Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
camí de Cavalls

Senyalització en el camí de Cavalls
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Camí de 185 km de longitud que fa la volta a l’illa de Menorca, majoritàriament prop de la costa.
Actualment, l’antic camí de Cavalls correspon a un sender de gran recorregut GR-223 que travessa els diferents paisatges illencs en vint etapes senyalitzades Tot i que els seus orígens no estan històricament contrastats, sembla que es remunta al 1330, quan el rei Jaume II establí l’obligació dels colons de mantenir un cavall armat per defensar l’illa i vigilar la costa mitjançant aquest camí Posteriorment, el camí fou utilitzat durant les dominacions anglesa i francesa del segle XVIII
Brač
Illa
Illa de la mar Adriàtica a Dalmàcia, Croàcia.
És l’illa de més altitud de l’arxipèlag de Dalmàcia 778 m, amb costes altes i penya-segats Hom hi explota pedreres de marbre i hi conrea vinya i oliveres Les localitats principals són els petits ports de Supetar, al nord, i de Bol, al sud L’illa fou dominada, successivament, pels romans, bizantins, narentans i magiars El 1278 passà sota el domini de Venècia fins el 1356, que sofrí breus dominacions d’hongaresos, bosnians, del rei de Nàpols i de Spalato Venècia hi dominà del 1420 fins al 1797 L’illa passà aleshores sota domini austríac, i el 1918 formà part de Iugoslàvia Annexada…
castell de Sant Felip

Restes de la capella i del soterrani del castellde Sant Felip
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Castell
Antic castell del municipi des Castell (Menorca), damunt la punta de Sant Carles, al S de la bocana del port de Maó, la qual protegia.
La construcció fou ordenada per Carles I després del saqueig del 1535 i construït des del 1555 per l’arquitecte italià Giambattista Calvi, però no s’acabà fins el 1608 Ben aviat sorgí davant els glacis del castell sa Raval de Sant Felip o de Sant Felipet , actualment lligada a la vida i a la guarnició militars El 1756 restà molt afectat per l’acció de set setmanes de setge per part dels francesos, en apoderar-se de l’illa el 1763 els anglesos el referen El 1781 constava de 4 forts, 4 baluards, 4 revellins, envoltat tot plegat per uns enormes valls El castell fou enderrocat per ordre del…
Samarcanda

Madrassa a la plaça Registan, Samarcanda
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Capital de l’oblast homònima, a l’Uzbekistan.
Construccions mecàniques, indústria química, tèxtil cotó i alimentària Rep gas pel gasoducte Bukhara-Taixkent Universitat i diversos centres d’ensenyament superior i instituts d’investigació Capital de la Sogdiana en temps dels aquemènides, fou conquerida per Alexandre el Gran ~329 aC i, amb el nom de Mαράλανδα, formà part de l’imperi selèucida i del regne de Bactriana Conquerida pels àrabs en l’expansió de Qutayba ibn Muslim 709-712, durant el temps dels samànides esdevingué segles IX i X un dels principals centres culturals de l’islam, focus del renaixement literari persa Després de les…
Tànger
Ciutat
Capital de la província de Tànger, Marroc, situada a l’entrada W de l’estret de Gibraltar.
Port franc del 1906 al 1956, es convertí en un gran centre comercial i financer annexada al Marroc i mancada dels seus privilegis, experimentà una recessió econòmica i el 1962 hi fou restablerta la condició de port franc És el segon port del país i exporta principalment productes agrícoles Produeix tabac, teixits, sabó, conserves de peix És unida per ferrocarril i carretera a Fes, Rabat i Meknès Antiga factoria púnica Tingi i colònia romana Tingis , capital de la Mauritània Tingitana, fou ocupada per vàndals segle V i bizantins segle VI i conquerida per Uqba ibn Nafī 683 i per Mūṣà ibn…
la Meca

La Gran Mesquita de la Meca
Ciutat
Ciutat de l’Aràbia Saudita.
És la tercera ciutat més gran del país i la capital espiritual del món islàmic, pel fet d’ésser el lloc natal de Mahoma És un centre comercial i turístic, especialment destinat a acollir els pelegrins uns 500000 anuals Centre comercial i religiós a l’època preislàmica Ka'ba, continuà essent-ho després de la predicació de Mahoma, malgrat que no ha estat mai la capital política de l’islam Durant els califats omeia i abbàssida fou administrada per membres de la família califal, fins que ~960 tingué una relativa autonomia sota la sobirania fatimita Després de les dominacions aiúbida i mameluca,…
Alep
Exterior de la ciutadella d’Alep, segles XII-XIII, a Síria
© Corel Professional Photos
Ciutat
Ciutat de Síria, capital del muḥāfaẓa d’Alep, vora el Kuweik.
La ciutat, dominada per una ciutadella, és el centre comercial de la Síria septentrional, regió d’economia ramadera camells, ovelles, ases i agrícola tabac, cotó, blat La importància d’Alep com a centre de les rutes comercials vers l’Àsia central, que declinà amb l’obertura de la via marítima de Suez, fou recuperada amb la construcció dels ferrocarrils a Trípoli, Homs, Istanbul, Bagdad i Bàssora, que li retornà el lloc de centre de comerç, manufacturer tèxtil i transformador de productes agrícoles Nus de comunicacions i aeroport Universitat Seu metropolitana de diverses esglésies i ritus…
Màlaga

Vista de la ciutat de Màlaga
(CC0 1.0)
Municipi
Municipi i capital de la província homònima, Andalusia, situat en una vega a la desembocadura del Guadalhorce, on la depressió del Genil i el congost del primer obren l’accés més còmode des de la baixa Andalusia a la costa mediterrània.
La geografia Situada en una vega al NE de la desembocadura del Guadalhorce, on la depressió del Genil i el congost del primer obren l’accés més còmode des de la baixa Andalusia a la costa mediterrània El nucli antic se situa entre el Guadalhorce i les altures de l’E, coronades per l’Alcazaba i el castell de Gilbralfaro entre els carrers, generalment estrets, es destaca el passeig de l’Alameda A l’W del riu s’obren noves àrees industrials, i, al N i a l’E, nous districtes residencials Màlaga ha crescut per immigració de la província mateixa i per l’accentuació de la funció turística,…
Xipre

Illa
Estat
Estat insular de la Mediterrània oriental, situat uns 100 km al S de Turquia.
El 1974, la invasió turca del nord de Xipre donà lloc a dues entitats polítiques separades de fet d’una banda, la República de Xipre, reconeguda internacionalment i que constitueix el mateix estat anterior 5896 km 2 675000 h est 2001 De l’altra, la República Turca de Xipre del Nord 3355 km 2 198000 h est 2001, proclamada el 1983 i només reconeguda per Turquia La capital, Nicòsia, es troba dividida també entre un sector grec i un sector turc La geografia física Costa nord de l’illa de Xipre, on es localitzen nombroses platges © Corel Professional Photos Tercera en extensió de les illes de la…
les Borges Blanques
Els porxos de la Plaça Major de les Borges Blanques, al nucli antic de la ciutat
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de les Garrigues.
Situació i presentació El terme municipal de les Borges Blanques, de 61,59 km 2 d’extensió, és centrat per la ciutat que constitueix el cap comarcal de les Garrigues Limita amb els termes de Cervià de les Garrigues SW, l’Albi SE, Vinaixa SE, la Floresta E, Arbeca NE, Puiggròs N i Juneda N i W Comprèn, a més de la ciutat de les Borges Blanques, l’únic nucli de població agrupada, el santuari de Sant Salvador i l’enclavament del Masroig, de poblament disseminat Alguns arabistes han identificat el nom de les Borges com un equivalent àrab de “torres”, i la presència a la zona d’abundants pedreres…