Resultats de la cerca

És comprès entre els -590 i els -248 milions d’anys A Europa, hom sol dividir-lo en Paleozoic inferior que comprèn els períodes Cambrià, Ordovicià i Silurià i Paleozoic superior que comprèn els períodes Devonià, Carbonífer i Permià Hom considera aquest terme sinònim de Primari o era primària La presència de trilobits fa que hom l’anomeni també era dels trilobits En general predominen les formes més antigues d’animals i plantes multicellulars La majoria d’animals són invertebrats, bé que s’hi trobin abundantment vertebrats primitius, sobretot peixos, en els…

És situat per sobre de l’Ordovicià i per sota del Devonià Va des dels 438 milions fins als 408 milions d’anys Els materials silurians són constituïts predominantment per esquists, tot i que també hi ha abundància de gresos i lutites arenoses Les calcàries sovintegen a la part mitjana i alta Durant el Silurià es donà la màxima extensió de la mar de tot el Paleozoic i donà lloc a una àmplia ocupació de les mars poc profundes per part de la fauna siluriana Els graptòlits, com a l’Ordovicià, són la fauna més característica i serveixen per a establir la bioestratigrafia d’aquest…

Comprèn els temps entre -286 i -248 milions d’anys A la plataforma russa, el Permià inferior és compost dels estatges asselià , sakmarià, artinskià i kungurià , i el Permià superior ho és dels estatges ufimià, kazanià i tatarià Els autors francesos l’han dividit en Autunià, Saxonià i Turingià Murchison el 1845 el definí als Urals i li donà nom derivant-lo de la ciutat de Perm’ Marca un dels canvis més importants de la història geològica, el pas de l’era primària a la secundària S'hi esdevingué una extraordinària crisi biològica, en la qual s’extingiren gairebé la meitat de les famílies d’…

A Catalunya és constituït per conglomerats pinyolencs i gresos de color roig, disposats discordantment sobre els materials plegats i erosionats del Paleozoic, i representa en alguns indrets Eramprunyà, el Figueró, etc un tret molt característic del paisatge

Ambdós protocontinents es fragmentaren a partir del supercontinent anomenat Pangea , que agrupava, durant el Paleozoic inferior, la totalitat de l’escorça continental de la Terra La Lauràsia era formada per l’Amèrica del Nord, Grenlàndia i Euràsia, excloent-hi l’Índia Segons les teories de la deriva dels continents i de tectònica de plaques, aquests grans fragments s’han anat separant fins a atènyer la posició actual

Actualment hom el considera obsolet

Fou introduït per JPhillips És dividit en tres períodes Triàsic, Juràssic i Cretaci Hom el considera sinònim de Secundari o era secundària En el Triàsic inferior es produí una impotant radiació del grup dels rèptils els teràpsids i els arcosaures Els teràpsids, que ja presentaven alguns aspectes mamiferoides, donaren pas als mamífers a la fi del Triàsic Els arcosaures es diversificaren fins a donar tres branques molt especialitzades la dels cocodrils, que sobreviuen actualment, la dels pterosaures o rèptils voladors, i la dels dinosaures, dels quals sorgiren les aus actuals La diversificació…

Començà aproximadament fa 570 Ma, amb el període Cambrià, i es caracteritza per l’acumulació de restes fòssils en els sediments L’eó precedent és el Proterozoic El terme Fanerozoic, proposat per GH Chadwick el 1930, prové del grec phaneros ‘visible’ i zoion ‘animal’, i significa “temps de la vida visible”

Afectà sectors del nord i el nord-est d’Europa Irlanda, Galles, l’Anglaterra septentrional, Escòcia, Noruega, el nord d’Àsia, Alaska, el Canadà i també Austràlia

És equivalent del terme Precambrià, molt més emprat