Resultats de la cerca

Fundada l’any 1976, realitza activitats esportives i culturals principalment relacionades amb la muntanya i la natura Edita la revista Drecera Disposa d’installacions pròpies amb un rocòdrom al Molí de can Feliciano Alguns dels seus membres han realitzat ascensions a les muntanyes més altes del món Lluís Giner assolí l’any 1988 el cim de l’Everest 8848 m i Jaume Ganges pujà a l’Aconcagua 6959 m per la cara sud, la paret més llarga d’Amèrica Organitza la rebuda de la Flama del Canigó L’any 2012 tenia 900 socis

Fou publicada sense nom d’autor, amb tres opuscles científics presentats com a assaigs del mètode La Dioptrique , Les Météores i La Géométrie N'hi ha traducció catalana de Joaquim Xirau Primer llibre pròpiament filosòfic escrit en llengua francesa, té alhora el caràcter d’autobiografia intellectual i de manifest de l’esperit racionalista modern Consta de sis parts crítica de la formació rebuda, regles del mètode que han de regir qualsevol recerca intellectual evidència, anàlisi, síntesi, enumeració, regles de “moral provisional”, esbós de la metafísica cartesiana, concepcions…

Té l’origen en la iniciativa 1955 de Francesc Pujades, veí d’Arles Vallespir, d’encendre els focs de la nit de Sant Joan al cim del Canigó , inspirant-se en el valor simbòlic i patriòtic d’aquest cim tal com recull el poema homònim  de Jacint Verdaguer Aquest fet es creuà l’any 1963 amb Joan Iglesias, que, a partir del 1949 i des del Cercle de Joves de Perpinyà, esperonava la tradició de les fogueres a la Catalunya del Nord Pujades i Iglesias tingueren la pensada de baixar el foc del cim, i des d’allà repartir la flama per totes les contrades dels Països Catalans Inicialment la Flama només…

Aquesta publicació fou molt mal rebuda per part dels reis i les potestats civils, sobretot en l’etapa del despotisme illustrat Josep II d’Àustria la feu suprimir dels rituals El 1552 l’audiència de Catalunya feu una reclamació, pel fet d’entendre que hi havien estat introduïdes clàusules contràries a la jurisdicció reial, i Felip II de Castella prohibí l’admissió de la butlla el 1572 Carles II el 1694 la declarà novament no admesa Igualment feu Felip V el 1745 Carles III, el 1788, en prohibí de nou la publicació Malgrat tot això, la butlla continuava essent inserida en els…

El seu objectiu era la igualació del sostre competencial entre les comunitats autònomes i establir la primacia de les lleis i normes dictades pel govern espanyol sobre les de les comunitats autònomes En l’article 2 “se entenderá que corresponde a las Cortes Generales o, en su caso, al Gobierno la determinación de los  principios y reglas esenciales de la regulación de la materia de que se trate” afirmava la capacitat de l’Estat d’interferir en la normativa autonòmica, i en l’ article 4, establia explícitament que "Las normas que el Estado dicte en el ejercicio de las competencias que le…

Se’n feren dues edicions a Montpeller 1886, de 61 pàgines, i a París 1887, de 296 pàgines Al llarg de 16 capítols dissecciona l’Estat espanyol de la Restauració, tant des del punt de vista polític com des del vessant econòmic hi denuncia la venda de les riqueses del país al capital estranger, ataca la corrupció econòmica, blasma contra la manca d’infraestructures públiques que afavoriren la posada en marxa del país vers una trobada amb la resta de països europeus i afirma que el caràcter dels espanyols —mescla de la influència musulmana amb un esperit somiador i poc pràctic— accentua la…

Desenvolupament enciclopèdic Un manuscrit, que es remuntaria al s XXI, descriu els discursos i les vicissituds d’un grup de prohoms que es reuneixen en un refugi de muntanya per escapar d’una nova guerra mundial El text és redactat en primera persona per un jove que, juntament amb altres coetanis, es troba involucrat com a escoltador dels diversos relats explicats pels membres més influents de la classe dominant El punt d’origen d’aquestes narracions rau en els avatars de la Banca Mir i dels individus que s’hi troben involucrats Darrere les raons econòmiques, es descobreix el poder d’un…

Tenia com a finalitat principal esdevenir un òrgan d’expressió del naixent projecte de les Comarques Centrals Valencianes i participar en la vertebració d’aquest espai alternatiu a la divisió en províncies com a fòrum de debat sobre els seus lligams històrics, culturals, econòmics i lingüístics En el consell de redacció i l’assessor hi havia representants d’arreu d’aquest territori, fet que incidí en el caràcter supracomarcal de la publicació Entre els objectius exposats en la primera editorial figuraven també la promoció dels joves investigadors, la creació de vincles amb la Universitat i la…

Els originals són conservats a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona El seu origen rau en els intents del Consell de Cent  per disposar, des del final del segle XVI, d’una recopilació que fos fàcilment consultable de totes les disposicions i els privilegis que configuraven el dret administratiu municipal i la seva aplicació pràctica usual El 1608 es feu l’encàrrec formal a Bruniquer, el qual el 1614 en feu el lliurament El 1692 continuà l’obra l’escrivà Joan Guiu, que incorporà la informació fins el 1640 A partir del 1699 se n’encarregà Geroni Brotons, que arribà fins a la fi de la…

És considerada el breviari del Noucentisme, i representa una reacció contra el Modernisme, contra l’espiritualisme lliure i anàrquic de Joan Maragall i, sobretot, contra el “pairalisme”, formes que a Catalunya havia pres el Romanticisme, i proposa un programa, gairebé eticocultural, d’exaltació del classicisme i de la tradició Enceta un model de novella que acabà caracteritzant la producció narrativa de l’autor, més que no pas la del Noucentisme Al llarg d’una divisió clàssica en tres parts i trenta gloses ambientades en una colònia estiuenca de la costa catalana, l’autor va caracteritzant el…