Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
Pelacalç
Poble
Poble del municipi de Ventalló (Alt Empordà), situat al sud de Montiró, de la parròquia del qual depenia l’església i actual santuari de l'Om
.
L’antic castell de Pelacalç, esmentat el 1363, pertangué a la família Margarit, de la branca de Castell Empordà, i fou destruït durant la guerra dels Segadors com a represàlia contra Josep de Margarit i de Biure La seva capella romànica, d’una sola nau, és construïda amb elements més vells
Luxemburg

Luxemburg. Església de Sant Joan.
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Capital del Gran Ducat de Luxemburg.
La ciutat antiga, fortificada, s’alça sobre un meandre, accessible només per l’W, que s’eleva a 70 m d’altitud sobre les profundes valls de l’Alzette i del Pétrusse Des del 1947 ha augmentat en més de 14 000 h L’expansió urbana moderna s’ha efectuat cap al S i W, per la vora dreta del Pétrusse, i resta connectada al nucli antic per mitjà de viaductes A més de les funcions administratives, és un important centre comercial, financer i industrial indústria mecànica, tèxtil, del tabac, alimentària i ceràmica Centre d’ensenyament superior Centre Universitaire de Luxembourg, fundat el 1969 és seu…
Daguestan
República de la Federació Russa, al NE del Caucas, entre la serralada principal i la mar Càspia.
La capital és Makhačkala El sector nord és format pels sediments terciaris de la plana càspia, mentre que a la muntanya afloren els materials triàsics i juràssics El clima és sec i relativament suau, més fred i plujós a la muntanya Els sòls són castanys, lleugerament salins Els rius més importants són el Terek, que forma un gran delta, i el Sulak, que drena tot el sector muntanyenc i té un gran potencial hidroelèctric La vegetació és semidesèrtica al nord, amb varietats halòfiles, i estèpica al sud i al piedmont fins a l’estatge montà de bosc de roures més amunt dels 2400 m hi ha prat alpí La…
Gaza
Territori del SW de Palestina.
La capital és Gaza Situada en una petita franja planera al litoral mediterrani, De clima mediterrani, els musulmans hi són majoritaris La ciutat de Gaza fou un centre comercial i, sobretot, estratègic cananeu Constituïa el terme de la ruta militar que la lligava amb Egipte a través de Rafah i era la porta d’entrada a Palestina, raó per la qual els faraons la mantingueren sota llur domini des del segle XV aC fins al XIII aC Ocupada pels filisteus segle XII aC, esdevingué una ciutat de la pentàpolis filistea Fou conquerida per Tiglath-Pileser III, pel faraó Nekao 608 a 605 aC, per Cambises 529…
Palau

Les aigües cristal·lines de les illes Palau són un atractiu per al turisme
© Corel / Fototeca.cat
Estat
Arxipèlag
Arxipèlag de la Micronèsia, a l’W de les Carolines, que forma un estat lliure associat als EUA en forma de república; la capital és Ngerulmud (271 h [2010]), a l’illa de Babelthuap.
La geografia Comprèn un conjunt d’illes d’origen volcànic i corallí Babelthuap la més gran, Koror, Malakal, Urukthapel, Peleliu, Angaur, etc L’economia es basa en el turisme Els principals intercanvis comercials són de productes agrícoles i aliments amb els Estats Units i el Japó La ciutat més gran és Koror, capital fins el 2006, que la seu del govern es traslladà al complex de Ngerulmud Les llengües oficials són l’anglès i el palauà La majoria de la població és palauana són cristians 41% catòlics, 25% protestants, bé que subsisteixen cultes indígenes República amb un parlament bicameral…
Tràcia
Geografia històrica
Regió històrica del SE d’Europa que comprèn el sector més oriental de la península balcànica i que és repartida entre Grècia, Bulgària i Turquia.
Pràcticament correspon a la conca del Marica, i s’estén des del vessant meridional de la serralada Balcànica, al N, fins a les costes de la mar Egea i de la mar de Màrmara, al S, i de les costes de la mar Negra i l’estret del Bòsfor fins a la vall del riu Mesta, que n'assenyala el límit occidental La seva extensió ha variat molt al llarg de la història, i en l’antiguitat hom havia considerat el Danubi com el límit N Hom hi distingeix un sector occidental, que correspon a la Tràcia grecobúlgara, més muntanyós, dominat per la serralada dels Ròdope, amb altituds superiors als 2 000 m, que separa…
Txetxènia
Divisió administrativa
República federal de Rússia, al N del Caucas.
El territori és drenat pel riu Terek i els seus afluents, l’Assa, l’Argun i l’Askaj, que baixen del Gran Caucas El clima és continental sec Les fonts de riquesa principals són l’agricultura, la ramaderia i la sericicultura la indústria és enfocada a la construcció de maquinària El nucli econòmic principal, capital de la república, és Groznyj Formà part de la República dels Txetxens i dels Ingúixos fins al novembre del 1991, que el govern txetxè proclamà la independència de la Federació Russa i els ingúixos sollicitaren la creació d’una república federal separada de la dels txetxens, aprovada…
castell de Montbui
El castell de Montbui (Anoia); a la dreta, l’església de Santa Maria de la Tossa
© Fototeca.cat
Església
Antic castell i església (Santa Maria de la Tossa de Montbui) del municipi de Santa Margarida de Montbui (Anoia), situat al vessant S de la tossa de Montbui (620 m), a ponent del cap del municipi i al SW de la ciutat d’Igualada.
El castell Les restes d’aquest castell del segle X s’alcen, ben visibles, vora l’església, al cim de la Tossa, des d’on obtenim una magnífica vista de tota la conca d’Òdena i les muntanyes que l’envolten La planta de la fortalesa és rectangular, amb els angles arrodonits Els murs tenen uns 2 m de gruix i han estat fets, en gran part, amb un aparell irregular, de petits blocs de pedra només desbastats, units amb un morter de calç Es troben algunes filades d’ opus spicatum , i a la part superior unes filades més regulars, corresponents a una ampliació del segle XI L’interior del…
Jafre
Jafre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, estès a la plana al·luvial de l’esquerra del Ter, l’aigua del qual aprofita a través del rec del Molí.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Garrigoles N, Verges E, Foixà S i Colomers W Jafre, escrit Jafare , Jaffare , Jafiro i Jafero al segle XIII, és l’únic topònim aràbic que Joan Coromines assenyala a l’Empordà, però altres investigadors el consideren derivat d’un nom personal germànic El terme té sectors planers, de terres alluvials, sobretot al SW i també al SE En la seva major part comprèn, però, terrenys suaument ondulats pels primers contraforts de les serres que marquen l’interfluvi entre el Ter i el Fluvià El rec del Molí travessa el sector meridional, gairebé parallel i…
regne de Lleó

Reis de Lleó
Història
Regne hispànic que, durant la reconquesta, tingué existència com a estat independent (910-1037, 1065-72 i 1157-1230).
Sorgit com una prolongació del regne d’Astúries en terres parcialment despoblades de la vall del Duero, les primeres repoblacions asturs en terres del futur regne de Lleó Tui, Astorga, Amaya i Lleó correspongueren als regnats de Ramir I 842-850 i Ordoni I 850-866, però hi donà l’impuls decisiu Alfons III 866-910 Aleshores foren repoblats nombrosos indrets del territori galaicoportuguès situat entre el Miño i el Mondego a l’àrea lleonesa estricta es fixà la frontera al Duero, amb l’ocupació de Dueñas, Simancas, Toro i Zamora a Castella es portà la frontera de l’Arlanzón a l’Arlanza, amb la…