Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Miles gloriosus
Història
Títol llatí (‘El soldat fanfarró’) d’una comèdia de Plaute.
Pertany al gènere de les palliatae palliata i, per la presència de versos septenaris trocaics, hom creu que és una de les obres més antigues del seu autor ~205 aC Narra els amors aventurats del fanfarró Pirgopolínices ‘vencedor de torres i de ciutats’ amb la cortesana Filocomascio, estimada del jove Pleusicles, i les seves gestes a casa del vell Periplecomenos, que, al final, el fa bastonejar L’obra excelleix per la creació d’un tipus proverbial el Miles i per les allusions fetes a Roma i, potser, també als Escipions
Hot Club de Barcelona
Música
Entitat fundada a Barcelona el 1935 amb l’objectiu de crear un lloc de reunió per als seguidors del jazz on es poguessin fer tertúlies i dur a terme audicions.
El principal promotor fou Pere Casadevall, un gran amant del gènere que s’inspirà en el Hot Club de França Durant la Guerra Civil les activitats quedaren interrompudes però, sota la presidència de Felip García, el Hot Club les reprengué el 1946 A partir del 1949 començaren a organitzarse audicions comentades de les darreres novetats discogràfiques, projeccions de pellícules de jazz i concerts Gràcies al Hot Club passaren per Barcelona figures com Willie "The Lion" Smith, Benny Carter, Louis Armstrong, Lionel Hampton, Duke Ellington, Bill Coleman, Quincy Jones, Count Basie, BB King, …
Mitra
Mitologia
Divinitat irànica que apareix ja en un text cuneïforme del s XIV aC.
En els Veda apareix juntament amb Varuna de vegades apareix el compost Mitravaruna , potser com a personificació del cel diürn, mentre que Varuna podria ésser la del cel nocturn En el mazdaisme deixa d’ésser una divinitat i passa a ésser un dels Yazata o venerables Posteriorment, a Pèrsia i en contacte amb la civilització hellènica, Mitra esdevingué una divinitat solar, i el seu culte es difongué ràpidament a Occident Sovint és representada aquesta divinitat en el moment de matar el toro còsmic que morint dóna origen a la vida Del seu culte, celebrat en els mitreus, es coneixen sobretot els…
Grec Festival de Barcelona
Teatre
Festival d’arts escèniques i música que té lloc cada estiu a diversos escenaris de la ciutat de Barcelona.
El festival ha anat canviant de nom al llarg de la seva trajectòria des que fou fundat el 1976 per l’Assemblea d’Actors i Directors Se celebra durant l’estiu en diversos escenaris de la ciutat, però sempre ha estat conegut pel nom de l’escenari on primer es desenvolupà tota la programació i que més endavant continuà essent l’espai central el Teatre Grec construït a la muntanya de Montjuïc l’any 1929 amb motiu de l’Exposició Universal Aviat el festival passà a ésser gestionat per l’Ajuntament de Barcelona, a partir de les primeres eleccions democràtiques municipals després de la dictadura…
Festival de Jazz JVC-Nova York
Música
Certamen jazzístic que, des del 1972, se celebra anualment a Nova York.
El festival té el seu origen en el Festival de Jazz de Newport, creat el 1953 per Louis i Elaine Lorillard, juntament amb George Wein Durant els primers anys les actuacions es duien a terme al Casino de Newport, però aviat s’estengueren a diversos locals de la ciutat El 1961 l’Ajuntament de Newport cancellà el festival perquè considerava que el gran nombre d’espectadors ocasionava desordres No obstant això, l’any següent, ja sota la direcció de G Weis, el certamen se celebrà de nou La seva popularitat es degué, en part, al fet que la programació incloïa música popular, com per exemple la de…
Courtenay
Llinatge francès originari del castell de Courtenay (Gatinès).
Aton o Hatto de Chateau-Renard , senyor de Courtenay 1010, n'és l’estirp El seu fill Jocelin de Courtenay , senyor de Courtenay, fou pare d' Étienne de Courtenay mort el 1101, del qual procediren els vescomtes de Melun, extingits el 1415, de Milès de Courtenay , que el succeí, i de Jocelí I d’Edessa, fundador de la línia dels comtes sobirans d’Edessa Isabel de Courtenay , neta de Milès i filla de Renard de Courtenay, es casà 1150 amb Pere de França mort el 1183, germà del rei Lluís VII, que esdevingué Pere de Courtenay De llurs fills sortiren les línies dels senyors de Yerre extingida al s…
Reial Club Nàutic de Tarragona
Esports nàutics
Club nàutic de Tarragona.
Fou fundat el 1878 per iniciativa d’Antoni Escofet i es convertí en un dels clubs més antics de l’Estat espanyol El seu primer local social se situà al barri del Serrallo El 1917 s’inicià la construcció d’un nou edifici que una riuada del Francolí destruí el 1930 i que, després de la seva reconstrucció fou novament malmès, aquest cop per la Guerra Civil Es reconstruí a partir del 1945 i s’inaugurà un nou edifici el 1948 Presidents A la dècada de 1960 impulsà l’Escola de Marineria, dirigida per Tomàs Forteza, que estengué l’afició a la vela L’actual seu social del club, dins del nou port…
Companyia Elèctrica Dharma

Companyia Elèctrica Dharma
© J.M.Morales/Arxiu Elèctrica Dharma
Música
Grup instrumental de rock format el 1974 per Esteve Fortuny (guitarra) i els seus germans Joan (saxo soprano) i Josep (bateria), Carles Vidal (baix) i Jordi Soley (teclats), que el 1983 fou substituït per Lluís Fortuny.
El 1989 s’hi incorporà Maria Fortuny teclats com a membre estable Inscrit en el corrent jazz-rock , incorpora en el seu estil molts elements la tradició musical catalana i mediterrània La seva discografia comprèn Diumenge 1975, L’Oucomballa 1976, a partir de la collaboració en un espectacle de Comediants, Tramuntana 1977, L’àngel de la dansa 1978, Ordinàries Aventures 1979, L’Atlàntida 1981, Catalluna 1983, Força Dharma 1985, No volem ser 1986, Homenatge a Esteve Fortuny 1987, dedicat al membre del grup mort l’any anterior, Fibres del cor 1989, Tifa Head 1991, Que no es perdi aquest so 1993,…
,
arqueologia medieval
Historiografia catalana
Ciència renovada a mitjan segle XX que, amb una metodologia pròpia, tracta de perfeccionar el coneixement de la història dels segles V al XV, aportant-hi, per mitjà d’excavacions, els elements materials que completen els testimonis escrits i proporcionen una nova visió de la vida quotidiana d’aquells segles.
Si bé des del segle XIX es practicava a Europa una arqueologia descriptiva de l’art, proporcionant estudis de monuments i objectes preferentment religiosos de l’Edat Mitjana, com les peces de la indumentària litúrgica o bé els altars, les sepultures, les creus, els calzes, etc —cal remarcar la publicació de l’obra de mossèn Josep Gudiol i Cunill Arqueologia Sagrada 2 vol, publicats respectivament el 1902 i el 1930 i altres articles i fulletons sobre aquest tema—, en finalitzar la Segona Guerra Mundial l’any 1945, diverses nacions europees es veieren obligades a replantejar-se la reconstrucció…
Segle XX
Música
Qualsevol aproximació a la tasca (en certa manera impossible) de resumir què ha estat la música al segle XX s’enfronta per força a dos problemes.
El primer és la manca de perspectiva històrica suficient, o, dit d’una altra manera, la perspectiva massa propera, que pot tendir a magnificar algunes dades i a menystenir-ne d’altres que en el futur es puguin veure com a essencials El segon problema és comú en l’estudi de qualsevol període de la història de la música encara que potser només és realment conflictiu quan es tracta de música dels darrers 300 anys interessa la pràctica general d’una època o bé els seus resultats artísticament rellevants La tria no és innocent l’historiador que considera la Segona cantata d’A von Webern, opus 31…