Resultats de la cerca
Es mostren 126 resultats
Normes ortogràfiques
Conjunt de 24 regles promulgades per l’Institut d'Estudis Catalans pel gener del 1913, amb les quals hom posà fi a l’anarquia ortogràfica, dominant en els Països Catalans des de feia molts decennis.
Antecedents Els gramàtics que fins aleshores s’havien ocupat de la llengua catalana —com PBallot , M Pers i Ramona , P Estorch i Siqués , M Milà i Fontanals , T Thos i Codina , A de Bofarull , A Blanch , J Nonell , M Grandia — ni les institucions que semblava que haurien hagut d’aconseguir-ho —com l' Acadèmia de Bones Lletres o els Jocs Florals de Barcelona , no havien sabut o no havien pogut superar les discordàncies ni arribar a acords durables ni prou consistents Una de les tasques assignades a la Secció Filològica de l’Institut, en ésser fundada aquesta 1911 fou —al costat de l’estudi…
Normes de Castelló
Document format per 34 regles ortogràfiques signat a Castelló de la Plana el 21 de desembre de 1932, pel qual es reconeixia la validesa de les Normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans per al domini dialectal del valencià, a les quals foren afegides algunes adaptacions.
En l’impuls al document, hi tingué un paper preponderant la Societat Castellonenca de Cultura També s’hi adheriren, entre altres entitats, Lo Rat-Penat, la Unió Valencianista i el Centre de Cultura Valenciana D’entre la cinquantena de personalitats que signaren el document, tingué un paper destacat Carles Salvador , principal autor de les adaptacions Entre d’altres, també subscriviren les Normes Manuel Sanchis Guarner, Lluís Revest, Joan Beneyto i Salvador Guinot
Diccionari enciclopèdic de la llengua catalana
Portada del Diccionari enciclopèdic de la llengua catalana de l’edició de 1929-37, segons les Normes ortogràfiques de l’IEC
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Obra publicada per l’Editorial Salvat el 1910 sota el títol de Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana (3 volums).
Prenent com a punt de partida el diccionari de Pere Labèrnia i Esteller 1839, dedicà especial importància al lèxic i a l’aspecte enciclopèdic Inclogué les biografies de personalitats dels Països Catalans Sembla que fou dirigit per Cels Gomis i Mestres Reeditat en 1929-37 4 volums, ja com a diccionari enciclopèdic, hom l’adaptà a les normes de l’Institut i hi afegí la descripció de les poblacions i els accidents geogràfics dels Països Catalans Finalment, el 1938, hom en feu una darrera edició abreujada, en un volum
UNE
Sigla d’Una Norma Española, cos de normes dictades per l’Instituto Nacional de Racionalización del Trabajo, que actua amb personalitat pròpia dins el Patronato Juan de la Cierva del Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
El mateix Instituto Nacional de Racionalización del Trabajo té cura de l’edició i de la divulgació de les noves normes
Comissió Electrotècnica Internacional
Organisme internacional conegut també amb la sigla IEC (International Electrotechnical Commission), fundat l’any 1906, amb seu a Ginebra (Suïssa), i encarregat d’establir la coordinació i unificació de les diferents normes sobre electrotècnica dels diferents estats.
Ha fet nombroses publicacions sobre normativa i terminologia cal remarcar el Vocabulari Electrotècnic Internacional VEI Entre els seus comitès especialitzats hi ha el CISPR International Special Committee on Radio Interference , que estableix les normes internacionals pel que fa a la interferència i la compatibilitat electromagnètica EMI/EMC
USASI
Sigla del United States of America Standards Institute, associació fundada l’any 1918 i constituïda per firmes industrials, associacions d’oficis, societats tècniques, organitzacions de consumidors i agències del govern, dedicada a l’establiment i la coordinació, entre les entitats que hi són voluntàriament adherides, de normes, definicions, terminologia, símbols i abreviatures, materials, prestacions, etc.
Actualment té establertes unes 110 000 normes Fins el 1966 fou anomenada ASA American Standards Association
Codi de Consum de Catalunya
Dret
Conjunt de normes reguladores de la defensa i protecció dels drets de les persones consumidores a través de la qual la Generalitat de Catalunya exerceix les seves competències exclusives en matèria de consum.
Les normes reguladores de la defensa i protecció dels drets de les persones consumidores es descriuen en la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Parlament de Catalunya, a través de la qual la Generalitat de Catalunya exerceix les seves competències exclusives en matèria de consum d’acord amb les previsions de l’Estatut d’Autonomia del 2006 i adapta la seva normativa a les exigències de les directives de la Unió Europea La regulació es divideix en tres llibres, el primer dedicat a disposicions generals el segon, als aspectes relatius a les relacions de consum, i el tercer a la…
Organització Internacional per a la Normalització
Organització no governamental que té com a objectiu l’elaboració d’estàndards i normes internacionals de tots els àmbits, des de l’agricultura i la construcció, fins a l’enginyeria, els aparells mèdics o els darrers desenvolupaments tecnològics.
Creada el 23 de febrer de 1947, es coneix per les seves sigles en anglès ISO Entre les 20000 normes que ha aprovat n'hi ha de temes quotidians, com les dimensions de les targetes de crèdit, o d’altres que afecten la gestió de la qualitat de les organitzacions o el respecte pel medi ambient Ha desenvolupat un sistema de transliteració d’alfabets no llatins àrab, grec, ciríllic, hebreu, etc En són membres uns 160 organismes estatatals de normalització, que treballen organitzats en grups tècnics La seva creació s’esdevingué per la unió de dues entitats que ja existien l’ISA…
Deutsches Institut für Normung
Institut de normalització de la RF d’Alemanya, creat l’any 1926 com a Deutscher Normenausschuss, i actualment amb seu a Berlín Occidental.
La funció del qual es obtenir una unificació, amb finalitats tècniques i econòmiques, de les mides, les formes, les toleràncies, les qualitats, els sistemes, etc, emprats a la indústria El mateix DIN té cura de l’edició i divulgació de les noves normes que apareixen constantment El camp de la normalització és extensíssim, i les normes són classificades en tres grups normes fonamentals, normes de materials i normes de dimensions
International Standard Archival Description (General)
Norma internacional per a descriure documentació d’arxiu, elaborada per la Comissió ad hoc
de Normes del Consell Internacional d’Arxius sota els auspicis de la UNESCO, presentada oficialment l’any 1992 al Congrés Internacional d’Arxius i difosa a partir del 1993.
Permet descriure la documentació arxivística a qualsevol nivell, des d’un document o expedient fins a un fons sencer, passant per les sèries i els subfons o seccions Distribueix la informació sobre la unitat de descripció en sis àrees —àrea d’identificació, àrea de context, àrea de contingut i estructura, àrea de condicions d’accés i ús, àrea de documentació relacionada i àrea de notes— i en vint-i-cinc elements de descripció, dels quals només cinc són obligatoris, els que es consideren essencials per a l’intercanvi internacional d’informació Un pas més en la normalització de la descripció…