Resultats de la cerca
Es mostren 1136 resultats
estil Lluís XVI
Estil desenvolupat a França durant el regnat de Lluís XVI.
Marca l’inici del retorn a l’antiguitat que portà al neoclassicisme L’influïren granment les descobertes de Pompeia i Herculà, però ací les formes clàssiques foren adaptades d’una manera vital, és a dir, no solament com a freda decoració, sinó amb un intent de donar-los un funcionalisme Estil més aviat burgès que cortesà, té en els mobles i tota la decoració un predomini de la línia recta i una recerca de la comoditat, aquesta última especialment per influència anglesa Els mobles són generalment de caoba, llisos o decorats amb bronzes En la darrera etapa el retorn a l’antiguitat es manifesta…
estil Lluís XV
Estil decoratiu desenvolupat a França durant el regnat de Lluís XV.
Aparegué vers el 1720, en crear-se un nou tipus d’interior, el petit saló reduït, intimista, al voltant d’una taula com a conseqüència d’aquesta nova disposició dels interiors aparegueren nombrosos mobles de complement, de petites dimensions, tots adornats amb delicats treballs de marqueteria o lacats Les formes d’aquest estil són les del rococó, però més simplificades la línia corba és lleugera i sense ornaments pesants Totes les decoracions, sia de mobles, de tapisseries, etc, tenen motius naturalistes, generalment vegetals, o chinoiseries Amb la creació d’importants manufactures de…
estil Lluís XIV
Estil decoratiu desenvolupat a França durant el regnat de Lluís XIV.
Cronològicament coincideix amb el classicisme francès , del qual és l’art decoratiu dels interiors Fou un estil essencialment d’aparat, creat per glorificar la figura reial mancava de naturalisme i es caracteritzava per la sumptuositat, sense pensar en el confort ni la comoditat Aquest estil fou una adaptació d’estils clàssics influïts pel Renaixement italià i adaptats per la dictadura de l’Académie i de ChLe Brun Les manufactures de Gobelins i Beauvais produïren un gran efectiu de peces per a les residències reials, totes de grans proporcions i excés decoratiu, especialment els mobles d’…
Lluís Frederic Picàbia
Literatura catalana
Protagonista de L’home que es va perdre (1929), de Francesc Trabal.
La figura encarna el prototip d’home modern contemporani en una societat burgesa Lluís Frederic Picàbia és un personatge abocat a la recerca del propi jo És presentat en clau aparentment psicològica, ja que fonamenta la seva actuació en una illusió El seu caràcter es construeix al llarg de la novella a través del joc de perdre i trobar La novella s’enceta amb la pèrdua de Sílvia, la seva companya sentimental, fet que condiciona el seu comportament futur Ell decideix canviar de vida i, a trenta-cinc anys, deixa la feina al capdavant de la fàbrica on treballa i enceta un viatge que el porta per…
orde de Sant Lluís
Militar
Orde reial i militar francès instituït per Lluís XIV el 1693 per recompensar els mèrits militars.
N'era el distintiu una creu de vuit puntes d’or, perfilada d’esmalt blanc, cantonada de flors de lis d’or i carregada al centre amb un escut ovalat de gules que, per un costat, té una imatge de sant Lluís portant una corona de llorer en una mà i una d’espines a l’altra amb la divisa, dins una bordura d’atzur, Ludovicus Magnus Instituit 1693 en lletres d’or, i per l’altre costat, una espasa nua d’or passada dins una corona de llorer amb la divisa, dins una bordura d’atzur, Bellicae Virtutis Praemium , en lletres d’or Va penjada d’una cinta roja Fou suprimit el 1792, i, restablert el 1814,…
baronia de Sant Lluís
Història
Títol concedit el 1794 al barcelonès Josep Manuel de Pascali i Santpere (Barcelona, 15-05-1760?-abans 1825).
A la seva mort mantigué el títol la seva esposa, Maria de Pau i van Marck de Lummen - Madrid, 02-01-1812, membre de l’Orde de les Dames Nobles de Maria Lluïsa 1802 i mainadera de SAR Maria Isabel de Borbó, reina de les Dues Sicílies A la mort d’aquesta el títol s’extingí, i actualment es troba vacant La família Llanas comprà, però, les propietats
Premi d’Honor Lluís Carulla
Educació i entitats culturals i cíviques
Premi concedit anualment, des del 1977, per la Fundació Lluís Carulla a persones vives o entitats que hagin ajudat a enfortir la consciència de comunitat nacional i el sentit de pertinença a la cultura dels països de llengua catalana.
El 2014 el Premi d’Honor Lluís Carulla es renovà i es convertí en el Premi Lluís Carulla d’emprenedoria i d'estímul a projectes culturals Relació de guardonats 1977 Josep Trueta i Raspall 1978 Ventura Gassol i Institut d’Estudis Catalans 1979 Josep Maria de Casacuberta i Obra Cultural Balear 1980 Andreu Alfaro i Abadia de Montserrat 1981 Joan Coromines i Vigneau i Centre Excursionista de Catalunya 1982 Joan Triadú i Centre de Lectura de Reus 1983 Oriol Martorell i Codina i Acció Cultural del País Valencià 1984 Miquel Coll i Alentorn i Abadia de Montserrat i Orfeó Lleidatà 1985 Josep Benet i…
Fundació Lluís Domènech i Montaner
Institució creada a Barcelona el 2008 dedicada a l’obra i el llegat de Lluís Lluís Domènech i Montaner.
Promoguda per estudiosos i amb el suport dels hereus de l’arquitecte, la fundació té com a objectius l’aprofundiment i la difusió de la seva obra, en part eclipsada per la figura de Gaudí especialment en el vessant arquitectònic Constituïda en conveni amb altres institucions el Palau de la Música, la Reial Acadèmia de Bones Lletres i l’Institut Pere Matas, entre d’altres, un dels projectes destacats de la fundació és la collecció ‘Domenechiana'' que ha de reunir tota la seva producció escrita, sigui editada o no N'és el president Josep Anton Grau
els Cent Mil Fills de Sant Lluís
Història
Nom amb què és conegut l’exèrcit comandat per Lluís Antoni de Borbó, duc d’Angulema, que el 1823 penetrà a Espanya per tal de posar fi al règim constitucional (Trienni Constitucional) i de restaurar la monarquia absoluta de Ferran VII.
La intervenció d’aquest exèrcit francès un 60 000 homes, dividit en cinc cossos, procedia dels acords presos per les potències de la Santa Aliança al Congrés de Verona 1822 A les forces franceses s’uní l’exèrcit de voluntaris reialistes uns 30 000 homes comandats pel general Quesada, el comte d’Espanya i el baró d’Eroles L’actitud poc resistent dels generals liberals, López Ballesteros a Aragó i el comte de la Bisbal a Castella, facilità l’avançada d’Angulema que havia penetrat el 7 d’abril a la península Ibèrica pel Bidasoa, el qual entrà a Madrid el 23 de maig Per l’agost, Morillo capitulà…
Poesies d’en Josep Lluís Pons i Gallarza
Literatura catalana
Títol del recull de poemes catalans de Josep Lluís Pons i Gallarza, publicat a Palma el 1892 (Poesiescatalanes a la coberta editorial).
Pons destacà en el gènere paisatgístic, en què compaginà l’horacianisme recorrent sovint al beatus ille amb la sensibilitat romàntica i la mitificació renaixentista i tradicionalista En aquest aspecte, ressalten poemes com “L’olivera mallorquina”, i, escrit uns quants mesos després, “Los tarongers de Sóller” 1867, que contraposen la fugacitat humana a la perennitat de la natura A “Estiuada” el gaudi de la pau del camp porta a pensar en Déu “La muntanya catalana” pren la forma d’una excursió, en què la gradació paisatgística ascendent i descendent concreta una allegòrica elevació…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina