Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
tractat de Valençay
Història
Acord signat entre França i Espanya, el 10 de desembre de 1813, a la localitat francesa de Valençay (departament d’Indre) que posà fi a la guerra contra Napoleó
.
Ferran VII recuperà la corona, es comprometé a respectar els càrrecs dels afrancesats i retornar a França les places frontereres franceses ocupades pels britànics Les Corts de Cadis es negaren a ratificar l’acord fins que Ferran VII no hagués jurat la constitució
tractat de Cefalù
Història
Pacte signat per Carles de Salern (1285), presoner de Pere II de Catalunya-Aragó a Cefalù, pel qual renunciava a l’illa de Sicília a favor de Jaume, germà del futur Alfons II de Catalunya-Aragó, en canvi del seu alliberament.
El pacte preveia, a més, el casament de Jaume amb una filla de Carles, i el de la infanta catalana Violant amb un dels fills d’aquest Carles fou obligat a ratificar-lo quan fou traslladat a Catalunya, però ni França ni el papa Honori IV no acceptaren la cessió de Sicília i hi adreçaren un nou atac 1286
llei Deixonne
Dret
Llei de la República Francesa relativa a l’ensenyament de les llengües dites regionals de l’estat, aprovada el 1951.
Extremadament limitada, fou, però, un primer reconeixement del dret a l’ensenyamet d’aquestes llengües A la seva empara es desenvoluparen cursos de català, basc, bretó, occità i alemany La llei Deixonne ha estat succeïda per altres lleis llei Bas-Auriol de 1975 llei de 1982 relativa a les llengües regionals als mitjans de comunicació llei Toubon vigent des del 1994, les quals, si bé han permès la creació d’escoles privades i dotades d’un estatut especial en llengües regionals com a vehiculars, tampoc han contribuït substancialment a millorar-ne la situació d’aquestes llengües L’actitud…
Reichstag

Edifici del Reichstag
© Xevi Varela
Història
Nom que, successivament, ha estat aplicat a diversos òrgans legislatius de l’àmbit germànic.
Primerament rebé aquesta denominació la dieta del Sacre Imperi Romanogermànic més tard, l’assemblea legislativa del Segon Reich 1871-1918, de facultats limitades —aprovació de les lleis i del pressupost— i subordinada al govern, composta de 397 membres elegits per sufragi universal masculí la cambra legislativa —amb control sobre el poder executiu— de la República Alemanya 1919-33, i l’òrgan del Tercer Reich 1033-45, que tenia com a única missió ratificar la política hitleriana L’incendi de la seu berlinesa del Reichstag, la nit del 27 al 28 de febrer de 1933, atribuït per Hitler…
Howard
Llinatge noble anglès que té per genearca el jurista William Howard, del final del segle XIII.
La família té diverses branques els ducs de Norfolk, els comtes d’Arundel, de Carlisle, d’Effingham, de Northampton i de Suffolk Thomas Howard ~1473-1554, tercer duc de Norfolk, reprimí la rebellió d’Irlanda Era oncle d’ Anna Bolena i de Caterina Howard , i, en ésser executada aquesta, caigué en desgràcia i fou empresonat Henry Howard ~1517-47, fill de l’anterior, era comte de Surrey i capità dels exèrcits anglesos Fruí uns quants anys de la confiança d’Enric VIII, però, esdevingut sospitós, fou condemnat a mort i executat Conreà la poesia i introduí el vers lliure en la poètica anglesa, i se…
Societat de Nacions
Organisme internacional, la creació del qual s’acordà en la conferència de pau de París, el 28 d’abril de 1919.
L’acta constitucional, anomenada pacte, s’incorporà al tractat de Versalles, que entrà en vigor el 10 de gener de 1920 La seva finalitat fou el manteniment de la pau mitjançant la solució pacífica dels conflictes i el desenvolupament de les relacions internacionals Malgrat ésser propugnada pel president Wilson punt catorzè del seu missatge del 1918, els EUA, en no ratificar el tractat de Versalles, no arribaren a formar-ne part Integrada inicialment per 41 estats, el 1925 s’hi incorporà Alemanya, i el 1934, amb l’admissió de l’URSS, arribà a tenir 59 estats membres Els seus…
Federació Catalana de Futbol Sala

Les jugadores de la selecció catalana de futbol sala guanyadores del Campionat del Món disputat el 2008 a Reus i organitzat per la Federació Catalana de Futbol Sala
Federació Catalana de Futbol Sala
Futbol sala
Organisme rector del futbol sala a Catalunya sota les directrius de l’Associació Mundial de Futsal (AMF) i de la Unió Europea de Futbol Sala (UEFS).
Fou constituïda el 1983 i té la seu a Barcelona L’abril del 1990 fou exclosa del registre de Federacions Esportives de Catalunya, fet que comportà l’obertura d’un procés judicial que s’allargà fins l’any 2003 i que s’emmarcà en una disputa amb la Federació Catalana de Futbol sobre la potestat per a obtenir la representativitat d’aquest esport A la vegada era un capítol més de la lluita de l’Administració de l’Estat per evitar la participació de seleccions catalanes en competicions internacionals oficials Al juny del 1991 fou readmesa, a conseqüència d’una sentència del Tribunal Suprem que el…
Cas Fresno
Patinatge
Assemblea de la Federació Internacional de Patinatge sobre rodes (FIRS)
que tingué lloc a Fresno Califòrnia, EUA el 26 de novembre de 2004, en la qual s’havia de ratificar l’acceptació de la Federació Catalana de Patinatge FECAPA com a membre de ple dret d’aquest organisme La FECAPA havia estat provisionalment reconeguda pel Comitè Central de la FIRS el 27 de març de 2004 en una reunió celebrada a Miami, i les seves seleccions havien estat autoritzades a competir internacionalment de manera oficial Aquest reconeixement propicià que la selecció catalana masculina d’hoquei sobre patins participés en el Mundial B celebrat a Macau Xina, 2004, on es…
tractat dels Pirineus

Mapa dels Pirineus, elaborat per Nicolas Sanson entre 1659 i 1667, que mostra la frontera entre Espanya i França després del tractat dels Pirineus (1659)
Història
Acord de pau signat a l’illa dels Faisans, al riu Bidasoa, el 7 de novembre de 1659, entre els representants de Felip IV de Castella i III de Catalunya-Aragó, Luis de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, que posaven així terme a la guerra iniciada entre ells el 1635.
El tractat estipulava la cessió a França de diverses places de Flandes inclosa Avesnes, cedida en canvi que Lluís XIV perdonés la traïció de Lluís II de Borbó-Condé, el qual, arran del conflicte de la Fronda, s’havia passat al bàndol de Felip IV alhora, França obtenia tot l’Artois llevat d’Aire i Saint Omer, diverses places de l’Hainaut i, al S, la cessió del comtat de Rosselló amb el Conflent, Vallespir i Capcir i de la meitat del comtat de Cerdanya, fet que satisfeia amb escreix la vella aspiració francesa d’emparar-se d’aquestes comarques catalanes hi hagué més de vint intents anteriors d’…
Estatut de Catalunya del 1932
Dret català
Llei que atorgava al Principat de Catalunya un règim d’autonomia, aprovada pel parlament espanyol el 9 de setembre de 1932.
Malgrat la proclamació de la República Catalana per Francesc Macià el 14 d’abril de 1931, el govern provisional de la República Espanyola s’oposà a aquest acte revolucionari i exigí una interpretació estricta del pacte de Sant Sebastià L’estat català restà reduït a govern autònom de la regió catalana Generalitat de Catalunya, al qual fou encomanada l’elaboració d’un avantprojecte d’estatut d’autonomia que havia d’ésser objecte d’un plebiscit a Catalunya i ratificat per les futures corts constituents espanyoles El govern provisional de la Generalitat elegí, a través dels ajuntaments, una…