Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
La Patum
El tirabol és tocat per cloure la festa de La Patum de Berga. Gravació en directe a la plaça de Sant Pere, a Berga
© La Patum de Berga. 1990. PDI, S.A.
Folklore
Festa popular que se celebra a Berga (Berguedà) del dia de Corpus al diumenge següent.
Té lloc a la plaça de Sant Pere, entre l’església parroquial i la casa de la ciutat El seu origen sembla relacionat amb la processó del Corpus, si bé a la segona meitat del segle XIV —coneguda amb el nom de la Bulla— pren uns trets semblants als actuals El 1723 alguns dels entremesos de què constava se celebraven encara dins el temple Després de sofrir diversos canvis fou reestructurada el 1888 El nom actual és una onomatopeia del so del tabal que toca incessantment durant la festa Actualment està formada pels entremesos següents dansa dels turcs i cavallets —antigament moros i cabretes, de…
concòrdia de Segòvia
Història
Sentència arbitral dictada a Segòvia el 15 de gener de 1475 que fixava les responsabilitats respectives d’Isabel I i de Ferran I, marit seu, quant a la corona de Castella.
Isabel fou proclamada reina de Castella per un sector de la noblesa a la mort del seu germà Enric IV, al desembre anterior, i Ferran era ja aleshores rei de Sicília Fou redactada pel cardenal Pedro González de Mendoza i per l’arquebisbe de Toledo Alfonso Carrillo La reina es reservava l’absoluta competència quant a la distribució de favors, càrrecs i rendes respecte a la intitulació de documents i a l’administració de la justícia, Ferran aconseguí d’ésser anomenat en primer lloc i tenir tribunal propi si se separava de la seva muller Quant als títols i les armes a utilitzar per la cancelleria…
Parti Socialiste
Política
Organització política francesa constituïda el 1905 en el congrés que unificà els diversos corrents socialistes de l’Estat francès.
Hi destacaren, particularment, el Parti Socialiste de France de Jules Guesde i Édouard Vaillant, i el Parti Socialiste Français, dirigit per Jean Jaurès La nova organització tingué una clara definició marxista, però aviat s’hi imposà el reformisme de Jaurès, després de l’assassinat del qual juliol del 1914 el partit inicià una nova etapa en acceptar la teoria de la unió sagrada i participà en governs de guerra La reacció a aquest fet i la revolució russa provocaren que el 1920, en el congrés de Tours, la majoria de l’organització se n'escindís i fos creat el partit comunista El 1934 la SFIO…
Partido Sindicalista
Partit polític
Partit fundat a l’abril de 1934 a Barcelona per Ángel Pestaña.
Sorgí des de la línia anarcosindicalista defensada pels trentistes i des dels Sindicats d’Oposició, però també s’hi incorporaren persones procedents del Partit Republicà Democràtic Federal PRDF , com ara Eduardo Medrano Pretenia “recollir en una organització adequada l’acció política derivada de l’acció sindical econòmica” i era partidari del federalisme Al juliol de 1935 signà una aliança amb el PRDF de Barriobero per dur a terme accions conjuntes En les eleccions de 1936 Pestaña fou escollit diputat per Cadis dins les llistes del Front Popular El 1937 celebrà a Barcelona el Congrés Regional…
Led Zeppelin
Música
Grup de heavy i de rock anglès format el 1968 per Jimmy Page (guitarrista), Robert Plant (cantant), John Paul Jones (baixista) i John Bonham (bateria).
Foren pioners del heavy i un dels millors grups de rock dels anys setanta Jimmy Page, després de la dissolució del grup Yardbirds, al qual pertanyia, decidí la creació de Led Zeppelin juntament amb el cantant Robert Plant Des del seu blues-rock contundent, foren els primers a posar les bases del heavy , amb uns riffs de guitarra ràpids i destres, una veu apassionada i una sòlida secció de ritmes Els seus concerts, molt espectaculars, eren plens de jocs de llum i misticisme podien durar fins a quatre hores i congregaven masses de gent arreu on anaven El seu primer disc, homònim,…
Lock-out
Cinematografia
Pel·lícula del 1973; ficció de 130 min., dirigida per Antoni Padrós i Solanas.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ APadrós Terrassa ARGUMENT I AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ APadrós GUIÓ APadrós, Fernando Huici FOTOGRAFIA Carles Gusi blanc i negre, normal MUNTATGE Miquel Bonastre MÚSICA Lluís Rambla i un gran nombre de cançons i melodies populars i cinematogràfiques, fragments operístics, etc INTERPRETACIÓ Rosa Morata, Marta Vives, Rita Cemeli, Walter Cots, Paco Caja, FHuici, Enrique Ibáñez, Jesús Garay, Miguel Tristán Sinopsi La cinta ens endinsa en un abocador d’escombraries on es refugia un grup de marginats Tant la situació com els personatges remeten a les afliccions del final…
Gràcies per la propina
Cinematografia
Pel·lícula del 1996-1997; ficció de 118 min., dirigida per Francesc Bellmunt i Moreno.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Fair Play Produccions Maria Teresa Fontanet, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1994 de Ferran Torrent GUIÓ FBellmunt, FTorrent FOTOGRAFIA Javier Salmones Eastmancolor, Cinemascope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Antoni Belart MUNTATGE Nico Baixas MÚSICA Manel Camp SO Joan Vidal INTERPRETACIÓ Santiago Ramos Tomàs, Juli Mira Ramonet, Lluís Ferrer Ferran, Jordi Esteban Pepín, Montse Guallar Elisa, Mercè Lleixà la mare, Màgic Andreu Tono, Joan Crosas Manolo, Alfred Lucchetti l’alcalde, Jesús Bonilla el caporal, Saturnino García ESTRENA Barcelona en català i Madrid,…
Institut per a les Obres de Religió
Institució financera creada per l’Església catòlica.
Conegut popularment com Banc Vaticà, és una institució financera els clients de la qual són diòcesis, ordes religiosos, i departaments i empleats de la Santa Seu Fou instituït el 1942 pel papa Pius XII per evitar l’especulació amb els diners de les institucions religioses i per estalviar els costos de les operacions Té com a precedent un sistema informal conegut com l’Església Financera Òbol de Sant Pere que es formalitzà al segle XIX Els tres períodes rellevants que defineixen la institució fins a l’actualitat són el 1870 amb la dissolució dels Estats Pontificis, el 1929 amb la signatura del…
Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans
Historiografia catalana
Publicació erudita iniciada el 1908 com a òrgan d’expressió de la Secció Historicoarqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans.
Fins el 1936 s’editaren vuit volums que contenien la informació de les activitats acadèmiques, memòries d’excavacions amb profusió d’illustracions i nombrosos estudis monogràfics També s’hi exposaven la proposta de formació de la Biblioteca de Catalunya, un pla de publicacions dels clàssics de la literatura catalana medieval Ramon Llull, Ausiàs Marc, l’edició de la Biblia en català i la recuperació d’arxius institucionals, com el de la Batllia General El contingut s’estructurà en seccions arqueològica, històrica, jurídica i literària A la primera s’hi trobava el resultat de les recerques de…
tractat dels Pirineus
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Mapa_dels_Pirineus_segle_XVII.jpg)
Mapa dels Pirineus, elaborat per Nicolas Sanson entre 1659 i 1667, que mostra la frontera entre Espanya i França després del tractat dels Pirineus (1659)
Història
Acord de pau signat a l’illa dels Faisans, al riu Bidasoa, el 7 de novembre de 1659, entre els representants de Felip IV de Castella i III de Catalunya-Aragó, Luis de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, que posaven així terme a la guerra iniciada entre ells el 1635.
El tractat estipulava la cessió a França de diverses places de Flandes inclosa Avesnes, cedida en canvi que Lluís XIV perdonés la traïció de Lluís II de Borbó-Condé, el qual, arran del conflicte de la Fronda, s’havia passat al bàndol de Felip IV alhora, França obtenia tot l’Artois llevat d’Aire i Saint Omer, diverses places de l’Hainaut i, al S, la cessió del comtat de Rosselló amb el Conflent, Vallespir i Capcir i de la meitat del comtat de Cerdanya, fet que satisfeia amb escreix la vella aspiració francesa d’emparar-se d’aquestes comarques catalanes hi hagué més de vint intents anteriors d’…