Resultats de la cerca

La majoria dels seus membres provenien de l' Agrupació Valencianista de la Dreta El setmanari Acció , publicat des del maig de 1934, en fou el portaveu La seva ideologia és un calc de la Derecha Regional Valenciana, de la qual únicament diferia en les seves concepcions nacionalistes Els punts doctrinals més característics són afirmació de l’existència de la personalitat nacional valenciana i, en conseqüència, exigència de plena autonomia per al País Valencià confessionalisme catòlic propugnació d’una “democràcia jeràrquica corporativa” monolingüisme oficial a les…

Elaborada en els moments finals de la tímida Renaixença del País Valencià, i vinculada encara a la concepció romàntica de la història, fou el primer estudi que considerà la historiografia valenciana com un seguit de textos redactats al llarg del temps i, d’alguna manera, interrelacionats Tanmateix, els pressupòsits teòrics d’Almarche li donaren també una visió global del passat, i no sols una relació de fets destacats, protagonitzats pels personatges regidors de les nacions, dels pobles o de les ciutats El seu concepte de la història el portà a considerar com a fonts de primeríssima mà els…

La Unió Gremial convocà una assemblea a la qual acudiren una sèrie d’entitats, entre altres, la Cambra de Comerç, la Federació Patronal i Lo Rat Penat A partir d’aquesta assemblea fou creada Acción Valenciana Aquesta entitat lliurà un document al general Primo de Rivera on era demanada la creació d’un organisme supraprovincial Aquesta iniciativa es materialitzà en l’avantprojecte d’estatut de la Mancomunitat Valenciana, aprovat per la diputació provincial de València el febrer de 1924 El canvi d’orientació de la política de la Dictadura supressió de la Mancomunitat…

Fou creat per llei de les Corts Valencianes el 4 de juliol de 1984, i inicià les emissions el 1989 Dependent de la Generalitat Valenciana, en els seus inicis fou coneguda informalment per Televisió de València Membre de la Federació d’Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics FORTA, en depenien dues empreses subordinades, Televisió Autonòmica Valenciana SA i Ràdio Autonòmica Valenciana SA, la primera de les quals gestionà els canals de televisió Canal 9  1989, Punt 2 1997 i el canal de notícies Notícies 9 1997, Nou 24 des del 2009, ambdós fusionats el…

Juntament amb els seus fascicles apareixien els Annals de l’Amicorum JL Vives Associatio de València No es tractà d’una iniciativa merament erudita, sinó que nasqué amb una explícita militància ideològica el catolicisme d’orientació regionalista El seu director, Josep Maria Martínez Fayos, ja propugnà des del primer número una visió historicista i confessional, que veia en l’Edat Mitjana –cristiana i corporativa– no sols l’origen de la identitat del país, sinó també la seva plenitud religiosa i social Sense ser una revista especialitzada, una tercera part dels estudis publicats…

Té com a referència ideològica el secessionisme lingüístic del català i la defensa d’una “llengua valenciana” amb normativa diferent de la catalana Tot i que Lizondo fou fundador i president del partit 1982-95, les tensions amb el sector liderat pel nou president, Hèctor Villalba , determinaren la seva expulsió pel novembre del 1996 Unió Valenciana UV obtingué un escó en les eleccions generals del 1986, dos en les del 1989 i un en les del 1993 i el 1996 Al Parlament valencià aconseguí sis escons els anys 1987 i 1991 i cinc el 1995 Aquest any, UV féu un pacte de…

El partit recuperà el federalisme del republicanisme valencià en entrar al Front Popular En les eleccions de febrer del 1936, el president del partit, Vicent Marco i Miranda, aconseguí un escó a les corts per València i, molt aviat, Esquerra Valenciana ingressà dins la minoria parlamentària d’Esquerra Republicana de Catalunya, partit amb el qual mantingué una vinculació creixent A partir del 1937 mantingué contactes amb el Partit Valencianista d’Esquerra per tal d’aconseguir una fusió de tots dos partits

El seu títol complet és Biblioteca valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días, con adiciones y enmiendas a la de D Vicente Ximeno Inicialment volia ésser un complement d' Escritores del Reino de Valencia 1747-49 de Vicent Ximeno, obra que, al seu torn, aspirava a suplir les deficiències de la Biblioteca valentina 1695-1747 de Josep Rodríguez L’aportació erudita de Fuster resulta, en conjunt, tan important com la dels seus predecessors, o més encara Tingué la collaboració de Joan Antoni Maians, Francesc Xavier Borrull, Jaume Villanueva, Josep Teixidor i Marc…

La seva finalitat, d’acord amb la Idea de la Academia Valenciana que aparegué el mateix any, fou de recollir i editar treballs antics i moderns pertanyents a diversos gèneres d’arts i de ciències, i d’estimular l’estudi i el progrés de les darreres Responia, per tant, al tipus d’acadèmia característic de la Illustració Maians pensà associar-hi el nucli de professors de la Universitat de Cervera, i amb aquest objecte escriví a Josep Finestres, que intentà, sense èxit, però, d’obtenir la collaboració d’alguns catedràtics L’acadèmia, que solament funcionà fins el 1751, edità algunes…

Reuneix, conserva i difon el patrimoni bibliogràfic valencià, i tota la producció impresa, sonora i visual realitzada al País Valencià o que hi està relacionada Fundada inicialment amb fons de la Biblioteca Pública de València la seu de la qual compartí fins el 2000, especialment el de la Biblioteca Nicolau Primitiu, acull les donacions de MSanchis i Guarner, SPallarés, APizcueta, LGuarner, LGarcíia Ejarque FBàdenes, ÀBelda, ELópez-Chávarri, JEspasa i FAlmela el fons antic i valuós format pels manuscrits, els impresos dels s XV-XVIII i altres documents rars posteriors al 1801, els dibuixos…