Resultats de la cerca

Pel castell de Lluçà eren feudataris del casal de Barcelona, i pel de Merlès, dels comtes de Besalú, com a senyors de part del Berguedà El primer membre sembla ésser un Eissó de Lluçà 977 la genealogia es pot seguir des de Sunifred I de Lluçà mort el 988, casat amb Eugúncia el seu fill Guisad I de Lluçà mort el 1006 —germà de Guisla de Lluçà , muller de Bernat I, vescomte de Conflent—, casat amb Oda de Besora, inicià una època d’enaltiment del llinatge, que continuà Sunifred II de Lluçà mort vers el 1063, casat amb…

El genearca conegut fins al moment és Bernat I La seva vídua, Doda, amb llur fill Guifred I , vicari del castell de la Portella on morí l’any 1059 pel comte cerdà, fundaren el 1003 el monestir de Sant Pere de la Portella Posseïen també dominis als comtats de Besalú, Cerdanya i Rosselló i no seria rar que llur origen fos vescomtal Guifred I fou testimoni al testament del comte Bernat I de Besalú, fou pare del clergue Arnau i es casà amb Ermetruda, amb la qual tingué per fill Bernat II mort després del 1085, que també fou vicari…

Això s’esdevingué amb Guillem de Gurb , que és el primer a aparèixer també esmentat com a Guillem I de Queralt mort en 1080/86 Fou pare de Bernat Guillem de Queralt , i aquest, de Berenguer I de Queralt mort després del 1135, que apareix amb el càrrec de senescal del comte de Barcelona La seva neta Sibilla de Queralt morta el 1198 es casà o almenys s’esposà primer 1164 amb Ramon Folc de Cardona, hereu del vescomte Ramon Folc III, i després amb Galceran de Sales, senyor de Pontons, amb el qual tingué Berenguer III de Queralt mort vers el 1227, el qual feu diverses donacions a Ripoll en…

Passà als Sentmenat, als Calvo-Encalada i als Febrer La senyoria plena sobre la baronia de Gironella fou donada el 1307 a Bernat Guillem de Saportella i de Lluçà i passà als Fenollet, als Pinós i als Agulló

In situ n'hi ha una reproducció Dividit en cinc compartiments, el central i major és dedicat a Maria sedent amb l’Infant a la falda, i els altres, a l’Anunciació i Visitació de Maria a Isabel, la Nativitat, l’Epifania i la Presentació de l’Infant al temple L’enquadrament i la separació dels compartiments imita, amb guix sobredaurat, treballs d’argenteria De ric colorit, el conjunt té una gran harmonia de composició, dins l’estil del grup dit del Mestre de Lluçà, d’influència bizantinitzant

El primer membre conegut és Ermemir de Besora documentat entre 981 i 994, casat amb Ingilberga Hom creu que la darrera abadessa de Sant Joan de Ripoll, Ingilberga documentada entre el 995 i el 1017, era filla natural del comte Oliba Cabreta de Cerdanya i de l’esposa d’Ermemir de Besora També sembla que pertanyia al llinatge Besora Oda morta el 1034, esposa de Guisad I de Lluçà Foren fills d’Ermemir i d’Ingilberga Gombau de Besora , l’hereu i el membre més destacat de la família, amb el qual s’extingí la línia vella, Emma-Ingilberga de Besora documentada entre 1013 i 1039, muller…

Desenvolupament enciclopèdic Editada per Jaume Villanueva Viage literario , X, p 306-312, Lluís Nicolau i d’Olwer l’atribueix a l’escolàstic Borrell, que la redactà a la Seu d’Urgell vers el 1040 Tanmateix, Villanueva la trobà en un santoral de la catedral de Barcelona La Vita és un panegíric del sant urgellès, fill de Bernat, vescomte del Conflent, i de Guisla, filla de Sunifred de Lluçà Accedí a l’episcopat substituint el seu oncle, Salla, que pactà la successió amb el comte Ermengol I d’Urgell 992-1010 El bisbe Ermengol inicià el seu pontificat vers el 1006, de primer moment associat com…

Sembla que originàriament eren castlans del castell de Peguera Fígols de les Mines pels Berga, que, a llur torn, el tenien pels comtes de Cerdanya Al principi del s XII apareix documentat un Hug de Peguera , pare de Ramon de Peguera 1124 Per compres fetes als Berga esdevingueren senyors d’importants béns i d’un palau a la vila de Berga entre el 1148 i el 1190 consten com a senyors de Berga en aquest temps Hug de Peguera , el seu fill Ponç de Peguera i el seu net Berenguer de Peguera El 1190 aquest darrer Berenguer vengué els seus béns i el palau a la vila de Berga a Pere de Berga La línia…

Passà a Barcelona, on els seus membres foren ciutadans honrats i cavallers des del començament del s XIV Tingueren repetidament —fins al primer terç del s XVI— els càrrecs de batlle, síndic de la ciutat, conseller, mostassaf, cònsol de mar, diputat i oïdor de comptes Uns Desplà tal vegada els mateixos d’Alella foren senyors de la casa Desplà a Sant Gervasi de Cassoles Entre els membres d’aquest llinatge cal destacar Joan Desplà , doctor en lleis, que fou pare de Joan Desplà mort abans del 1441, tresorer del rei, que no tingué successió de la seva muller, Elionor de Sacirera morta el 1441 A la…

En l’actualitat comprèn íntegrament la comarca d’Osona, el Moianès i el Lluçanès, la major part de les del Ripollès, el Bages i Anoia i part de les de la Selva, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Berguedà i la Garrotxa Els primers límits del bisbat foren fixats en una butlla del papa Benet VII del 978 i en l’acta de consagració de la catedral de Vic del 1038 en tots dos documents els límits resten imprecisos en arribar a l’Anoia segons el segon arriben fins al Segre, on faltava encara de reorganitzar la part de la Segarra i de l’Urgell Vers el 1150 arribà a la plena…