Resultats de la cerca
Es mostren 234 resultats
Petra
Geografia històrica
Baronia creada a Grècia durant el domini català, a la Beòcia.
En fou baró Pere Ballester, germà del bisbe català d’Atenes, Antoni Ballester El 1379 fou envaïda per les tropes navarreses de Jaume de Baus, fet que suposà la pèrdua definitiva d’aquest domini
Langreo
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma d’Astúries, situat a la conca hullera del Nalón, els nuclis més importants del qual són Sama i La Felguera.
Important centre miner i siderúrgic, inicià l’explotació de la reserva hullera al s XVIII i arribà a la màxima expansió a mitjan segle Actualment, però, la seva explotació és poc rendible, la qual cosa ha repercutit demogràficament pèrdua d’un 10% de la població, des del 1960
Berà
Urbanització
Antiga caseria
Antiga caseria del municipi de Roda de Berà (Tarragonès), al voltant del santuari de la Mare de Déu de Berà, situat vora la costa, damunt un turó; prop seu hi ha diverses urbanitzacions i establiments turístics i residencials.
El nom prové possiblement del comte Berà de Barcelona segle IX, que probablement establí fortificacions en aquesta zona del Gaià la pèrdua d’aquestes avançades militars podria ésser que haguessin motivat la destitució del comte Entre Berà i Roda de Berà, sobre la carretera de Barcelona a València, hi ha l’arc de Berà
Kursk
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia.
Situada a les vores del riu Sejm, és un nucli important d’indústria química i de construcció de maquinària el 1972 aportava el 66% de la producció industrial de l' oblast' Entorn de la ciutat tingué lloc, pel juliol del 1943, la batalla de Kursk , confrontació de forces blindades la més important de la Segona Guerra Mundial i de tota la història soviètiques i alemanyes Els alemanys intentaren d’encerclar els exèrcits soviètics, que ocupaven el sortint de Kursk, però sofriren un contraatac dels russos La batalla marcà la pèrdua definitiva de la iniciativa de la Wehrmacht al front…
la Font de la Reina
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la dreta del riu de la Maimona (límit septentrional del terme), afluent del Millars, accidentat pels contraforts septentrionals de les serres d’Espadà i de l’Espina.
La major part del territori és improductiva matollar, roures, alzines L’agricultura és predominantment de secà 255 ha, destinada a cereals i a vinya El regadiu es limita a 16 ha i aprofita l’aigua de fonts, abundants al terme fonts de Baños i de Mangraneres La pèrdua de més del 90% de la població des del 1900, anuncia una eminent despoblació El poble 44 h agl 2006 811 m alt és, aturonat, damunt el riu de la Maimona L’església parroquial la Mare de Déu dels Àngels depèn de la de Vilanova de la Reina
línia de l’Oder-Neisse
Geografia històrica
Frontera entre Alemanya i Polònia determinada per les potències aliades al final de la Segona Guerra Mundial, per la qual es transferia a Polònia una extensa secció de territori alemany.
A la conferència de Jalta les tres majors potències aliades acordaren de fer recular la frontera oriental polonesa amb la Unió Soviètica cap a l’W, situant-la aproximadament a la línia Curron, però aquesta rectificació significava una pèrdua substancial de territori polonès Acabada la guerra, l’exèrcit soviètic havia ocupat totes les terres situades a l’E de la línia de l’Oder-Neisse i la seva administració fou transferida a les autoritats del govern polonès provisional, la qual cosa provocà la més enèrgica protesta per part de les potències occidentals Aquest afer es convertí en…
Jújols

Municipi
Municipi del Conflent, a la vall de la Tet, que s’estén a la riba esquerra del riu fins als contraforts meridionals del massís de Madres (Montcoronat, 2 172 m).
El terreny, tot primari i azoic, ha donat el nom al de tota una àrea geològica sèrie de Jújols El bosc de Jújols , el d’Oleta i la pinosa de l’Airola cobreixen una bona part del sector més septentrional El terme és drenat pels còrrecs de Burguera i de Fontfreda aquest pren el nom de còrrec del Riel prop de Tuïr d’Évol D’economia essencialment agropecuària pastures, farratge, bestiar boví, la pèrdua demogràfica començà a la primeria del s XX i s’accentuà fins gairebé al despoblament, malgrat que d’ençà de la dècada del 1990 s’ha recuperat El poble 960 m alt és al sud del terme,…
Bophuthatswana
Geografia històrica
Antic bantustan de la República de Sud-àfrica constituït per sis territoris separats entre ells, inclosos dins la província sud-africana del Transvaal, fora d’un que limita al N amb Botswana.
Bantustan autònom des del 1972, el 1977 assolí una independència pactada amb el govern de Sud-àfrica, per bé que no fou reconeguda per cap altre estat ni per l’ONU ni l’OUA La capital era Mmabatho La declaració de la independència comportà la pèrdua de la ciutadania sud-africana per als nadius negres del bantustan, hi visquessin o no La població era majoritàriament tswana 69,8%, però hi havia importants minories de xhoses, sothos i zulús Hi eren oficials les llengües tswana, anglesa i afrikaans Aproximadament el 65% de la població activa treballava diàriament a la República de…
hospital de Cervelló

L'hospital de Cervelló
© Jaume Ferrández
Medicina
Antic hospital per a l’acolliment de vianants i pelegrins, del municipi d’Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), a l’antic camí de Barcelona a Vilafranca del Penedès per Sant Boi.
Fou fundat el 1262 per Guillem II de Cervelló, que li cedí el lloc d’Olesa i altres dotacions en depengueren les quadres d’Ordal i de Vallirana Fou administrat pel prior de Sant Pau del Camp de Barcelona el 1328, però, ja ho era per la mitra barcelonina representada, a partir del segle XVII, pel rector d’Olesa El 1381 l’hospital adquirí la plena jurisdicció del terme L’obertura del nou camí ral pel coll d’Ordal, a la fi del segle XVIII, i la pèrdua d’una gran part de les rendes a causa de la política dels governs liberals motivaren la fi de la seva funció a mitjan segle XIX l’…
Argos
Ciutat
Ciutat del Peloponès, Grècia, al nomós d’Argòlida.
Nucli comercial i industrial cigarrets Els poemes homèrics fan d’Argos la capital de rei Agamèmnon, fet que reflecteix la seva importància dins la civilització micènica Després de la invasió dels doris, durant els segles VIII i VII aC, Argos superà les ciutats rivals de Tirint i Micenes i, sota el rei Fidó, arribà a dominar tota l’Argòlida i part del Peloponès La seva rivalitat amb Esparta, que s’alià amb moltes de les seves ciutats enemigues, la portà a greus derrotes segles IV i V aC i a la pèrdua de la seva preponderància Intervingué al costat d’Atenes contra Esparta a la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina