Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Oficines Lexicogràfiques
Centre de treball creat el 1912 per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans per a l’aplega de materials destinats al seu diccionari; fou conegut també amb el nom d’Oficines del Diccionari General de la Llengua Catalana.
La seva finalitat era de reunir tots els mots usats en la literatura antiga i moderna i en totes les varietats actuals de la llengua parlada Dirigides per Pompeu Fabra, hi collaboraren, entre altres, Pere Barnils, Antoni Griera i Manuel de Montoliu, i, més endavant, Ramon Aramon i Serra, Josep MCasas i Homs i Joan Coromines El 1939 cessà la seva activitat i els seus materials restaren fora de l’abast de l’Institut Tingué cura de la publicació del Butlletí de Dialectologia Catalana volums I-XVIII Fins el 1989 —any de l’aprovació dels nous estatuts de l’IEC— no hi tornà a haver…
Consell Valencià de Cultura
Institució consultiva i assessora en temes culturals valencians creada per la Generalitat Valenciana el 1985.
El consell consta de 21 membres elegits per les Corts Valencianes segons la representació parlamentària dels diferents partits polítics El president de la Generalitat té la potestat de triar el president del consell, lloc que ocupa el bioquímic valencià Santiago Grisolia des del 1996 L’objectiu d’aquest organisme és oferir assessorament a totes les institucions valencianes, com ara la Generalitat, les diferents conselleries o els ajuntaments Per la seva incidència social cal destacar el dictamen sobre la llengua dels valencians, que fou demanat per les Corts Valencianes i publicat el 1998, on…
Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana
Coberta del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Obra de Joan Coromines i Vigneaux, amb la col·laboració de Joseph Gulsoy i Max Cahner i Garcia, publicat per Curial Edicions Catalanes.
Consta de nou volums, que aparegueren entre el 1980 i el 1991 Concebut amb el mateix criteri i la mateixa metodologia dels diccionaris del mateix autor Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana 1954-57 i Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico 1980-91, és a dir, crític, etimològic, històric i comparatiu, aquest diccionari complementa en molt els reculls lexicals anteriors, més que en mots nous, en nous significats i en dades de totes classes referents a la vida i l’ambient de les paraules El caràcter crític hi apareix més encara potser que en el seu primer…
Del meu tros
Literatura catalana
Primer recull de narracions d’Emili Vilanova, publicat el 1879 per la Impremta de La Renaixença, amb el subtítol d’Escenes casolanes de carrer i de més enfora.
Un anònim ressenyador ja observà, en el moment de la seva publicació, els trets que distingiren la prosa de l’autor i en justificaren l’èxit bon humor, sentimentalisme poètic, perspicaç observació i estil fluent, ple de modismes i girs locals i ric en conceptes poètics i frases pintoresques El volum conté proses d’estil ben diferent paròdies de les orientals romàntiques i del drama lacrimogen “Lo darrer envit”, “L’esclava d’Alí-Babau”, “Nocturno”, “Últimes escenes d’un drama”, d’un humor caricaturesc en la línia de Pitarra historietes sentimentals “Divuit anys”, “Sempreviva”, “Tot sol”, “…
Romània
Conjunt de terres on és parlada una llengua derivada del llatí (llengües romàniques).
Des d’un punt de vista, es divideix en Romània occidental i Romània oriental La primera, situada al nord de la línia que va de La Spezia a Rímini, sonoritza les oclusives sordes intervocàliques llatines AMICA portuguès, castellà, català amiga i manté la -s del llatí DUOS català dos , francès antic deus La Romània oriental conserva les oclusives sordes sense sonoritzar italià amica i perd la -s italià due Wartburg ha proposat una altra divisió sincrònica, en tres grups romanès, francès i les altres llengües Una divisió en Romània meridional castellà, portuguès, italià meridional, romanès…
L’edat d’or
Literatura catalana
Llibre de poemes de Francesc Parcerisas, publicat l’any 1983.
Desenvolupament enciclopèdic Serè i amargament irònic, l’autor es distreu amb el domèstic, sovinteja el paisatge, l’anècdota quotidiana i la lectura elabora una poesia de l’experiència que es nodreix de l’observació de la naturalesa humana per esdevenir una punxant reflexió moral sobre l’inapellable pas del temps, els paranys del desig i la humiliant descomposició de la memòria, deixatada per la rutina Parcerisas hi aplega les seves poesies més refinades i sòbries, tan descarnades en l’implícit com moderades en les formes, lluny del desbordament sentimental, la confidència i l’exhibició…
Estudis Cinematogràfics Orphea Film
Cinematografia
Estudis de rodatge i doblatge, i productora muntats a Barcelona el 1932 pel productor francès Camille Lemoine Remond (París 1896), un dels fundadors de la francesa Orphéa Film (1930), a instàncies del realitzador Francisco Elías.
Aquest cineasta rebé l’encàrrec de la Generalitat republicana de muntar uns estudis de cinema sonor que s’installaren a Montjuïc, en un edifici llogat a l’Ajuntament Foren els primers estudis sonors de l’Estat espanyol i tingueren el marquès de Breteuil, soci capitalista, com a president del consell d’administració i C Lemoine com a administrador delegat La installació acústica la feu l’enginyer industrial i tècnic radiofònic Josep Maria de Guillén-Garcia, abans conseller de l’Orphéa francesa, amb tecnologia francesa l’equip sonor portàtil Radio-Cinéma de la Gaumont Els estudis s’inauguraren…
Normes ortogràfiques
Conjunt de 24 regles promulgades per l’Institut d'Estudis Catalans pel gener del 1913, amb les quals hom posà fi a l’anarquia ortogràfica, dominant en els Països Catalans des de feia molts decennis.
Antecedents Els gramàtics que fins aleshores s’havien ocupat de la llengua catalana —com PBallot , M Pers i Ramona , P Estorch i Siqués , M Milà i Fontanals , T Thos i Codina , A de Bofarull , A Blanch , J Nonell , M Grandia — ni les institucions que semblava que haurien hagut d’aconseguir-ho —com l' Acadèmia de Bones Lletres o els Jocs Florals de Barcelona , no havien sabut o no havien pogut superar les discordàncies ni arribar a acords durables ni prou consistents Una de les tasques assignades a la Secció Filològica de l’Institut, en ésser fundada aquesta 1911 fou —al costat de l’estudi…