Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Centre Excursionista del Vallès
Excursionisme
Club excursionista de Sabadell.
Fundat el 1908 per iniciativa de Joan Montllor i Pujal, el seu objectiu era fomentar l’excursionisme a partir de l’estudi natural, històric i cultural de Catalunya Des del 1918 realitzà ascensions als principals cims pirinencs entre la Maladeta i el Canigó Al principi dels anys trenta, destacà l’escalador Jaume Tiana, amb importants escalades a Sant Llorenç del Munt i els Pirineus, a més d’algunes ascensions als Alps El 1931 creà la secció d’esquí i a mitjan anys trenta incorporà la secció de cinema Entre el 1921 i el 1924 publicà el butlletí Nostra Comarca conjuntament amb el…
costums i privilegis de la Vall d’Aran
Dret català
Conjunt de costums pels quals els aranesos s’han regit durant segles.
No foren escrits fins que en el privilegi reial de la Querimònia 1313 obtingueren confirmació de les llibertats, les franqueses, les immunitats i els costums respectats pels reis predecessors, privilegis confirmats per Alfons III el 1325 Aquest dret consuetudinari havia rebut la influència del dels territoris pirinencs veïns Pere III, que el 1337 moderà algun dels costums sobre danys causats per animals, el 1352 confirmà les consuetuds araneses en matèria de dret successori i patrimonial del matrimoni Per una provisió reial del 1595, les Constitucions de Catalunya foren…
Memoria renovata comitum et episcoporum Ripacurcensium
Historiografia catalana
Crònica escrita per un monjo del monestir d’Alaó al s. XII amb la intenció de corregir i ampliar la precedent Memòria o “crònica” del monjo Domènec, redactada al s. XI (vg. Memòria de Domènec d’Alaó).
Desenvolupament enciclopèdic Ha arribat a l’actualitat gràcies a una còpia inclosa dins el cartoral d’Alaó El seu autor, desconegut, havia de ser un personatge coneixedor de diversos arxius pirinencs, ja que esmenta l’acta de l’elecció del bisbe Borrell 1017-26, conservada a l’arxiu catedralici de la Seu d’Urgell, i també del llegendari pallarenc i ribagorçà, present en nombrosos punts del text Juntament amb el valor de l’obra com a ampliació de les notícies de cròniques precedents, se n’ha assenyalat els comentaris i el to pedant amb què el cronista es refereix a la tasca dels…
Terra baixa
Literatura catalana
Drama contemporani d’Àngel Guimerà, el més representat i traduït de la dramatúrgia catalana.
L’obra planteja el conflicte entre l’ideal i la realitat L’hereu d’una gran propietat rural que es troba arruïnat, Sebastià, casa amb la seva amistançada, Marta, un pastor, Manelic , a fi de poder contreure matrimoni amb una pubilla rica Manelic, però, es va adonant de la situació, fins a matar el cacic i tornar a les muntanyes, enduent-se-n’hi la dona, allà on l’engany i la traïció no són possibles, tot i que en una primera versió Guimerà havia projectat que també l’occís Marta, després de captar per Barcelona, havia arribat a l’heretat amb un company de la mare, ja morta, al qual Sebastià…
,
Senesterra
Llinatge que apareix a l’Empordà en començar el segle XIV; no hi ha certesa de notícies anteriors.
Potser és del mateix llinatge un Ermengol Senesterra en realitat un fadristern dels Calders, mort en 1221/45, el qual, casat amb Elisenda de Fals, senyora inferior dels castells de Fals, Calaf, Grevalosa, Miralles, Riquer i Coaner i fundadora del monestir de Santa Maria de Caselles, fou pare d’un fill, Ponç, mort abans del 1246, i de dues filles, Romia, que heretà els dits castells, i Elisenda Emparentats amb els Santaeugènia, senyors de Torroella de Montgrí, afegiren sovint aquell cognom al propi Bernat I Senesterra de Santaeugènia , cavaller, comprà el castell de Palau-sator…
Canigó
Literatura
Poema èpic de 4.338 versos en dotze cants i un epíleg, de Jacint Verdaguer.
Gènesi Subtitulat Llegenda pirenaica del temps de la Reconquista , el punt de partença fou la visita de les ruïnes dels monestirs de Sant Martí de Canigó i de Sant Miquel de Cuixà, a les valls del Canigó , muntanya emblemàtica, en especial per “als catalans de França”, als quals és dedicat el poema Bé que alguns dels elements principals que el componen poden ésser rastrejats en projectes de l’adolescència de l’autor, sembla que l’esquema fou definitivament concebut i l’execució iniciada l’estiu del 1880 fou editat el 1886 Argument L’acció és situada al segle XI als Pirineus Gentil , fill del…
,
el Barroc
Galileu Galilei (1564-1642)
© Fototeca.cat
Art Barroc
Literatura
Època de la cultura europea, i de les terres de colonització europea, tradicionalment caracteritzada per l’estil artístic barroc; comprèn des de la fi del segle XVI fins al començament del segle XVIII.
Evolució del concepte No és gaire clara la procedència del mot barroc Benedetto Croce l’ha fet derivar de baroco, terme mnemotècnic que els escolàstics idearen per a designar una complicada figura de sillogisme Segons Croce, barroc era “una de les variants d’allò que és lleig i repulsiu”, artísticament parlant Hom el creu també provinent del portuguès barrõco , que significa ‘perla irregular, defectuosa’ D’altres el fan derivar de l’italià parruca o perruca , amb les ondulacions i els enjoiaments de la qual hom el compara Sembla que fou Benvenuto Cellini qui l’aplicà per primera vegada a l’…
Església catòlica
Representació idealitzada d’una església preromànica, segons una il·lustració del Beatus de Torí de la catedral de Girona
© Fototeca.cat
Església constituïda institucionalment entorn del papa i que proclama, enfront de la Reforma, d’haver mantingut la successió apostòlica i alhora, enfront de les Esglésies Orientals, la primacia i autoritat de la seu de Roma sobre totes les altres seus apostòliques.
La seva història és comuna, durant segles, amb la història de les Esglésies d’Orient i, durant més segles encara, amb les Esglésies sorgides de la Reforma A partir dels distanciaments mutus la història de cadascuna es particularitza Però cada Església pot escriure la seva història des dels orígens del cristianisme La història Els orígens El primer camp d’expansió de l’Església fou la comunitat jueva i, a partir del 43, els gentils La conversió de Pau, el 38, li donà un dels apòstols i militants més actius Les idees cristianes començaren a topar amb el judaisme oficial arran de la predicació…