Resultats de la cerca

El territori, que al nord esdevé muntanyós, és en gran part inculte i ocupat per brolles, les quals permeten pasturatges permanents El regadiu 110 ha produeix cereals blat, blat de moro, llegums i tubercles El secà és ocupat principalment per cereals, oliveres i vinya La ramaderia és important, sobretot el bestiar oví, cabrum i porcí La població ha sofert una minva constant des del segle XIX el corrent emigratori s’ha dirigit principalment cap a Barcelona i València El poble 146 h agl 2006 587 m alt fou adquirit i poblat de cristians pel bisbe de Sogorb a la fi del s XIV L’…

El terme, en les seves dues terceres parts, és inculte Els conreus cobreixen 1 531 ha, un miler de les quals són de secà garrofers, ametllers, cereals i 527 de regadiu, de la font dels Molins 32 l/s i d’altres, que hom aplica als conreus esmentats i als d’alguns cítrics Al sector de platja 500 m comprès entre els termes de la Vila Joiosa i Benidorm s’ha constituït el nucli turístic de la Cala 81 h La forta despoblació que ha patit el terme des del 1860 2 815 h fins al 1960 1 978 h és actualment més suau gràcies al treball del proper Benidorm, que fa que la major part de la…

Les llomes calcàries i d’albarís són fendides per barrancs profunds, com el del Sofre i el de l’Encantada —encaixat a quasi 200 m—, on hi ha restes d’installacions morisques de regadiu, afluents del riu d’Alcoi, que entra al terme pel NW i és embassat pel barratge de Beniarrés fins a la cota 303 m Gran part del territori és inculte 2 221 ha, amb una forta porció d’ermassos i pastures i quelcom de pineda Al secà 1 576 ha cadastrades destaquen oliveres, garrofers, vinya 584 ha, algunes per a pansa i ametllers només hi ha 57 ha de regadiu de peu La vila 625 h 2006, planers 448 m alt té les…

Situat a la vall de Biar, als corredors longitudinals del prebètic valencià, el terme és allargassat de NW a SE formant un glacis recolzat a la solana de la Replana 989 m, accidentat només pel tossal de Sant Bartomeu 687 m El curs alt del Vinalopó corre al sud del terme marcant l’eix NE-SW del corredor El sòl és inculte en uns dos terços, que fins al s XVIII eren extenses pinedes, posteriorment esdevingudes pastures, espartars i brolla El secà consta d’olivera, vinya i ametller, i el regadiu es beneficia de les séquies del Rec de Dalt i del Rec de Baix, que arrenquen del Vinalopó…

És situat a la vall alta del riu d’Alcoi, al pla de Muro El riu d’Alcoi travessa el terme de N a S El terme municipal és format per un sector principal 0,73 km 2 i dos enclavats, un entre els termes municipals de Muro del Comtat i Cocentaina 0,30 km 2 , i l’altre, entre els de Muro del Comtat i Benimarfull 0,06 km 2 L’abundància de fonts provinents de Mariola, l’aigua del riu i el terreny pla donen gran fertilitat a l’agricultura El terreny inculte és escàs Els conreus principals són les oliveres, la vinya i les hortalisses a les hortes petites La principal font de riquesa és…

Limiten el terme per llevant la penya Roja 1226 m alt i per ponent el Maigmó 1296 m, amb l’avançada del cantal del Pixador 1074 m, que domina l’estret Roig la prolongació meridional del terme és fitada per la serra del Ventós 905 m i l’Escobella 694 m De les 5310 ha de terrer inculte, 2860 són de pastures, 1774 de garriga i 570 de pineda El conreu de secà és majoritari ametllers i arbres fruiters El regadiu, de pou, abasta prop de 150 ha La poca indústria i part de la mà d’obra és subsidiària d’altres viles de la foia El 46% de la població activa treballa en la indústria i el 34…

El terme, allargat de N a S, és flanquejat a ponent per la serra del Ferrer El sòl inculte és de 2 189 ha, el secà de 1 237 ha i el regadiu de 29 ha El 31% és conreat de vinya sobretot per a pansa i el 21% d’ametllers La indústria es redueix a un establiment de serralleria i un celler cooperatiu, a més d’una almàssera cooperativa El repoblament després de l’expulsió dels moriscs fou lent 378 h el 1646 i 450 h el 1713, malgrat la participació de mallorquins, fins que el 1787 assolí 1 584 h poc després del 1857 3 220 h assolí el màxim, però tornà a declinar amb l’emigració Des del…

Destaca al N la serra de Salines 1237 m alt, i al S la serra del Coto 1 052 m, sobre amples extensions de glacis confluents de les esmentades serres, de la Safra i, des de ponent, del Carxe, al peu del qual passa la frontera del regne Al mig del terme s’alça el dom diapíric erosionat radialment del cabeç de la Sal 893 m, amb fonts salabroses i explotació històrica de la sal, altre temps pel patrimoni reial i modernament per una companyia que canalitza la salmorra per una canonada a les salines litorals de Santa Pola L’arreisme i l’endorreisme s’involucren en un clima subàrid, malgrat que un…

Són unificades històricament per una intensa presència islàmica que culminà en les guerres i l’expulsió dels moriscs i, de retop, en una generalitzada repoblació mallorquina El terreny, molt esquerp, és en bona part inculte, però els aiguavessos abancalats són sembrats d’oliveres, figueres, cirerers i vinya A la part NW s’ha iniciat, per contaminació turística, el procés de parcellacions residencials Hom distingeix, amb criteris més aviat històrics, set o vuit valls La vall d’Alcalà s’allarga entre les serres de Gallinera i Gellibre al N i la d’Alcalà al S, i constituïa una senyoria d’al-…

El seu extens terme ocupa tot el sector meridional de la comarca, a l’àrea sud i est del Caroig La major part del territori és molt trencat, amb un relleu complicat format per moles, planells i serres tallats per nombrosos barrancs que han format unes grans gorges al terreny calcari el riu d’Escalona travessa el terme en direcció SW-NE, vers el Xúquer, i en la mateixa direcció hi ha barrancs afluents del riu de Sallent, mentre que d’altres es dirigeixen perpendicularment NW-SE al riu Cànyoles Al nord-est, el relleu es fa més suau, i forma la plana o vall d’Énguera , de 200-300 m alt, que s’…