Resultats de la cerca

Vida i obra Sagarra evoca els orígens familiars i la seva infantesa i joventut, fins a vint-i-cinc anys, el 1918, una data que coincideix amb el final de la Primera Guerra Mundial  La voluntat de l’autor de vincular la seva peripècia personal amb la trajectòria collectiva i amb la història pròpiament dita, hi és ben explícita ja des del pròleg de les seves memòries «El meu intent no és sols d’explicar una personal peripècia, sinó presentar sobre les planes del meu llibre el panorama de la vida espiritual d’aquest país durant tot el que va de segle, però amb aquell material de…

Planteja la corrupció moral del món nascut del trasbals de la Segona Guerra Mundial La imminent entrada de les tropes alemanyes a París obliga Galatea, domadora de foques, a desmuntar el circ on treballa, malvendre les foques al carnisser Samson i fugir de la ciutat En la postguerra, després de refugiar-se a la zona lliure, Galatea esdevé una cantant de cabaret, de moda en els cenacles existencialistes parisencs, retroba Samson i posa fi al seu darrer destí Els personatges, de tocs farsescos, viuen una odissea entre tràgica i grotesca que presenta rivets melodramàtics Galatea viu arrelada a…

El seu eix temàtic se centra en la decadència moral i econòmica de la família Lloberola, un dels darrers exemples d’aristocràcia barcelonina Els Lloberola, un llinatge noble des del segle XVIII, s’enfronta a la seva ruïna Don Tomàs de Lloberola, els seus fills Frederic i Guillem i els seus nets Maria Lluïsa i Ferran, fills de Frederic són els encarregats d’enderrocar progressivament els principis i la tradició d’un nom que cada vegada té menys significat La via és el mòbil sexual i l’econòmic La resta de personatges que configuren la trama argumental provenen de les relacions de tots ells…

N'és l’element essencial una cançó popular, impressionant diàleg entre l’ànima d’Arnau i la seva vídua, probablement nascuda a la fi del s XVI, a Ripoll la balada sorgí de sentiments collectius de justícia social Arnau ha defraudat els seus mossos en llurs soldades, i ho ha de pagar eternament Des del Ripollès la cançó es propagà pel Principat i per Mallorca, i en deriva la llegenda de l’ànima en pena A Sant Joan de les Abadesses es connectà amb la vella tradició dels escàndols del monestir 1017, i hom enllaçà Arnau i l’abadessa pecadora Marià Aguiló recollí la balada, i Manuel Milà i…

Desenvolupament enciclopèdic És el cinquè poemari de l’autor El punt de referència és el Port de la Selva, amb el descobriment del nou paisatge del cap de Creus La troballa de la Costa Brava suposà la incorporació en l’obra de Sagarra del món mariner i del paisatge del litoral empordanès Llibre d’una clara unitat, s’estructura en vint-i-tres cançons estròfiques sense títol i dues composicions més extenses sobre figures humanes “La Balada de Luard el mariner” i iLa balada del clavell morenet”, que traslladen una primera impressió d’exaltació epicúria de la natura com a mitjà de consol davant…

S’hi planteja un conflicte de triangle amorós entre l’hostalera Glòria, el seu marit Andreu i Roser, la germana d’ella, al Ripoll de l’any 1823 En el primer acte es presenta la situació dramàtica que genera el conflicte Glòria és la mestressa d’un hostal de Ripoll, treballadora, generosa, estalviadora i comprensiva —un exemple de virtuts—, casada amb l’Andreu i galantejada per altres homes del poble Andreu manté una relació secreta però de la qual circulen rumors amb Roser, la germana de Glòria, amb qui Andreu planeja d’escapar-se a França i que és a l’hostal perquè Glòria l’havia treta de la…

Carner, Riba, Sagarra, Apa , Junceda i Nogués en foren collaboradors habituals

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Orphea Film Barcelona ARGUMENT L’obra homònima 1933 de Josep Maria de Sagarra GUIÓ DPruna FOTOGRAFIA Adrien Porchet blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Pere Pruna MUNTATGE Antoni Graciani MÚSICA Els mestres Llorenç Torres i Nin Demon i Joan Gaig i Andreu INTERPRETACIÓ Pere Ventaiols Claudi, en la versió catalana, Rafael Rivelles Claudio, en la versió espanyola, Gilberta Rougé Caterina, Rafael Moragas Moraguetes el mariner borratxo, Sebastià Gasch un borratxo, Paquita Torres, Genoveva Ginestà, Ramon Tor El Libori, Teodor Busquets, Verdugo…

Dirigida per Narcís Masó i Valentí, fou un intent seriós d’educar i divertir la mainada Hi collaboraren Ferran de Sagarra, Aureli Capmany i Rafael Tasis, amb els dibuixants D’Ivori, Serra Massana, Montserrat Cirici i d’altres

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Alfonso Balcázar Barcelona ARGUMENT L’obra teatral homònima 1954 de Josep Maria de Sagarra GUIÓ Juli Coll, TDemicheli FOTOGRAFIA Georges Perinal Eastmancolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Pedro Schild MUNTATGE Joan Pallejà MÚSICA Isidro BMaiztegui INTERPRETACIÓ Arturo de Córdova Dr Enrique Molinos, Amparo Rivelles Isabel, José María Rodero Ernesto, Yolanda Valera l’amant Adela, Ramon Martori el pare Aguilar, Mercedes Monterrey Olympia, Camino Delgado Carmen, Jesús Puche DrLanuz ESTRENA Madrid, 24121956, Barcelona, 09011957 en català, 31081981…