Resultats de la cerca

Una gran part de l’obra narra les aventures de Rustām, heroi llegendari de l’antiga literatura iraniana que donà mort involuntàriament al seu fill Suhrāb Ha estat considerat com a cloenda de la literatura clàssica en llengua persa

Sembla que cal relacionar-lo amb el Yama hindú Zoroastre en rebutjà la figura i la substituí per la de Gayōmart En la literatura persa tardana apareix sovint amb el nom de Jamshīd

És obra de Tacià s II Conservat fragmentàriament en grec i en diferents versions armènia, àrab, persa, etc, hom ha intentat de restaurar-ne el text siríac original a través de les citacions dels escriptors eclesiàstics

La flota persa, en ésser atacada, es retirà a l’illa de Samos i atrinxerà les naus, que foren incendiades pels grecs ajudats dels jonis rebels Molts segles més tard, fou també el lloc d’una confrontació turcogrega 1821 La victòria, en aquesta ocasió, també fou dels hellens

Foren començades a compilar el 1604 pel guru Arjan Dev Aquesta compilació, escrita en panjabi, antic hindi occidental, marathi i persa, fou continuada pels seus successors comprèn escrits i dites dels gurus, com també d’altres sants i savis, anteriors a Nānak Conté 3 384 himnes i és objecte de culte reverencial, entronitzat als temples sikhs

Una part, la que es trobava dins els límits de l’imperi persa, se'n desprengué jurídicament el 424 Hom l’anomena Església persa, o assíria, o Església nestoriana La resta, corresponent a la part occidental del patriarcat, refusà el concili de Calcedònia 451 i es mantingué sempre dins el monofisisme , enfront de la facció que seguí les directives imperials, acceptà Calcedònia i que, per això, fou anomenada melquita Una altra comunitat eclesiàstica pertany encara al tronc comú de l’Església siríaca la maronita L’Església siríaca o siroantioquena és anomenada encara…

La collecció fou traduïda al s VI del sànscrit al pahlavi , i Ibn al-Muqaffa’ en féu aquesta versió àrab al s VIII, la qual serví de base a les nombroses traduccions posteriors, com la persa, la siríaca, la grega, l’hebrea i la castellana El text hebreu fou traslladat al llatí al s XIII per Giovanni da Capua, i d’aquesta versió en sorgiren d’altres de redactades en diverses llengües europees D’intenció moralitzant i didàctica, la majoria dels apòlegs són protagonitzats per animals que representen situacions humanes Tingué un ressò extraordinari en tota la literatura fabulística…

Els onze primers capítols situen els patriarques dins la història de la població humana des de la creació La resta del llibre presenta Abraham, Isaac, Jacob i els seus dotze fills, que donen origen al poble d’Israel D’acord amb els esquemes culturals de l’època, hi són sistematitzats en forma de quadres genealògics tant les dotze tribus com els patriarques, els diversos pobles coneguts i, en una certa manera, el món mateix El missatge del llibre és que la sort desafortunada de la humanitat i dels diversos pobles, atribuïda a culpes d’origen, serà reparada per les benediccions promeses per Déu…

El seu culte anà associat al de Mitra Fou molt venerada a Armènia i a tota l’Àsia menor

El fet que l’obra, en la Bíblia hebrea, formi part dels llibres sapiencials indica la finalitat didàctica de l’autor illustrar els ensenyaments dels savis d’Israel sobre la sort final del just oprimit i la de l’orgullós perseguidor La versió grega, diferent de l’hebrea, és obra de Lisímac, jueu hellenista Gairebé totes les parts gregues afegides, deuterocanòniques, són recollides en la Vulgata