conglomerat de les obres lexicogràfiques d’Isidor de Sevilla i del De significatione verborum de Pàpies segle XI, de les Derivationes d’Uguccione da Pisa segles XII-XIII i del Catholicon de Giovanni Balbi segle XIII Bé que redactat en llatí, alguns pocs termes porten llur equivalència catalana
Custòdia de Terra Santa
Història
Custòdia franciscana, dependent directament de la Santa Seu, constituïda per franciscans de diverses nacionalitats, sota l’obediència d’un custodi resident a Jerusalem, encarregats dels llocs sants de ritu llatí de Palestina.
Establerta pel primer capítol general de l’orde 1217, restà a Palestina després de la caiguda del regne llatí de Jerusalem , gràcies a acords parcials amb els soldans que culminaren en el tractat perpetu del 1333 Climent VI reconegué els franciscans com a custodis oficials en nom de l’Església Catòlica 1342 Successives expropiacions i restitucions per part dels turcs abocaren al statu quo del 1757 vigent actualment, que delimita els drets de les diverses confessions cristianes sobre cada santuari A Jerusalem, la Custòdia dirigeix una Escola Bíblica que promou excavacions…
Facet
Literatura catalana
Versió catalana anònima, de la fi del s.XIV, d’un tractat amatori llatí, d’influències ovidianes, titulat Facetus, escrit en díptics, que es divulgà —juntament amb un altre del mateix nom en hexàmetres, d’un caràcter formatiu i moralitzant— per tot Europa a partir del s. XII.
Desenvolupament enciclopèdic Té 1 743 octosíllabs apariats els primers 1 579 són una traducció, amb algunes modificacions, del text original, mentre que la darrera part, independent del Facetus llatí, presenta un marcadíssim caràcter misogin Tingué una certa popularitat fins al s XVIII Bibliografia Cantavella, R en premsa Ziino, F 1995 Vegeu bibliografia
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina