Resultats de la cerca

Lluís I de Baviera adquirí el Palatinat Renà 1214, i el seu net Lluís II les terres dels Staufen, que esdevingueren l’Alt Palatinat El pacte de Pavia 1329 cedí a Rodolf dues parts dels Palatinat Carles IV incorporà una part de l’Alt Palatinat a Bohèmia 1355 i atribuí al comte palatí la dignitat d’elector 1356 Durant la Reforma, Frederic III del Palatinat feu del Palatinat el centre del calvinisme alemany 1546 Frederic IV hi uní els prínceps alemanys —que signaren la Unió Evangèlica 1608— contra el partit catòlic…

Té per genearca el marcgravi Leopold mort el 907, probablement pertanyent al llinatge bavarès dels Huosi , que era cosí i general de l’emperador Arnulf I Fou pare dels ducs de Baviera Arnulf II mort el 937 i Bertold I mort el 947 Aquest darrer fou besavi del comte Otó I de Scheyern mort el 1072, el qual fou avi del comte Otó IV de Scheyern mort el 1156, dit també Otó de Wittelsbach Els Wittelsbach , perquè feu construir el castell de Wittelsbach, prop d’Aichach Alta Baviera, on passà a residir Tot i així, cap dels seus successors no emprà mai més el nom de Wittelsbach, bé que per a designar…

Els Erbach foren copers dels electors del Palatinat i comtes del Sacre Imperi des del 1532 comtat d’Erbach , al cercle de Francònia Al segle XVIII se n'originaren les línies d' Erbach-Fürstenau , d' Erbach-Erbach i d' Erbach-Schönberg

Conté una gran quantitat de manuscrits llatins, entre els quals un dels dos conjunts més rics de manuscrits lullians existents, juntament amb el de la Bibliothèque Nationale de París Aquest fons li fou incorporat el 1803 procedent del recull fet al s XVIII pel bibliotecari de l’elector del Palatinat Joan Guillem a Düsseldorf, i que havia estat traslladat a Mannheim el 1761

L’incident consistí en el fet que Bismarck féu publicar, adulterat, el text del telegrama oficial sobre la visita d’un delegat de Napoleó III a la ciutat d’Ems actualment Bad Ems, a Renània-Palatinat, República Federal d’Alemanya per demanar a Guillem I de Prússia la renúncia del príncep Leopold de Hohenzollern com a candidat al tron d’Espanya, vacant des del 1868 França aprofità l’ocasió per a declarar la guerra, que era precisament la pretensió de Bismarck

Fundada el 1885 per Albert Boehringer 1861-1939, té la seu central a Ingelheim am Rhein Renània-Palatinat A més de medicaments, elabora també productes químics, per a la sanitat, veterinaris, i té una presència destacada en els camps de la biotecnologia i l’alimentació El 1999 obtingué uns ingressos d’uns 5 500 milions de $ i, amb 139 companyies filials en més de 60 països, ocupava unes 26 500 persones El 1952 fundà una filial espanyola, que ha esdevingut una de les més importants i és localitzada a Catalunya Barcelona oficines, Malgrat de Mar producció química, Sant Joan Despí i…

Habitada per pobles cèltics i germànics, fou conquerida per Cèsar 57 aC i parcialment romanitzada arran de les migracions germàniques dels s III-IV s’hi establiren els francs i els alamans formà part del regne d’Austràsia, i Carlemany reconegué el seu paper preeminent dins l’Imperi en fixar la capital a Aquisgrà Pel tractat de Verdun 843 passà a formar part de la Lotaríngia, i pel de Mersen 870 s’incorporà al regne de Germània A partir del s XI, com a les altres regions de l’imperi Germànic, a Renània el feudalisme comportà la constitució de nombrosos principats, seculars…

Té l’origen en el duc Ernest August de Brunsvic-Calenberg, mort el 1698, que el 1658 es casà amb la princesa Sofia del Palatinat, hereva d’Anglaterra, i el 1692 rebé el títol d’elector de Hannover i tresorer de l’Imperi Ernest August I de Hannover Llur fill, l’elector Jordi I de Hannover mort el 1727, duc de Lüneburg, heretà el tron d’Anglaterra el 1714 Jordi I d'Anglaterra En morir sense fills 1837 el rei Guillem I de Hannover Guillem IV d’Anglaterra , per causa de la llei sàlica, Anglaterra passà a la seva neboda, la reina Victòria I, darrera representant de la dinastia en…

Les negociacions entre l’emperador Ferran III i els francesos amb llurs aliats tingueren lloc a Münster, a partir de l’any 1644, i les de l’emperador amb els suecs, a Osnabrück Aquest tractat fou el primer intent de coordinació internacional de l’Europa moderna Alemanya en sortí desballestada França, la gran triomfadora, obtingué els bisbats de Metz, Toul i Verdun, deu ducats a Alsàcia, el Sundgau i les ciutats de Breisach i Pinerolo Suècia rebé la Pomerània occidental, la ciutat de Stettin i les illes de Rügen i Usedom, i consolidà la seva hegemonia a la Bàltica Brandenburg, protegit per…

La lliga, integrada per l’emperador Leopold I, Espanya, Suècia, els prínceps alemanys i Holanda, tenia per objecte d’exigir el compliment dels tractats de Nimega 1678 i Ratisbona 1684 i de defensar la integritat dels territoris aliats La invasió del Palatinat per part de Lluís XIV obligà la lliga a defensar-se, i el 1689 Guillem d’Orange, stadhouder de les Províncies Unides i rei d’Anglaterra, entrà també a la coalició Jaume II, amb l’ajuda francesa, intentà aleshores la reconquesta del tron d’Anglaterra La guerra de la lliga d’Augsburg s’estengué també a la mar i a les colònies…