Resultats de la cerca

Situat a l’W de la ciutat, s’originà a partir dels carrers d’enllà de la Rambla, durant la fase expansiva dels anys quaranta

Situada al SW, és formada per tres comarques discontínues, l'Alt Vinalopó, el Vinalopó Mitjà i el Baix Segura, separades l’una de l’altra per dues comarques de parla catalana, les Valls del Vinalopó i el Baix Vinalopó La regió ocupa 1 636,32 km 2 i ha duplicat la població durant el s XX de 108 927 h l’any 1900 ha passat a 253 853 el 1981 equivalents a 155 h/km 2 , densitat lleugerament superior a la mitjana del País Valencià, amb un creixement regular i sostingut Al Baix Segura, però, aquest creixement ha esdevingut lent a partir del 1950, en contrast amb el Vinalopó Mitjà, que…

El terme, de reduïda extensió, és gairebé tot pla L’agricultura ocupa només la tercera part del territori és tota de regadiu i aprofita l’aigua de la séquia de Montcada 70 ha i de pous 30 ha Els principals conreus són les hortalisses melons, patates, blat de moro i el tarongerar Les activitats industrials són escasses mobles, paper La població tingué un fort augment al llarg del s XIX, accelerat modernament a causa de l’onada expansiva de la ciutat de València Inicialment fou lloc d’estiueig de València les edificacions de nombroses urbanitzacions ocupen una gran part del terme i s’ha…

Situada al peu dels contraforts meridionals dels Chianti, a l’altiplà toscà, conserva la seva estructura medieval que l’ha feta cèlebre L’activitat industrial és representada per la producció de maquinària agrícola, catifes i indústria química Colònia romana, fou dominada successivament per llombards i francs als primers segles de l’edat mitjana Esdevingué seu de bisbat a la darreria del segle VIII, que la ciutat començà a créixer gràcies a la seva situació al sud de l’encreuament de dos dels camins interiors, ara més segurs, que des del N d’Itàlia portaven a Roma Des del segle XI el comte…

És situada al sector N de la plana llombarda, gairebé a mig camí entre els Prealps i el riu Po, en un encreuament de rutes transalpines Simplon, Sant Gotard, la Maloia que la comuniquen amb l’Europa industrialitzada i amb les que enllacen amb la Mediterrània per Gènova, a través de l’Apení lígur Milà presenta una forta expansió demogràfica, parallela a la creixent industrialització i deguda sobretot a una forta immigració de la resta d’Itàlia de 242000 h el 1851 passà a 599000 el 1911, a 1275000 el 1951 i gairebé a 1,8 milions el 1970 El nucli urbà tradicional és de planta radioconcèntrica,…

Situació i presentació El terme d’Alpens, el més septentrional de la comarca del Lluçanès, és punt d’unió entre les comarques d’Osona, el Berguedà i el Ripollès Limita al N i l’E amb les Llosses Ripollès, al SE amb Sora Osona, al S amb Sant Agustí de Lluçanès Osona i Lluçà Lluçanès i a l’W amb Borredà Berguedà El territori, format durant el Terciari, és força muntanyós, assenyalant la proximitat de les contrades prepirinenques és limitat al NW per la serra que va de Puigcornador 1228 m a Santa Margarida de Vinyoles 1208 m, que el separa del Ripollès Aquestes terres elevades tenen grans…

Presenta, quant al relleu, tres faixes paralleles, constituïdes per un sector muntanyós des de la serra d’Orxeta 671 m alt i les proximitats del pantà de l’Amadòrio fins al Cantalet 486 m alt un glacis que bisella el flysch eocènic, esquinçat per l’erosió i amb els alts de Ximo 265 m i el Paller 305 m i un sector litoral, entre la cala de Morales, al límit amb Benidorm i protegida per una torre de guaita a 143 m, a llevant, i el barranc del Carritxar, a ponent, amb predomini dels penya-segats 8 km i algunes platges 3,5 km, entre les quals la cala d’Alcocó i les platges d’Ametles, de la Vila,…

Ocupa una bona part de la riba dreta de la vall baixa del Millars, és a dir, la part més característica de la plana , raiguer o piemont plistocènic, entre els darrers turons d’Onda i Betxí i les terres més baixes del litoral holocènic de Borriana el terme és, doncs, un pla inclinat cap a llevant, i les aigües són drenades cap a la mar directament en sentit NW-SE pel Millars i els barrancs de l’Hospital, de Ràtils, de l’Espaser i de Cantallops pel sector meridional passa el riu de Sonella o riu Sec de Betxí, procedent de les muntanyes d’Onda i Artana El clima és caracteritzat per mitjanes…

Les edificacions Com tots els monestirs cistercencs, el conjunt d’edificacions del monestir és centrat per l’església, el claustre i les dependències de la clausura estricta, i continuat per un segon recinte amb l’hostatgeria, cases per als sacerdots i dependències annexes, com el celler i procuradories, tot de grans proporcions i inclòs dintre una muralla en la qual s’obrien tres portals el de Dalt, el de Baix i el de la Muralla la muralla fou desmuntada vers el 1920 Avui les cases del poble ocupen una bona part d’aquest primitiu recinte com es veu encara per arcs i restes inclosos en les…

La geografia física Nepal és un país essencialment muntanyós El N el Pahar comprèn la part més elevada de l’Himàlaia, amb unes grans altituds Everest 8848 m, Gangchhen-dsönga 8585 m, Dhaulāgiri 8168 m, Annapurna 8078 m Al S s’estenen les formacions de l’Himàlaia exterior, que, separades per estretes i profundes valls, a través de les quals corren impetuosos rius, que flueixen a la plana gangètica, assoleixen altituds menys elevades 3000 m, les quals descendeixen gradualment cap a l’extrem sud del país, on deixen lloc a una estreta franja plana el Terai, calorosa, humida i coberta de bosc…