Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Eurovisió
Xarxa de la Unió Europea de Radiodifusió dedicada a la retransmissió de programes de televisió.
Coordina la interconnexió de les diverses xarxes de televisions públiques europees i realitza programes propis Inicià les retransmissions el 1954 Cobreix tant les notícies com la cultura, els esports o l’entreteniment En aquest darrer apartat ha assolit una gran projecció el Festival de la Cançó d’Eurovisió , en el qual competeixen els diversos estats membres de la UER A banda de l’aspecte estrictament musical o artístic, el Festival ha estat sovint, per la seva repercussió mediàtica i les vinculacions amb els estats dels participants, l’aparador en el qual s’han escenificat tant tensions…
batalla de Parestortes

Batalla de Parestortes, 'Victoires et conquêtes des armées françaises' París 1818
© Fototeca.cat
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut el 17 de setembre de 1793, durant la Guerra Gran, entre les tropes de Carles IV d’Espanya, comandades pel general Ricardos, i les de la República Francesa, a les ordres dels generals d’Aoust i Goguet i dels revolucionaris Josep Fabre i Jaume Josep Cassanyes.
Malgrat les rivalitats i la manca de coordinació entre aquests, Cassanyes assolí de recuperar Vernet Conflent i de batre l’enemic a Parestortes, fet que assenyalà la fi de l’avanç del general Ricardos al Rosselló
dieta de Frankfurt
Història
Assemblea formada pels representants dels estats de la Confederació Germànica i que en constituïa l’òrgan de govern.
Creada al congrés de Viena 1815 i presidida per Àustria, funcionava com una assemblea federal, però disposà dels recursos financers i militars necessaris Les rivalitats entre Àustria i Prússia, després de la victòria prussiana a Sadová 1866, portaren a la dissolució de la Confederació i de la dieta
tractat d’Aquisgrà
Història
Tractat de pau signat a Aquisgrà el 18 d’octubre de 1748 entre França, la Gran Bretanya i les Províncies Unides, en virtut del qual hom posà fi a la Guerra de Successió d’Àustria.
Després d’unes negociacions preliminars a Breda, hom arribà a la firma del tractat de pau les clàusules principals del qual foren restitució mútua de les conquestes colonials efectuades durant la guerra confirmació de la Pragmàtica Sanció i reconeixement de la sobirania prussiana sobre Silèsia En línies generals, el tractat d’Aquisgrà mantingué el statu quo anterior al 1740, i deixà ajornada la solució de les rivalitats marítimes i continentals
Tractat de París
Política
Dret
Tractat signat l’any 1951 a París que creà formalment la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA).
Tenia com a finalitat la creació d’un mercat unificat entre els estats signants per a aquests recursos bàsics i neutralitzar les rivalitats que podien derivar-se de la seva possessió, molt especialment entre la República Federal d'Alemanya i França Bé que hom li atorgà una vigència de cinquanta anys, fou superat per l’entrada en vigor dels tractats de Roma 1958 i de Maastricht 1993, d’abast molt més ampli
batalla d’Oriola
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a Oriola (Baix Segura) el 30 d’agost de 1521 entre l’exèrcit agermanat de la ciutat (uns 3 000 homes) ajudat per 2 000 homes de Xàtiva comandats per fra Miquel Garcia i 18 banderes d’Alcoi —un total de 7 000 homes— i l’exèrcit reialista de Pere Maça, governador d’Oriola i alcaid del seu castell ajudat pel marquès de Los Vélez, l’almirall Alfons de Cardona i el seu fill Sanç amb cavallers i uns 5 000 infants, més uns 120 homes de cavall de la governació i 300 peons d’Oriola que no es volgueren agermanar.
en de prendre i saquejar la ciutat Moriren més de 2 000 homes i Pere Maça sentencià 40 dirigents agermanats el capità d’Oriola Pere Palomares fou esquarterat Els murcians que hi anaren amb el marquès de Los Vélez es revenjaren de velles rivalitats eclesiàstiques i s’endugueren de la ciutat 700 carros d’or, robes, blats, etc La rendició d’Oriola representà, de fet, la reducció de la Germania de tota la zona valenciana al sud de Xàtiva
Armadans
Família aristocràtica mallorquina famosa per la seva rivalitat amb la família Espanyol, el darrer terç del s. XV.
A causa d’una simple ofensa, Perot Espanyol, amb una cinquantena d’homes, assaltà la casa de Jaume Armadans i matà aquest i la seva muller L’any següent, durant una funció religiosa, a causa d’una lleugera empenta s’originà una lluita entre les dues famílies en la qual intervingueren tres-centes persones armades i que ocasionà gran nombre de morts Les rivalitats perduraren fins al s XVIII sota el nom de Canamunt i Canavalls Canamunt Aquests dos cognoms, que, segons sembla, s’extingiren als s XVI i XVII, han perdurat en dos topònims que han donat lloc als nuclis de So N'…
Malatesta
Família noble italiana establerta a Rímini.
Els seus orígens es remunten a Malatesta , un propietari de Montefeltro recordat en un acte de compra de terres el 1186 Els membres d’aquesta família foren partidaris dels güelfs Dirigits, primer, per Malatesta I da Verucchio mort el 1248, podestà de Rímini, ho foren després pel fill d’aquest, Malatesta II , el Mastin vecchio citat per Dant mort el 1312, que s’ensenyorí de diversos territoris de la Romanya i de les Marques Al llarg de diverses successions, els Malatesta, que s’havien dividit les possessions familiars, obtingueren del papa, el 1392, la investidura perpètua de l’Estat Pontifici…
Romeu i Julieta
Teatre
Drama en cinc actes de W. Shakespeare, estrenat durant la temporada teatral del 1594-95.
L’obra presenta les rivalitats entre dues famílies de Verona, de la qual situació són víctimes llurs fills, Romeu Montesco i Julieta Capuleto Aquests, casats en secret, moren tràgicament, fet que reconcilia ambdues famílies La música s’ha ocupat extensament del tema, sobretot el ballet es destaca, entre nombroses versions, la que Bronislava Nižinskaja presentà el 1926 per a la companyia de ballets russos de S Diaghilev, amb música de C Lambert i decoracions de Max Ernst i Joan Miró el “pas de deux” sobre l’obertura Romeu i Julieta de Čajkovskij, estrenat per Serge Lifar el 1949 a…
Verd madur
Cinematografia
Pel·lícula del 1960; ficció de 100 min., dirigida per Rafael Gil Àlvarez.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Pirene Films Amadeu Bagués, Barcelona ARGUMENT La novella homònima de Josep Virós i Moyes GUIÓ J Virós, Manuel Saló, R Gil FOTOGRAFIA Enrique Guerner, Cecilio Paniagua Eastmancolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Enrique Alarcón MUNTATGE Antonio Ramírez MÚSICA Xavier Montsalvatge INTERPRETACIÓ Jeanne Valèrie Xana, Carlos Larrañaga Enric Pujalt, Luis Induni Xanot, Maria de los Ángeles Hortelano Isabel, Josep Rubio Manuel, Luz Márquez Pilar, Rafael Bardem el vicari general, Matilde Muñoz Sampedro tia Caterina, Guillermo Marín el degà, Rafael López Somoza don…