Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Nova York
Divisió administrativa
Estat del NE dels EUA, fronterer amb el Canadà, situat entre l’oceà Atlàntic a l’E i els llacs Erie i Ontario a l’W.
La capital és Albany S’estén sobre dues planes dividides per la depressió del Hudson-Mohawk al N hi ha el massís d’Adirondack 1629 m al mont Marcy, i al S la prolongació de la plana apalatxiana, on les muntanyes Catskill arriben a 1200 m El clima és fred i humit la temperatura mitjana el mes de gener és de 0,1°C, i la de juliol, de 24,6° la pluviositat anual és de 1076 mm El riu més important és el Hudson, amb el seu afluent, el Mohawk La població s’agrupa preferentment a la vall del Hudson i a la riba del llac Ontario Durant el període 1900-40 duplicà la població, a causa dels moviments d’…
Sant Cebrià de Vallalta
L’església de Sant Cebrià de Vallalta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, situat als vessants meridionals del massís del Montnegre, al seu sector oriental, a la vall mitjana de la riera de Vallalta o de Sant Pol, a la qual desguassen alguns torrents afluents.
Situació i presentació El terme municipal de Sant Cebrià de Vallalta limita amb els termes de Tordera NE, Pineda i Calella E, Sant Pol de Mar S, Canet SW i Sant Iscle de Vallalta W La carena de la serra de Montnegre, al N, fa de límit amb el terme de Tordera, des del turó de Ca n’Alomar 701 m, gairebé a tocar amb el terme vallesà de Sant Celoni, fins al turó de la Grimola 648 m El territori perd altitud de N a S i de la carena muntanyosa davallen torrents que van a desembocar per l’esquerra a la riera de Sant Pol, com el sot de…
Vila-sana
L’església parroquial de Sant Miquel, Vila-sana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla d’Urgell.
Situació i presentació El terme municipal formà part de l’Urgell fins l’any 1988, i fins el 1940 formà part del municipi de Castellnou de Seana El terme que li fou adjudicat comprèn el poble de Vila-sana i la caseria de la Novella limita amb els municipis de Castellnou de Seana E, Ivars d’Ugell i Linyola N, el Poal, el Palau d’Anglesola W i Golmés S El territori, que el Riu Corb travessa pel sector SW, forma part del sector regat pel canal d’Urgell i vers el NE comparteix amb els termes veïns d’Ivars d’Urgell i Castellnou de Seana una zona endorreica, amb el clot del Conill petita depressió d…
el Palau d’Anglesola
Església del Palau d’Anglesola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla d’Urgell, situat al N del de Mollerussa.
Situació i presentació Formà part del Segrià fins l’any 1988, i es troba al centre geogràfic del Pla d’Urgell, dins un sector on la població de Mollerussa exerceix un paper destacat Els límits municipals són amb els termes de Bell-lloc d’Urgell W, Sidamon, Fondarella i Mollerussa S, Golmés i Vila-sana E, el Poal N i Bellvís NW El territori d’aquest municipi, que és molt planer, és situat a la part esquerra del Riu Corb i és regat pel canal d’Urgell Séquia Tercera i el Canal Auxiliar d’Urgell a més, la riera del Serradal, al NE, fa de partió amb el municipi de Vila-sana El poble del Palau d’…
Múrcia

Comunitat autònoma
Comunitat autònoma uniprovincial del SE de l’Estat espanyol; la capital és Múrcia.
La geografia física El relleu és variat i complex Totes les muntanyes són d’edat alpina i formen part de l’extrem NE de les serralades Bètiques, participant de les dues unitats estructurals bàsiques la Penibètica i la Subbètica Les cadenes principals serres d’Espuña, de Quípar, etc són formades per materials secundaris, amb cobertora de materials terciaris argiles, sorres, conglomerats i quaternaris a les allargades depressions intrabètiques, com les de Llorca-Alhama-Múrcia La Penibètica acaba al cap de Palos i comprèn les serres litorals d’Almenara, Mazarrón i Cartagena Vers l’interior…
Terrassola i Lavit
El poble de Terrassola del Penedès amb l’església romànica de Sant Marçal, al centre (Terrassola i Lavit)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès, situat a l’extrem septentrional de la plana, a la vall baixa de la riera de Mediona o riu de Bitlles, al límit amb Anoia.
Situació i presentació El municipi de Terrassola i Lavit té una extensió de 23,92 km 2 El terme és format per la unió dels antics termes de Terrassola del Penedès i de Lavit, que fou proposada el 1920 i acceptada el 1921 Limita al N amb els termes de Cabrera d’Anoia i Piera ambdós de la comarca d’Anoia, a l’E amb Sant Sadurní d’Anoia i Subirats, al s amb el Pla del Penedès i Font-rubí i a l’W amb Sant Quintí de Mediona i Sant Pere de Riudebitlles És situat al N de Vilafranca, al límit amb la comarca de l’Anoia Els dos nuclis principals Terrassola i Lavit, actual cap de municipi, són situats…
Vilanova del Camí
Aspecte de Vilanova del Camí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Anoia, a banda i banda de l’Anoia, aigua avall d’Igualada, al centre de la conca d’Òdena.
Situació i presentació El terme municipal de Vilanova del Camí, dit també popularment Vilanoveta del Camí, té 10,3 km 2 i és situat al SE de la ciutat d’Igualada, amb la qual el poble de Vilanova del Camí, cap de municipi, forma pràcticament un continu urbà Limita amb el terme d’Igualada i d’Òdena N, la Pobla de Claramunt E i S, Carme S, Orpí SW i Santa Margarida de Montbui W El terme descriu una singular llenca vers el NE, per on passa l’antiga carretera N-II, de Lleida a Barcelona, on hi havia l’hostal del Porc, a l’indret de Can Vila El sector septentrional forma part de la vall de l’Anoia…
Dosrius
L’església de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, al límit amb el Vallès Oriental, en plena Serralada Litoral a la capçalera de la riera d’Argentona, que pren en aquest sector el nom de riera de Dosrius.
Situació i presentació Limita al N i a l’E amb els termes vallesans de Vallgorguina, Vilalba Sasserra, Llinars del Vallès i la Roca del Vallès, al S amb els d’Argentona i Mataró, al SE i E amb Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt i Arenys de Munt Situat al sector de la Serralada Litoral que comprèn les serres del Corredor i del Far, el municipi té una orografia molt complicada Les altituds màximes són al sector septentrional, al límit amb el Vallès 632 m d’altitud al cim del Corredor, 525 m al Puig Aguilar, i al sector oriental 595 m al Montalt, limítrof amb els termes de Sant…
Castella-la Manxa

Comunitat autònoma
Comunitat autònoma de l’Estat espanyol, a la part meridional de la Meseta central i de la regió històrica de Castella; comprèn les províncies d’Albacete, Ciudad Real, Conca, Guadalajara i Toledo; la capital és Toledo.
La geografia La geografia física Des d’un punt de vista morfològic, Castella-la Manxa comprèn dues grans regions la plana de la Meseta, que els monts de Toledo divideixen en dues al N la conca del Tajo i La Alcarria, i al S la conca del Guadiana, i l’orla muntanyenca que voreja les planúries esmentades A l’E, el S i l’W els límits físics de la Manxa coincideixen amb l’orla de terrenys paleozoics i mesozoics Al N, les diferències paisatgístiques entre la plana manxega i els altiplans páramos de La Alcarria són de caràcter morfològic, consistents en la continuïtat a la Manxa del nivell…
els Pirineus

El pic d’Aneto, al massís de la Maladeta, a la zona axial dels Pirineus
Santi Garcia (CC BY 2.0)
Serralada
Sistema orogràfic de la península Ibèrica que, estès des de la costa cantàbrica a la mediterrània, la solda amb el continent europeu.
Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i el N de les…