Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Berezniki
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Perm’, Rússia, vora el riu Kama.
És un dels principals centres de la indústria química del país, que aprofita els jaciments de sals naturals de Solikamsk, ciutat amb la qual és unida per ferrocarril línia Solikamsk-Perm
Zigong
Ciutat
Ciutat del sheng de Sichuan, Xina, a la regió del Sud-oest.
Coneguda des de temps immemorial a tota la Xina per la seva producció de sal gemma avaluada en 300000 t l’any, actualment hi ha també explotació de gas natural, jaciments de petroli i una indústria química important clorur de potassi, brom, iode, sals de bari, etc
Polèsia
Regió
Regió d’Europa Oriental, estesa entre el S de Bielorússia i el N d’Ucraïna, a la conca dels rius Prip’at’, Dnièper i Desna.
És una plana pantanosa, amb molts llacs i rius de corrent tranquil, que té una alçada mitjana entre els 100 i els 250 m El bosc hi ocupa 1/3 de la superfície El clima hi és moderat, amb unes precipitacions anuals de 550-650 mm Hi ha jaciments de petroli, lignit, torba i sals potàssiques
la Coromina
Raval
Raval del terme de Cardona (Bages), en un menadre del Cardener.
El lloc és esmentat ja el 1150, i la seva església dedicada a sant Antoni, des del 1371 hom bastia un nou temple el 1401 el bisbe Ramon Riu la convertí en parròquia el 1898 i canvià l’advocació a sant RamonAntic condomini dels vescomtes i de l’abat de Cardona, s’anà industrialitzant per la proximitat del riu i el 1926 hom hi installà la fàbrica de depuració de sals de la Unión Española de Explosivos, que donà lloc a la colònia del Salí de Cardona El nucli celebra la festa major el darrer diumenge del mes d’agost
Amudarja
Riu
Riu que drena el Tadjikistan, el Turkmenistan, l’Uzbekistan i Rússia, immissari de la mar d’Aral (2 540 km).
Neix al Pamir, al Tadjikistan, de la confluència del P'andž i el Vakhš i, bé que el seu curs alt té un règim nival alimentat pels afluents que davallen de l’Altai i el Pamir, perd abundància en descendir vers àrees desèrtiques, fet que provoca alhora una gran aportació de sals a l’Aral El seu curs mitjà i baix constitueix la divisòria entre els deserts de Karakumy i Kyzylkum La seva desembocadura és un delta amb quatre canals principals, en un dels quals es troba la ciutat de Mujnak L’aprofitament del riu és essencialment per a la irrigació d’àrees cotoneres, arrosseres i fruiteres Els únics…
desert d’Atacama

Salar de Atacama
NovoaR (CC BY-SA 2.0)
Desert
Regió àrida de Xile, situada al llarg de la costa entre els 20 i els 30° de latitud sud, que forma part de les regions d’Antofagasta i Atacama.
El nucli es troba entre el meandre sud del riu Loa i les muntanyes que el separen de la conca fluvial Chañaral-Copiapó La façana costanera és recta i abrupta i a vegades s’aixeca a 600 o 1000 m sobre el nivell del mar, mentre que les muntanyes que la voregen s’aixequen fins als 3000 m La depressió longitudinal interna, parallela a la costa, és interrompuda per elevacions que creen nombroses conques de drenatge interior que contenen quantitats importants de sals d’evaporació entre les quals hi ha els nitrats, que donen lloc a l’única indústria de la regió Més cap a l’est es troba…
estany d’Ivars i Vila-sana

estany d’Ivars i Vila-sana
© Xevi Varela
Estany
Estany arreic del pla d’Urgell, als termes municipals d’Ivars d’Urgell i Vila-sana.
Originat en temps quaternaris com a dipòsit d’aiguamoll, en ésser establerts els regatges del canal d’Urgell 1861 fou aprofitat per a abocar-hi escorrialles d’un sector del canal, en relació amb la séquia segona Així s’enfondí fins a uns 4 m i assolí unes dimensions de 2,5 × 1,8 km Hom emprengué el sanejament d’aquestes aigües residuals, que, en les llargues secades, deixaven una capa de sals clorurs i sulfats Entre 1949 i 1951 fou dessecat i convertit en terres per al conreu El 1993 els ajuntaments d’Ivars d’Urgell i Vila-sana i la Diputació de Lleida iniciaren el procés legal per a la…
Nou Mèxic
Estat dels EUA, fronterer amb Mèxic.
La capital és Santa Fe 62 614 h est 1995 Comprèn la part sud de les muntanyes Rocalloses i una part de l’altiplà del Colorado és molt accidentat, amb altituds superiors als 3 000 m El sector SE és constituït pel Llano Estacado És de clima semiàrid El Río Bravo, el més important, travessa l’estat de nord a sud, juntament amb el Canadian i el Pecos La densitat de població és de les més baixes dels EUA uns 5 h/km 2 , però el creixement demogràfic és ràpid, i més del 65% de la població és urbana La ciutat més important és Albuquerque Té agricultura i ramaderia bestiar boví i oví Té també…
Michigan
Divisió administrativa
Estat dels EUA.
La capital és Lansing El territori s’estén per dues penínsules, la Superior i la Inferior, separades per l’estret de Mackinac, el qual comunica el llac Michigan amb el llac Huron La península Superior és separada del Canadà província d’Ontario pel canal del Nord el relleu és pla màxima alçada, 616 m i recorregut per rius curts La península Inferior és travessada des de la badia de Saginaw fins al SW per una depressió, formada per un antic riu glacial la resta és també plana i els rius són també curts Tot el territori és cobert per llacs d’origen glacial El clima és continental, influït pels…
els Urals

Sector dels Urals
© Nadezhda Bolotina / Fotolia.com
Serralada
Sistema muntanyós que separa Europa i Àsia.
Constitueix com un cinyell estret el mot, d’origen turquès, significa ‘cinyell’ que s’estén entre les planures de Rússia i de la Sibèria Occidental, des de la mar de Kara, al N, fins a les estepes del Kazakhstan, al S, en una longitud d’uns 2000 km i amb una amplada de 40-60 km, que en algunes ocasions arriba als 100 km Els Urals són una antiga regió minera Contenen grans reserves de minerals ferro, coure, níquel, crom, alumini, platí, or, sals potàssiques, pedres precioses, asbest, etc Durant el Paleozoic inferior, i sobretot durant el Carbonífer mitjà, la regió sofrí dos…