Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Es tracta d’un complex tractat sobre la història i les construccions d’aquest monestir que inclou un catàleg de les seves relíquies i un sermó dirigit als seus germans No se sap res de cert sobre l’autor, excepte que, ateses les característiques literàries de l’epístola sermó, havia de ser format a l’escola del monestir de Ripoll per a redactar el sermó final, l’autor copià fragments de sermons d’Oliba que li lliurà el bisbe en persona o que tragué de l’arxiu de l’abadia La finalitat de l’obra és commemorar l’aniversari de la consagració de l’església del monestir…

La primera edició fou publicada a Venècia 1782 Traduïda a l’eslau Dobrotol’ubije pel monjo Pajsij Veličkovskij, tingué una especial difusió a Rússia Fou traduïda per primer cop al català i publicada en el número 50 volum doble de la collecció ‘Clàssics del Cristianisme’ 1994, amb introduccions de Placide Deseille

Desenvolupament enciclopèdic Ha estat considerada la crònica catalana no estrictament eclesiàstica més antiga de les conservades La seva redacció s’emmarca en el procés de descomposició i enviliment del monestir ribagorçà, quan el bisbe Ramon Dalmau de Roda confià el redreçament de l’abadia a un tal Bernat, monjo del monestir de Sant Victorià D’aquí sorgí una estreta relació entre els cenobis d’Alaó, Ovarra i Taverna i la seu episcopal de Roda, no sols espiritual sinó també cultural El nou abat Bernat d’Alaó hauria encomanat al monjo Domènec l’organització, la…

Fou fundada el 1959 per Benet Colombàs i Llull, monjo de Montserrat, que la dirigí fins el 1969 Té un consell de redacció internacional i admet articles en les principals llengües cultes

Segons la tradició, fou descoberta al s XIII al pou del claustre, on havia estat amagada a causa del perill iconoclasta dels albigesos Patrona de Solsona des del 1653, fou coronada el 1956 la capella fou decorada aleshores amb baixos relleus d’Enric Monjo

Tingué diverses seccions una d’oficial, que expressava la vida interna de la Lliga una altra amb els fets religiosos i culturals de Catalunya i temes d’actualitat una crònica del monestir de Montserrat a càrrec d’un monjo noves d’art, teatre i literatura, i bibliografia sobretot del llibre religiós català Constitueix un bon material per a la història recent de Catalunya

Encara que al monestir ja es notava activitat literària des de mitjan segle X, l’increment de producció és del temps de Miró Bonfill, comte de Besalú i bisbe de Girona 970-981 sobretot, però, prengué volada a causa de la presència d' Oliba al monestir monjo des del 1002 i abat del 1008 al 1046 Entorn d’ell treballaren activament companys seus com Joan de Santa Cecília de Montserrat, i deixebles aprofitats, com els dos Arnau, Guifred, Ponç de Tavèrnoles, Oliba monjo, els seus collaboradors Gualter i Oere, Garsies de Cuixà i Salomó de Roda, etc Entre ells s’adreçaven…

Fou redactat per un monjo del monestir llenguadocià d’Aniana sobre la base dels annals reials francs, d’uns annals llenguadocians, avui perduts, i de diverses notes soltes És d’un gran interès per al coneixement de la història catalana i de la de Septimània Fou conegut a Ripoll al segle XI, i alguna de les seves anotacions, de vegades incorrectament, passà a formar part dels Cronicons Rivipullenses

S'ha conservat en dues versions anomenades Regulae fusius tractatae i Regulae brevius tractatae Se centra en els consells evangèlics i fa que el monjo miri l’Escriptura com a única regla L’ascètica basiliana és influïda pel dualisme platònic La vida del monestir es basa en la pregària comuna i en el treball menestral i intellectual L’acció apostòlica dels monjos es projecta cap a la beneficència i l’ensenyament No hi ha institucionalitzada cap estructuració superior

Documentada ja al segle XI, sembla relacionada amb el pelegrinatge a Lo Puèi Velai D’autor desconegut, hom l’ha atribuïda a Ademar de Montelh o a Herimannus Contractus, monjo de Reichenau Introduïda a Cluny 1135, penetrà aviat al Cister i en altres ordes Pius V la inclogué en el breviari romà 1565 Alternant amb la melodia gregoriana, hom introduí versicles en polifonia, forma persistent encara en alguns llocs, com a Montserrat, on és coneguda per Salve montserratina