Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
El perquè de tot plegat
Cinematografia
Pel·lícula del 1994; ficció de 92 min., dirigida per Ventura Pons i Sala.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Els Films de la Rambla VPons, Barcelona ARGUMENT 13 contes d’ El perquè de tot plegat 1994 i 2 contes de L’illa de Maians , de Quim Monzó GUIÓ VPons FOTOGRAFIA Carles Gusi Agfacolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Rosa Ros MUNTATGE Pere Abadal MÚSICA Carles Cases SO Daniel Fontrodona INTERPRETACIÓ "Voluntat" Lluís Homar, "Enteniment" Pepa López, Àlex Casanovas, "Honestedat" Mercè Arànega, Paca Barrera, Joan Melchor, "Sinceritat" Mercè Pons, Pere Ponce, "Submissió" Anna Lizarán, "Competició" Camilo Rodríguez, Vicenta Ndongo, Àurea Márquez veu…
Filípiques
Història
Nom donat a quatre discursos pronunciats per Demòstenes, els tres primers, el 351, el 344 i el 341 aC; el darrer no és segur que mai arribés a ésser pronunciat, i segurament en fou difosa la versió escrita.
Tots quatre eren destinats a promoure la guerra contra Filip II de Macedònia Manifesten la defensa de la llibertat i de la democràcia, l’atac a l’apatia dels atenesos davant l’avanç de Filip i una certa admiració per la seva habilitat militar, tot plegat expressat en un to d’una gran elevació moral
Museu de Prehistòria de Talteüll
Museu
Jaciment arqueològic
Centre museístic i arqueològic impulsat a Talteüll (Rosselló) pel professor Henri de Lumley-Woodyear.
Fou creat arran de la troballa a l’indret anomenat Cova de l’Aragó, l’any 1971, del crani d’un homínid d’uns 450000 anys d’antiguitat, l’anomenat home de Talteüll, i d’altres restes arqueològiques Obert al públic l’any 1977, el juliol del 1992 hom inaugurà una remodelació total del museu Conté diorames, pantalles interactives, audiovisuals, diferents suports expositius i una reconstrucció a mida natural de la cova, orientat tot plegat a recrear la vida i l’entorn d’un dels testimonis més antics d' Homo erectus trobats a Europa
Senyoria
Literatura catalana
Novel·la de Jaume Cabré, publicada el 1992.
Desenvolupament enciclopèdic Obra de reflexió sobre el poder i la justícia situada en el marc històric de la Barcelona dels darrers dies del s XVIII, la novella comença amb un assassinat no resolt, a Barcelona, que desencadena la tragèdia de la mort absurda d’un innocent, Andreu, un dels protagonistes Fora de Barcelona, però, a Mura, s’enceta una altra acció narrativa que comença també amb una mort, en aquest cas natural, de Remei, però que porta a desenterrar un cas anterior d’assassinat que ha passat desapercebut a la justícia Rere de tot plegat hi ha un dels homes més…
The Times
Periodisme
Diari britànic fundat a Londres l’any 1785 per l’impressor John Walter amb el nom de Daily Universal Register i que tres anys més tard adoptà el nom actual.
Rebé un gran impuls sota la direcció de John Walter, fill del fundador, que consolidà els trets característics del diari, i arribà al màxim desenvolupament sota la direcció del periodista John Delane, a la segona meitat del s XIX Diari independent, bé que conservador i respectuós amb les institucions i tradicions britàniques, es caracteritzà per un tractament assenyat de les notícies i fou un dels diaris més influents a la Gran Bretanya Fou capdavanter en la introducció dels avenços tecnològics utilització de la màquina de vapor, plegat automàtic, linotípia, rotativa i de noves…
Mater amatísima
Cinematografia
Pel·lícula del 1979-1980; ficció de 93 min., dirigida per Josep Anton Salgot i Vila.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IMATCO Carles Jover, Barcelona ARGUMENT Josep Joan Bigas Luna GUIÓ JASalgot, JRodríguez Jordana FOTOGRAFIA Jaume Peracaula Fujicolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Carles Riart MÚSICA Vangelis INTERPRETACIÓ Victoria Abril Clara, Julito de la Cruz Juan, Jaume Sorribas Ramón, Consol Tura Ana, Carme Contreras la mare d’Ana, Carles Lucena el pare d’Ana ESTRENA Madrid,19051980, Barcelona, 30011981 PREMIS Sorrento Itàlia 1982 Agis - Banca Nazionale del Lavoro al millor film, Brusselles 1980 finalista de L’Âge d’Or Sinopsi Clara és una dona independent que treballa…
Constitució de l’Havana
Constitució catalana independentista redactada a Cuba.
El text fou aprovat a l’Havana, l’octubre de 1928, per l’Assemblea Constituent del Separatisme Català, presidida per Francesc Macià Tanmateix, la constitució fou obra personal de Josep Conangla i Fontanilles , i estava formada per 36 títols dividits en 302 articles Definia la República Catalana independent com a tècnica, democràtica, representativa i basada en els principis de la democràcia liberal Establia el vot universal i secret, l’elecció indirecta del cap d’estat, un parlament d’una sola cambra, l’abolició de les províncies i la instauració de consells comarcals Separava església i…
matèria de Bretanya
Nom pel qual és conegut un conjunt d’obres narratives aparegudes en francès a partir de la segona meitat del segle XII, de primer en vers i després en prosa.
Jean Bodel d’Arràs difongué aquesta denominació entenent per Bretanya tant la continental com la insular per tal de distingir aquest conjunt d’obres de les adaptacions vulgars de temes clàssics i de les cançons de gesta Amb precedents en la literatura i el folklore dels pobles cèltics i seguint una línia de desfiguració i exaltació de la història dels bretons, fou constituïda per llibres destinats a la lectura d’un públic refinat i cortès que hi trobà una idealització del seu viure i dels seus afanys aventures heroiques, fidelitat a l’honor i a l’amor i, ben aviat, uns ideals espirituals de…
Morir (o no)
Cinematografia
Pel·lícula del 1999; ficció de 93 min., dirigida per Ventura Pons i Sala.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Els Films de la Rambla VPons, Barcelona ARGUMENT Morir un instant abans de morir 1998 de Sergi Bebel GUIÓ VPons FOTOGRAFIA Jesús Escosa color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Bello Torras MUNTATGE Pere Abadal MÚSICA Carles Cases SO Boris Zapata INTERPRETACIÓ Lluís Homar director, Carme Elias dona, Roger Coma motorista, Marc Martínez heroïnòman, Anna Azcona germana, Vicky Peña mare, Carlota Bantulà nena, Amparo Moreno infermera, Mingo Ràfols malalt, Anna Lizaran senyora, Mercè Pons dona policia, Francesc Albiol home policia, Francesc Orella víctima, Sergi López…
La Veu del Canigó
Historiografia catalana
Revista cultural publicada a Perpinyà entre el 1910 i el 1914 i de la qual sortiren un total de 116 números.
Tingué un caràcter quinzenal fins al juliol del 1914 i, els darrers números, una periodicitat mensual La Veu del Canigó és presentada al primer número com una «gaseta de divulgació», adreçada al poble «que es manté al marge de les passions polítiques» Però, en filigrana d’aquesta declaració de principi, emana de la revista una concepció localista i “regionalista” de la catalanitat que s’exacerbà el 1914 « les petites patries sont fondues dans la grande Patrie française » La història, amb un centenar d’articles, més una trentena sobre fets d’actualitat, homes polítics o militars, és de fet un…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina