Resultats de la cerca

Consta d’una pista d’atletisme sintètica de vuit carrers, amb gespa natural a l’interior, on també es pot practicar el rugbi Hi entrenen els atletes de la Unió Atlètica Montsià Forma part d’un gran complex poliesportiu que també dona servei al Centre de Tecnificació Esportiva de les Terres de l’Ebre-Amposta, destinat a la formació i a l’entrenament d’esportistes d’alt nivell de rem, esgrima, atletisme, handbol i natació

Fundat el 1890, inicialment fou dirigit per Lluís Burés i prengué el nom d’Acadèmia de Gimnàstica Acrobàtica i Higiènica Tingué la seu al carrer de l’Arc del Teatre, es traslladà al carrer de Fontanella i més endavant, al carrer de Balmes El 1894 fou adquirit per Artur Santanach, que canvià el nom Practicava esports com la gimnàstica, l’atletisme, la lluita, la natació o el frontó, organitzava excursions a peu i en rem, i participava en festivals de gimnàstica higiènica El 1900 s’adherí a la Federació Gimnàstica Espanyola El 1899, creà l’equip de futbol conegut com Societat…

És format per la Residència Joaquim Blume, les installacions esportives del Consell Català de l’Esport, el centre de medicina esportiva del Consell Català de l’Esport i l’Institut Joaquim Blume Té com a finalitat la formació d’esportistes permetent-los compaginar la seva especialitat esportiva amb els estudis El seu precendent fou la Residència Joaquim Blume, la qual, a través del Pla de tecnificació esportiva de Catalunya 1985, juntament amb la resta d’installacions, passà a denominar-se Centre Català de Tecnificació Esportiva d’Esplugues de Llobregat Fins a la inauguració del CAR de Sant…

De forma de vuit i amb una superfície d’1075315 m 2 , té, de nord a sud, una longitud de 2080 m, una amplada, que varia segons el lloc, entre 730 i 235 m i una profunditat que va de 6 m, al llindar que correspon a la part més estreta, a 62 m al fons d’un embut situat a la part meridional En aquesta part presenta, al seu voltant, tretze estanyols de petita extensió entre d’altres, els de la Cendra, del Vilar, gros i petit de Montalt, de Porqueres, de la riera Castellana, de ca n'Ordis, etc Es nodreix de deus subterrànies molt regulars, que li aporten uns 600 litres d’aigua per segon Assentat…

Situació i presentació El terme municipal és al NE del massís muntanyós de Rocacorba, que envolta l’estany pels sectors meridional i occidental serres de Camós i de Sant Patllari, en termes de Camós i de Porqueres respectivament El límit nord-oriental passa vora el pla de la Bruguera i continua seguint parcialment el traçat de la riera de Garrumbert, que separa el terme del municipi de Fontcoberta La riba oriental de l’estany de Banyoles conforma el límit amb el terme de Porqueres i al S coincideix en gran part amb el camí antic d’Olot a Girona, que separa el municipi del veïnat de Miànigues…

Situada al NE, a l’extrem NW de la plana de Hebei, entre els rius Beihe Pei Ho a l’E i el Yong-ding a l’W Malgrat les destruccions i reconstruccions sofertes al llarg dels segles, la ciutat ha mantingut el pla com el concebé Khublai Kan És de forma quadrada, amb carrers perpendiculars orientats en el sentit dels punts cardinals consisteix en dues ciutats emmurallades contigües 35 km de muralles i 18 portes al N la Ciutat Tàtara o Ciutat Interior, que conté la Ciutat Prohibida, i al S la Ciutat Xinesa o Ciutat Exterior, formada principalment per barris de comerciants Els dos nuclis estan…

Situació i presentació El terme municipal del Port de la Selva, de 41,62 km 2 , s’estén pel sector septentrional de la península del Cap de Creus, en terrenys accidentats pels vessants finals de la serra de Rodes, que, com al terme veí de Cadaqués, formen en contacte amb la mar una costa rocallosa, en alguns llocs acinglerada Comprèn la vila del Port de la Selva, cap de municipi, a la riba de llevant de la badia del mateix nom, el petit poble de la Vall de Santa Creu, l’antic poble de Santa Creu de Rodes, amb l’antiga església i santuari de Santa Helena, les ruïnes imposants del monestir de…

Situació i presentació El terme municipal de Camprodon havia estat fins fa pocs anys un dels més reduïts 0,7 km 2 del territori català, i es trobava envoltat totalment pel gran terme de Freixenet de Camprodon i pel de Llanars Però el 1965 hom li annexà el municipi de Freixenet, amb 53,2 km 2 i li agregà un petit sector 0,3 km 2 del de Llanars l’avinguda de Maristany i poca cosa més i el 1969 li fou annexat encara el municipi de Beget, de la comarca de la Garrotxa, amb 49,0 km 2 i es convertí, així, en el segon municipi més gran del Ripollès 103,37 km 2 Limita pel N amb Molló, a l’E amb…

Abast, origen i derivacions de la denominació Constitueix la part territorialment més extensa de l’anomenat Principat de Catalunya i inclou el nucli originari de tot el conjunt de terres de parla i cultura catalanes, els Països Catalans, dels quals és també el més extens El primer nucli territorial al qual s’aplicà després el nom de Catalunya es constituí a la fi del segle X com a conjunt de comtats de l’imperi franc al voltant del de Barcelona Marca Hispànica A mitjan segle XI, el nucli format pels territoris dels comtes d’Urgell, Besalú, Cerdanya i Barcelona, anomenat pels països…