Resultats de la cerca

Inclogué texts en castellà, en català i en francès, i hi collaboraren Lluís Martí, M dels SOliver, M de Unamuno, Santiago Rusiñol, etc

La pèrdua de les darreres colònies el 1898 esdevingué simbòlica de la decadència del país i del rebuig que aquesta provocava en el grup Hom sol incloure-hi, entre els membres més representatius, els escriptors Azorín i Miguel de Unamuno, el novellista Pío Baroja, el filòsof Ramiro de Maeztu, el poeta Antonio Machado i el dramaturg Jacinto Benavente Amb menys freqüència, hi són citats també Ramón María del Valle-Inclán, i els poetes Rubén Darío i Juan Ramón Jiménez Hom hi associa pintors com Darío de Regoyos, Ignacio Zuloaga i José Gutiérrez Solana El concepte de generació, àmpliament difós…

Déu el condemnà a una vida errant El seu nom ha esdevingut el símbol de l’odi fratern, de l’enveja El tema de Caín i Abel ha estat sovint tractat en art es troba des dels capitells romànics fins als pintors del Renaixement i del Barroc i en literatura Byron, Victor Hugo, Metastasio, Klopstock, Coleridge, Leconte de Lisle, Unamuno

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Producciones Boga Fernando Butragueño Benavente, Barcelona ARGUMENT Abel Sánchez 1917, de Miguel de Unamuno GUIÓ Pere Lazaga, CSerrano de Osma FOTOGRAFIA Emilio Foriscot blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ José González de Ubieta MUNTATGE Antonio Graciani i trucs MÚSICA Jesús García Leoz SO Francisco Gómez Méndez INTERPRETACIÓ Manuel Luna Joaquín Monegro, Roberto Rey Abel Sánchez, Alicia Romay Elena, Mercedes Mariño Antonia, Rosita Valero Joaquinita, Rafael de Penagos Abelín, Fernando Sancho Caín, Antoni Bofarull Federico Cuadrado,…

Encara que la majoria de texts eren en català, en publicà també en castellà, portuguès i francès Hi collaboraren J Carner, JM López-Picó, A Rovira i Virgili, E Xammar redactor en cap, JM Junoy, M Aguilar, R Jori, Alexandre Plana, J Brossa, M de Unamuno, R Pérez de Ayala, RM del Valle-Inclán, etc Publicà també poemes de G Apollinaire i de M Jacob Destacaren les portades d' Apa i els dibuixos de Canals, Colom, Ynglada i Nogués Alguns estudis fixaren la desaparició de la revista al número 157 20 d’abril de 1918, però posteriorment s’ha tingut constància de l’edició fins el número…

Desenvolupament enciclopèdic El protagonista de la novella reviu un episodi cabdal de la seva vida, la coneixença d’Alexis, un adolescent en estat de gràcia, expressió d’una bellesa perfecta que el colpí i sotragà pregonament Es tracta d’un sacerdot rural, de poca salut, però amb una sensibilitat tan extraordinària que el fa capaç de gaudir de la bellesa fins a nivells convulsius L’episodi que reporta fou de curta durada, però d’efectes trasbalsadors A la vegada, aquest sacerdot és un poeta i un humanista, traductor del poeta llatí Domici Mars, del qual apunta que podria tractar-se d’un…

Anarquista, aconseguí tanmateix la collaboració de gran nombre d’intellectuals, com Leopoldo Alas, Miguel de Unamuno, Manuel Cossío, José Nákens, Giner de los Ríos, Jaume Brossa, Pere Coromines, etc Hi escriviren també regularment Anselmo Lorenzo, Ricardo Mella, F Tarrida del Mármol, Leopoldo Bonafulla, Teresa Claramunt, etc Facilità en aquest sentit una primera i espectacular aproximació dels intellectuals a l’anarquisme i menys al món obrer L’èxit de la revista —amb una tirada de 8 000 exemplars— permeté a Urales de treure un Suplemento a La Revista Blanca 1899-1902, aviat…

Editat en castellà, publicà articles i notes informatives en català Fundat a Barcelona a la darreria del novembre del 1916, tingué una vida molt accidentada, fins el 1919, que deixà de publicar-se En foren redactors Lluís Companys, Joan Comorera i Francesc Aguirre Inserí articles de Miguel de Unamuno, Pablo Iglesias i altres escriptors socialistes i obreristes del moment El principal articulista fou el director, que menà dures campanyes contra la monarquia i el govern espanyols Des d’aquesta publicació preparà l’ambient per a la vaga revolucionària de l’agost del 1917, per la…

S'enamorà d’Hipòlit, el seu fillastre, que la rebutjà Teseu conegué el conflicte i desitjà l’infortuni del seu fill, que morí, i Fedra se suïcidà Aquest mite apareix en Sòfocles i, dues vegades, en Eurípides En la segona tragèdia sobre aquest tema Hipòlit, 428 aC, Eurípides transformà l’heroïna en una dona sensible, que amaga un desig vergonyós que la corseca els dos protagonistes finalment s’esfondren irremeiablement Sèneca tractà aquest tema amb un realisme sense precedents i influí sobre la Phèdre 1677 de Racine —obra molt superior a les altres tragèdies homònimes franceses…

Desenvolupament enciclopèdic És un dels més coneguts i populars Amb una gran contenció descriptiva explica els moviments d’una vaca, cega d’un cop de roc d’un vailet de can Covilar de Sant Joan de les Abadesses Ripollès Gairebé la personifica, i li dona un aire de noble tragèdia i de fatalitat, bastit en un clima d’elements morals i lírics Ha estat repetidament traduïda al castellà, primer per Unamuno Poema de La vaca cega Topant de cap en una i altra soca, avançant d’esma pel camí de l’aigua, se’n ve la vaca tota sola És cega D’un cop de roc llançat amb massa traça, el vailet va buidar-li un…