Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Los trobadors nous
Literatura catalana
Antologia de poemes catalans recollits per Antoni de Bofarull, editada per Salvador Manero en trenta-dos plecs de setze pàgines, a partir de desembre del 1858.
Subtitulada Collecció de poesies catalanes escollides d’autors contemporàneos , és presentada com una operació literària i patriòtica i “testimoni del nou esperit literari” del país, és a dir, de l’ús emergent de la llengua catalana com a llengua de la poesia culta També tenia com a objectiu explícit la recuperació de la història i els costums catalans Incloïa un total de 136 composicions És organitzada per temes i gèneres poètics, els principals dels quals coincideixen molt aproximadament amb la trilogia floralesca Patria , Fides , Amor “Pàtria”, “Sentiment” i “Amor”, i “Religió” “Romanços…
,
Fons Vallat
Historiografia catalana
Nom amb què es coneix la riquíssima col·lecció de més de 12.000 títols, entre manuscrits, llibres d’història, literatura, art, llengües, fullets, opuscles, imatges, ventalls i gravats, que el bibliòfil i col·leccionista occità Charles de Vallat (1816 – 1884), vescomte de Vallat, donà en testament a la Biblioteca Municipal de la seva ciutat natal, Montpeller, la qual, en prova d’agraïment, publicà el catàleg dels llibres en dos volums.
Desenvolupament enciclopèdic Vallat, que ingressà en la carrera diplomàtica, ocupà del 1860 al 1870 el càrrec de cònsol de França a Barcelona El fet que fos un home molt atent al moviment de la Renaixença, sorgida a mitjan s XIX en molts pobles sense Estat de l’àrea de les llengües d’oc, explica la riquesa d’obres catalanes que conté el fons de tot el domini lingüístic amb manuscrits, llibres, fullets, goigs, romanços, imagineria, estampes, plecs, etc, molts dels quals els adquirí durant la seva estada a Barcelona a llibreters de vell i de nou Alguns dels exemplars manuscrits, incunables, i…
Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana

Exemplar num. 67 de la revista Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana (2011)
Arqueologia
Revista bilingüe editada a Palma, Mallorca, des del 1885.
El seu primer director fou Gabriel Llabrés i Quintana Dedicada fonamentalment als estudis històrics, conté també altres treballs Ha publicat diverses sèries de documents molt importants per a la història de les Balears i, en plecs separats, alguns texts notables, com ara Vida del Beato Raimundo Lulio , d’Antoni R Pasqual, i Informacions judicials sobre els addictes a la Germania , de Josep Maria Quadrado
Biblioteca valentina
Repertori biobibliogràfic d’escriptors valencians, redactat pel trinitari Josep Rodríguez.
L’any 1695 en foren publicats els primers plecs, per distribuir-los com a propaganda, i a la mort de l’autor 1703 la impressió era ja pràcticament acabada només calia afegir-hi el pròleg, uns apèndixs i els índexs Bloquejada l’edició per un superior de l’orde, no fou posada a la venda fins el 1747, quan hom ja anunciava una obra similar, Escritores del Reino de Valencia , de Vicent Ximeno La Biblioteca valentina aparegué amb un complement d’Ignasi Savalls Inclou més de set-cents autors i és la primera aportació erudita del seu gènere als Països Catalans
Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià
Literatura catalana
Diccionari conegut habitualment com a Diccionari quintilingüe, publicat en dos volums, datats el 1839, per una Societat de catalans formada per Salvador Estrada, Antoni Matamala, Joan Cortada i Lluís Bordas.
Fou publicat en plecs, el primer dels quals fou anunciat al Diario de Barcelonal a l’abril del 1839 Cada entrada porta una indicació gramatical, la definició en llengua catalana i la correspondència en les altres quatre llengües Utilitzà el Diccionario de la lengua castellana de la Real Academia Española per a les definicions i el de Magí Ferrer, del 1836, per a l’ortografia Al pròleg, s’hi assenyala que s’hi incorpora la llengua francesa per les relacions industrials catalanofranceses i la italiana per la passió existent per l’òpera Per altra banda, se’n justifica la publicació…
Arxiu de la Paeria de Lleida
Historiografia catalana
Dipòsit documental format pel fons històric de l’Arxiu Municipal de Lleida.
La institució pren aquest nom pel fet d’estar installada al palau de la Paeria, l’antiga casa del paer en cap alcalde, l’obra més representativa de l’arquitectura civil romànica de la ciutat de Lleida Allà es custodien uns dos-cents metres lineals de documentació, els quals es troben a l’abast dels investigadors mitjançant una sala de consulta que té una capacitat per a quinze persones La documentació dipositada, reflex de les funcions desenvolupades per la municipalitat des de mitjan s XII fins al s XX, és dividida en quatre classes o tipologies documentals els Pergamins, els Llibres…
Dietari de la generalitat
Dietari on figuren els esdeveniments de caràcter militar, polític o religiós més importants per al Principat de Catalunya i més significatius de la vida ciutadana de Barcelona o de la generalitat.
L’autor fou, teòricament, l’escrivà major de la diputació del general, bé que sovint en tingué cura un dels ajudants de l’escrivania, com en el cas de Jaume Safont En algunes ocasions els autors afegiren al text observacions personals i dibuixos allusius als fets comentats Les anotacions són agrupades per triennis, que comencen el primer d’agost i acaben el 31 de juliol La sèrie comprèn 109 volums, del 1411 al 1711 els posteriors foren destruïts a l’època borbònica, i 40 volums de minutes o esborranys amb notes del 1611 al 1713 Ha estat editat fragmentàriament per Josep Coroleu 1888, que en…
Repartiment de València
Història
Repartiment fet entre els conqueridors, o per donacions reials, per diversos conceptes, de les terres i els edificis del Regne de València.
Aquesta distribució és transcrita en tres volums, formats a mitjan s XVIII i relligats al començament del XIX amb plecs i fulls procedents de diversos registres coetanis de les donacions Aquestes en nombre d’unes 6 000 hi apareixen iniciades el 1237 i acabades el 1252, amb alguna anotació que correspon a donacions anteriors, com una del 1234 a Pere de Montcada de la torre d’aquest nom i les seves alqueries L’aplegament de materials per a la formació dels volums fou fet amb un cert desordre i amb la pèrdua d’alguna part d’aquells El text és sovint esmenat o cancellat i amb signes…
Arqueà
Geologia
Unitat cronoestratigràfica més antiga del Precambrià, amb categoria d’eó, que jau sota l’eó Proterozoic.
El seu límit superior és pres convencionalment a 2500 milions d’anys i l’inferior correspon a l’edat de la roca més antiga datada radiocronològicament, és a dir uns 4000 milions d’anys L’Arqueà sembla haver estat temps d’una activitat plutònica i volcànica desmesuradament universal les roques d’aquesta edat tendeixen a ésser geoquímicament primitives i les unitats sedimentàries són predominantment vulcanogèniques, tot i que s’hi han enregistrat roques carbonàtiques, terrígenes i, fins i tot, evaporites Biològicament, apareixen a l’Arqueà els primers bacteris 3200 milions d’anys, que formaren…
Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana i llatina
Gramàtica
Lingüística i sociolingüística
Diccionari de Pere Labèrnia i Esteller, publicat en plecs que formen dos volums, datats respectivament el 1839 i el 1840.
Labèrnia inicià els treballs devers l’any 1821, amb l’estudi de fonts lèxiques molt diverses, antigues i modernes Nebrija, Pou, Torra, Lacavalleria, Bellvitges, Albert Vidal, que, bé que no sempre foren ben aprofitades, li serviren per a aconseguir una obra globalment sòlida, que incorporava algunes variants dialectals lèxiques, i que tenia la intenció normativa de fixar «la pura i genuïna pronunciació i ortografia de l’idioma català» i la de contribuir al prestigi de la llengua Després de la seva mort, el Diccionari fou revisat i augmentat per Una Societat de Literats, cultivadors de la…