Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
els Tretze
Història
Junta revolucionària agermanada les Germanies.
Era formada per tretze persones una de les quals el dirigent o instador que als regnes de València i de Mallorca es constituí com a òrgan suprem de govern, amb plenes atribucions, enfront de l’autoritat del lloctinent o governador i amb domini efectiu —en l’elecció i en el govern— sobre la generalitat, el Gran i General Consell i els consells municipals respectius Els Tretze de València foren elegits el 1520 pels caps dels oficis tenien la seva residència a la ciutat de València A imitació de la junta central, a les poblacions importants se'n constituïren, també amb el nom dels Tretze, de…
Club Esportiu Berga
Futbol
Club de futbol de Berga.
Fundat l’any 1913, juga habitualment en categories territorials El seu màxim èxit fou el pas per la tercera divisió estatal la temporada 1962-63, en què es classificà en tretzena posició del grup sisè i baixà de categoria Des de llavors, la màxima categoria que ha assolit és la de preferent territorial La temporada 2009-10 jugà a primera territorial Disposa de diversos equips de futbol de base Juga al camp municipal de Berga, tot i que anteriorment jugà al solar de les Estaselles, al de can Pandola i al camp del Matadero
Congrés Mundial de la FIBA
Basquetbol
Congrés de la Federació Internacional de Basquetbol (FIBA)
celebrat a Barcelona l’any 1986 Fou la tretzena edició d’aquest congrés, que tingué lloc a l’Hotel Princesa Sofía entre el 30 de juny i el 3 de juliol Es revisà l’estatut del jugador i s’aprovaren les noves regles de joc, que foren introduïdes al Campionat del Món de basquetbol disputat a diferents ciutats espanyoles el mateix any També es tractaren temes com l’afiliació de nous membres a la FIBA, així com altres aspectes tècnics i econòmics Joan Antoni Samaranch imposà el collar de l’Orde Olímpic a Raimundo Saporta i Boris Stanković
Acatist
Música
Himne acròstic bizantí, dit així perquè durant el seu cant hom roman dret, ‘sense seure’.
D’autor anònim, és atribuït amb molta probabilitat a Romà el Cantor segle VI Consta de 24 estrofes alfabètiques les de nombre senar contenen una sèrie de 12 salutacions Χαîρε, acabades sempre amb una tretzena “Salve, esposa innupta" Les estrofes 1-12 són de caràcter històric anunciació a Maria, naixement i infància de Jesús Les estrofes 13-24 són una reflexió teològica sobre Maria La introducció que la precedeix, que posa l’himne en llavis de la ciutat de Constantinoble, respon a la victòria de Lleó I l’Isauri damunt els àrabs que assetjaven la ciutat 718 L’himne és cantat…
Jocs Olímpics de Soči 2014
Esport general
XXII Jocs Olímpics d’Hivern, celebrats a la localitat de Soči (Rússia) del 7 al 23 de febrer de 2014.
Fou la primera edició dels Jocs celebrada al Caucas L’adaptació de Soči a seu olímpica ha estat el projecte de construcció més gran de la Rússia postsoviètica quatre grans palaus d’esports, pistes d’esquí noves, 300 km de carreteres, 55 ponts, 13 estacions de tren, 50 hotels i dues viles olímpiques El pressupost final, d’uns 40000 milions d’euros, convertiren els Jocs en els més cars de la història En l’apartat esportiu, una de les grans figures dels Jocs fou el biatleta nord-català Martin Fourcade, que guanyà la medalla d’or en les proves individual i de persecució, i la de plata, en la…
Bloque Nacionalista Galego
Partit nacionalista gallec fundat el 1982.
En el seu origen fou una agrupació de partits nacionalistes d’esquerres, especialment Unión do Povo Galego Liderat des de la seva fundació per Xosé Manuel Beiras , els conflictes interns i l’escassa implantació el dugueren a abandonar el radicalisme inicial i a situar-se al centreesquerra, amb la qual cosa els seus resultats electorals experimentaren una progressió d’un diputat autonòmic el 1985, passà a 5 el 1989, a 13 el 1993 i a 18 el 1997 segona força política gallega El 1996 aconseguí representació al Congrés 2 diputats, que augmentà a 3 el 2000 En les municipals del 1999 només obtingué…
Castellví

Armes dels Castellví
Llinatge de l’estament militar, establert al Regne de València arran de la reconquesta al segle XIII.
En fou l’estirp documentada Gonçal de Castellví mort vers el 1391, primer senyor de Carlet i uixer d’armes del rei El llinatge es dividí en diverses línies Línia troncal de Carlet fundada per Galceran de Castellví i Maçana , tercer senyor de Carlet, de Benimodo i de Massalet, net de Gonçal El seu besnet, Galceran de Castellví i Vic , setè senyor de Carlet, vinculà els seus estats establint un vincle agnatici Al seu net Jordi de Castellví i López de Mendoza , desè senyor de Carlet i de Tous i Terrabona, li fou concedit el títol de comte de comtat de Carlet el 1604 serví Felip II de Castella…
Silva
Un dels més importants llinatges gallecs amb dignitat de grans d’Espanya a Castella (Pastrana), Aragó (Híxar) i Portugal (Gouveia).
Remunta la seva filiació fins a Asnar fill del rei Fruela II de Lleó, el qual fou pare de Pelagi el Diaca , dit infant de Carrión, i és provada des del net d’aquest darrer, el ric home gallec Gutierre de Alderete, també conegut com a Gutierre Alderete de Silva , senyor d’Alderete, Aserdam i de la torre i quinta de Silva El seu fill Pelayo de Silva s’establí vers el 1090 a Portugal, d’on fou adelantado major Les dues grans línies del llinatge Cifuentes i Pastrana foren formades per dos germans consanguinis rebesnets seus La línia dels comtes de Cifuentes fou iniciada pel ric home portuguès…
les Germanies
les Germanies foren tema cabdal de la pintura d’història del s XIX: Els agermanats rebuts pel cardenal Adrià d’Utrecht (1872), de Josep Benlliure i Gil
© Fototeca.cat
Història
Alçament que esclatà als regnes de la corona catalanoaragonesa entre els anys 1519 i 1523, amb un intent, fracassat, de la burgesia de prendre el poder.
Inicialment de caràcter netament urbà i moderat, passà, però, tant al regne de València com al de Mallorca, cap a una etapa de radicalització en incorporar-s’hi també el camp forans a Mallorca, llauradors cristians de natura a València, fins al punt que arribà a veritables combats militars contra les tropes reials, i foren seguits d’una llarga i dura repressió Als factors conjunturals generals expansió del clima revolucionari crisi d’autoritat, agreujada des de la mort de Ferran II de Catalunya-Aragó, el 1516 augment de la pressió fiscal de la corona, que obligava els consells municipals a…