Resultats de la cerca

Els requisits per a entrar-hi són ésser catòlic, noblesa centenària del primer cognom, legitimitat i puresa de sang cristiana fins als vuit besavis S'hi admeten les dones Té per cap suprem el comte de Barcelona, i per insígnia una creu de Sant Jordi, carregada amb un escut rodó amb les armes del regne de Mallorca, amb una orla blanca amb el lema Maioricarum Regni Nobilitas amb lletres d’or i somada de la corona reial

Desenvolupament enciclopèdic Comprèn el període 716-812, i fou posteriorment completat amb els Annales monasterii Anianensis o Cronicó d’Aniana , dit així per la procedència del monestir llenguadocià de Sant Benet d’Aniana Aquests Annales comprenen el període 670-821, i són de gran importància per al coneixement de la història de Catalunya i de Septimània Tant el cronicó com els annals utilitzen les mateixes fonts per a la història general –els Annales Regni Francorum , o Annals Reials , i uns annals llenguadocians desapareguts en l’actualitat–, i d’aquí parteix la relació entre totes dues…

Encara que el Costum de València existia ja des del 1240, la primera compilació general de furs, en versió oficial catalana, fou feta el 1261 A aquests furs hom hi addicionà, generalment en forma cronològica, els preceptes produïts en les corts posteriors, tal com es troben en els manuscrits medievals La primera edició en català, impresa a València per Lambert Palmart el 1482, fou feta pel notari Gabriel Lluís d’Arinyó i organitzada en forma cronològica, com era tradicional La segona edició, amb el títol llatí de Fori regni Valentiae , amb caràcter oficial, es féu sobre una còpia…

Vicent Josep Escartí ha tingut cura de l’edició 1998 de la Primera part de la Història de València , de Pere Antoni Beuter, que constitueix una de les obres més destacades dels cronistes valencians de l’època foral Dins d’aquesta línia s’inclou el Sumari d’Espanya de Berenguer de Puigpardines, editat per Joan Iborra 2000, una obra del s XV que es fa ressò de les llegendes sobre l’origen mític del comtat de Barcelona i dels reis de la Corona d’Aragó Pel que fa a les fonts documentals, Josepa Cortés s’ha encarregat de l’edició 2001 del Liber Privilegiorum civitatis et regni…

Tradicionalment han estat considerats com una simple continuació del Chronicon Moissiacense o Crònica de Moissac , i com a tals foren publicats per L Duchesne Le Liber Pontificalis , 1886-92, M Bouquet Recuil des historiens des Gaules et de la France , 1869-1904 i GH Pertz Monumenta Germania Historica Scriptores , 1826-29Tanmateix, l’autor fou un monjo del monestir llenguadocià de Sant Benet d’Aniana, fundat pel got septimà Vitiza el 782 Els Annals d’Aniana foren redactats a partir dels Annales Regni Francorum s IX d’uns annals llenguadocians, avui perduts, i d’algunes…

Així, juntament amb els documents de la mateixa vila i dels ravals de Sant Agustí i Santa Maria, s’hi troben també els dels llocs i les alqueries d’Algemesí, Carcaixent, Guadassuar, Toro, Cabanyes, Benimaclí, Ternils i Cogullada, des de la conquesta de Jaume I el 1242, fins a mitjan s XVI, en què adquiriren la independència o es despoblaren És un dels arxius valencians més rics i ben conservats, amb diplomes des del s XIII, i sèries documentals des del s XIV La collecció diplomàtica, amb 575 pergamins, conté privilegis reials i escriptures notarials, que abracen una àmplia cronologia, des del…