Resultats de la cerca

Cal esmentar-ne el Thalamus parvus de Montpeller, el cronicó del cartulari de Ramon el Jove de Tolosa, el cronicó llatí de Sant Serni, també de Tolosa, el de Sant Pau de Narbona, i també el Cronicó Dertusense I , escrit en occità, que arriba fins a l’any 1323 Tots són palesament influïts, potser a favor de l’accés de Pere I a la senyoria de Montpeller 1204, pels cronicons catalans, principalment els de la família dels barcinonenses del tipus del de Skokloster, alhora que ells influeixen en alguns annals catalans a partir de la segona meitat del s XIII Un cronicó perpinyanès, encapçalat per la…

Fou redactat per un monjo del monestir llenguadocià d’Aniana sobre la base dels annals reials francs, d’uns annals llenguadocians, avui perduts, i de diverses notes soltes És d’un gran interès per al coneixement de la història catalana i de la de Septimània Fou conegut a Ripoll al s XI, i alguna de les seves anotacions, de vegades incorrectament, passà a formar part dels Cronicons Rivipullenses

El primer fou Josep Cavaillé nascut a Galhac vers el 1700, que collaborà en l’orgue de Sant Pere de Tolosa El seu nebot Joan Pere Cavaillé Galhac 1743 — Llançà, Alt Empordà 1809 construí els orgues dels dominicans de Vinçà Conflent i de Santa Maria de la Real de Perpinyà El 1762 s’establí a Barcelona, on inicià la construcció de l’orgue del convent de Santa Caterina Es casà el 1767 amb Maria Francesca Coll a Barcelona Completà l’orgue de la catedral de Carcassona Llur fill Domènec Cavaillé-Coll i el net Aristides Cavaillé-Coll foren uns altres membres destacats d’aquesta família

Desenvolupament enciclopèdic Comprèn el període 716-812, i fou posteriorment completat amb els Annales monasterii Anianensis o Cronicó d’Aniana , dit així per la procedència del monestir llenguadocià de Sant Benet d’Aniana Aquests Annales comprenen el període 670-821, i són de gran importància per al coneixement de la història de Catalunya i de Septimània Tant el cronicó com els annals utilitzen les mateixes fonts per a la història general –els Annales Regni Francorum , o Annals Reials , i uns annals llenguadocians desapareguts en l’actualitat–, i d’aquí parteix la relació entre…

Tradicionalment han estat considerats com una simple continuació del Chronicon Moissiacense o Crònica de Moissac , i com a tals foren publicats per L Duchesne Le Liber Pontificalis , 1886-92, M Bouquet Recuil des historiens des Gaules et de la France , 1869-1904 i GH Pertz Monumenta Germania Historica Scriptores , 1826-29Tanmateix, l’autor fou un monjo del monestir llenguadocià de Sant Benet d’Aniana, fundat pel got septimà Vitiza el 782 Els Annals d’Aniana foren redactats a partir dels Annales Regni Francorum s IX d’uns annals llenguadocians, avui perduts, i d’algunes…

Foren també senescals de Provença pels comtes de Tolosa El genearca documentat és Guillem I de Sabran mort després del 1099, que acompanyà el comte Ramon IV de Tolosa a la primera croada El seu fill Guillem II de Sabran mort després del 1158 fou pare de tres fills Guillem de Sabran , que formà la línia dels conestables de Tolosa Rostany i Guerau I Amic Rostany de Sabran fou pare de Ramon I o Raimon de Sabran , senyor de Cailar i el Castellar, que vers el 1178 es casà en primeres noces amb Garsenda de Forcalquier, filla única del comte Guillem VI, que li aportà en dot la senyoria del castell…

El jurat era format per Francesc Cambó, Juli Marial i Josep Puig i Cadafalch Aquest pla, aprovat inicialment el 1905, ha inspirat la política urbana de la burgesia industrial barcelonina fins avui és alhora un pla de grans infraestructures viàries passeigs de ronda, diagonals, passeigs marítims, sistema de parcs, enllaços ferroviaris i estacions de classificació, serveis, i un pla de zones les Corts de Sarrià, Horta, Sant Gervasi de Cassoles i Sarrià com a zones d’esbargiment, Sant Andreu de Palomar i Sants com a barris obrers i Gràcia com a zona mixta Malgrat no tenir caràcter oficial, ha…

Desenvolupament enciclopèdic Aquests textos, però, formen part d’una família més àmplia, que per extensió també s’ha anomenat Cronicons Barcinonenses , originada al voltant del comtat barceloní i, a diferència de l’altra gran família de cronicons catalana, la Rivipullense , en un medi cultural secular i laic Són fruit alhora de la importància creixent de la ciutat comtal i del clima d’optimisme generat per les conquestes de Ramon Berenguer IV El membre més antic d’aquesta família és l’anomenat Cronicó de Sant Cugat , breu i escrit en llatí per diverses mans al final d’un sacramentari del s…