Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Atles

Atles Farnese, còpia romana de marbre del segle II d'una escultura hel·lenística d’Atles (Museu Arqueològic Nacional de Nàpols)
Carlo Raso (CC0)
Mitologia
Un dels titans, la genealogia del qual és molt diversa: fill de Jàpet i de Clímene o d’Àsia; d’Èter i de Terra o d’Hémera; d’Urà o de Neptú i de Clit.
Fou pare de les Plèiades , de les híades, de Calipso, d’Hèsper i d’Hias El prudent Atles, digué Homer, aguanta les altes columnes que separen la terra i el cel Segons Hesíode, Atles fou condemnat a aguantar el cel perquè havia pres part en la guerra dels titans contra els déus Després s’estengué la idea que era una muntanya amb la base arran de mar i el cap entre els núvols que hom situà a l’Àfrica del nord A l’època romana hom creia que Atles fou convertit en una muntanya per Perseu a qui havia refusat l’hospitalitat mostrant-li el cap de Medusa, i anà perdent el caràcter…
La hija del mar
Cinematografia
Pel·lícula del 1953; ficció de 88 min., dirigida per Antoni Momplet i Guerra.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IFI Producción y Estudios Ignasi FIquino, Barcelona ARGUMENT L’obra homònima 1897 d’Àngel Guimerà GUIÓ Joan Lladó FOTOGRAFIA Emilio Foriscot blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Augusto Algueró fill SO Joan Garcia Velázquez Parlo Films INTERPRETACIÓ Virgilio Teixeira Pablo, Isabel de Castro Mariona, Manuel Luna Roque, Carlos Otero Tomás Pedro, Juny Orly Catalina, Mercedes de la Aldea Águeda, Jesús Colomer Tiburón, Emilio Fábregas el sacerdot ESTRENA Madrid, 11121953, Barcelona, 16011954 Sinopsi Abans…
Flordeneu
Literatura catalana
Reina de les fades, personatge quimèric que encisa el cavaller Gentil al poema Canigó, de Jacint Verdaguer.
Flordeneu encisa el jove cavaller↑ Gentil , quan aquest puja al cim del Canigó, on pensa trobar el talismà que faci possible el seu amor per la pastora Griselda, interdit pels comtes Tallaferro i Guifré, pare i oncle de l’enamorat Flordeneu suplanta Griselda dient al jove cavaller que és d’ella de qui està enamorat, perquè ella, per tenir-lo, es va fer pastora Gentil, embruixat per la bellesa, la gràcia i el capteniment de la fada, s’abandona a les seves requestes d’amor i s’oblida del seu passat Llavors els dos enamorats visiten el palau soterrat de les fades, on voguen per estanys d’aigües…
Tras el cristal
Cinematografia
Pel·lícula del 1985; ficció de 110 min., dirigida per Agustí Villaronga i Riutort.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Tem Productores Asociados Barcelona ARGUMENT I GUIÓ AVillaronga FOTOGRAFIA Jaume Peracaula Fujicolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Cesc Candini MUNTATGE Raúl Román MÚSICA Javier Navarrete INTERPRETACIÓ Gunter Meisner Klaus, Marisa Paredes Griselda, David Sust Angelo, Ricard Carcelero Angelo nen, Gisela Echevarría Rena, Imma Colomer la Jornalera ESTRENA Madrid, 07031987, Barcelona, 17031987 PREMIS Ciutat de Barcelona 1987 millor director, Setmana Internacional de Cinema de Barcelona millor film, Sant Jordi de Cinematografia 1988 millor òpera prima, Múrcia…
La fam
Literatura catalana
Obra de teatre de Joan Oliver estrenada i publicada l’any 1938.
Desenvolupament enciclopèdic Tracta el tema de la revolució social i de les conseqüències que comporta aquest procés a nivell humà, sense estalviar identificacions directes amb el context contemporani de la guerra i dels anys immediatament anteriors Dividida en sis episodis que són sis etapes del canvi polític, l’obra comença mostrant la situació social prèvia mitjançant les opinions de↑ Samsó , un home de carrer de caràcter primari, comparades amb les de la seva contrafigura Nel, paradigma del marxista ortodox i cap d’una organització política, i amb les de la seva muller Lupa,…
Catalunya i l’Imperi Napoleònic
Historiografia catalana
Obra de l’historiador igualadí Joan Mercader i Riba publicada a Barcelona el 1978, que analitza els efectes de sis anys i tres mesos d’ocupació napoleònica del Principat.
Desenvolupament enciclopèdic El volum és dividit en cinc grans capítols estructurats a partir de la inclusió del Principat en la política francesa i vertebrats al voltant dels generals responsables de les campanyes militars al Principat El primer capítol comprèn la direcció de Duhesme i se centra en els esdeveniments de Barcelona febrer del 1808 – gener del 1810 El segon planteja les temptatives d’Augereau per a atreure els catalans a la causa napoleònica gener – maig del 1810 El tercer narra l’intermedi de MacDonald maig del 1810 – octubre del 1811 El quart explica l’annexió del Principat a…
ceràmica de Paterna
Ceràmica fabricada a Paterna (Horta del Nord) des del segle XIV.
No consta que a l’alqueria de Paterna quan fou cedida per Jaume I el 1237 al noble aragonès Artal Ferrenc de Luna, es fabriqués cap mena de terrissa Els seus primers terrissers esmentats són els sarraïns Azmet Abencàlip i un anomenat Axalboní el 1317 i el 1320, tots dos canterers El 1364 dos rajolers de Paterna, Abdalà i Jucef Alquitaní, són esmentats amb dos més de noms cristians, en la llista dels qui cobren sumes que els eren degudes per rajoles pintades per a la pavimentació, a Avinyó, de la residència del cardenal francès Audouin Aubert, mort poc abans El 1383 Francesc Eiximenis, al…
Saturn

Saturn i els seus anells en una imatge presa per l’astronau Cassini
© NASA
Astronomia
El sisè dels planetes del sistema solar atenent la seva proximitat al Sol.
És, però, el segon per la massa, malgrat que la seva densitat és la més baixa entre les densitats de tots els planetes i satèllits del sistema solar 0,69 gr/cm 3 Saturn orbita el Sol a una distància mitjana de 1429400000 km 9,54 unitats astronòmiques La velocitat de rotació del planeta sobre ell mateix és molt elevada i varia amb la latitud, però hom accepta com a valor mitjà del període de rotació a l'equador la de 10 h 14 min Aquesta gran velocitat de rotació i una densitat molt baixa expliquen que l’aplatament de Saturn sigui molt elevat La diferència entre el radi equatorial i el polar…