Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
castell de Puillorenç
El castell de Puillorenç
© Fototeca.cat
Castell
Castell de l’antic vescomtat de Fenolleda, a la vall de Santa Creu, dins el terme municipal de Puillorenç (Llenguadoc), situat sobre un agut turó (693 m) d’agulles de pedra.
Ocupa el planell superior i és envoltat per un alt mur emmerletat amb torres semicirculars als angles Una gran torre quadrada del segle X s’aixeca a l’angle nord-oest El primitiu castell, dit de Sant Lluc, fou bastit en 958-86 dins una gran propietat cedida al monestir de Cuixà pel comte Sunifred II de Cerdanya i Besalú, i fou ampliat amb la gran muralla encara subsistent als segles XI i XII, fortificat de nou i reparat al llarg del XIII, quan el castell fou traspassat al rei de França pel tractat de Corbeil 1258
Velòdrom del Parc d’Esports
Ciclisme
Velòdrom del districte de l’Eixample de Barcelona.
Inaugurat al març del 1909, fou construït en un antic camp de futbol per iniciativa del ciclista belga Victor Touron S’hi organitzà el Campionat d’Espanya de velocitat i de mig fons 1909 El 1910 fou traspassat i el 1911 fou enderrocat i reconvertit en camp de futbol, al qual el Reial Club Deportiu Espanyol jugà alguns partits Malgrat la seva existència efímera, és conegut per dues cites el 15 de febrer de 1910 s’hi disputà la primera marató feta a l’Estat espanyol i el 23 de maig de 1910, el primer partit d’hoquei sobre herba de l’Estat espanyol
Santa Maria de Besalú
Vista de l’església de Santa Maria de Besalú
© Fototeca.cat
Canònica
 
						Canònica augustiniana, filial de Sant Ruf d’Avinyó, creada a l’església del castell comtal de Besalú (Garrotxa) pel comte Bernat II de Besalú el 1086, quan volgué reformar l’antiga canònica aquisgranesa de Santa Maria de Besalú 
						. 
Una sèrie de dificultats inicials retardaren l’establiment definitiu de la nova comunitat fins el 1114, que el comte de Barcelona i el bisbe de Girona els confirmaren la possessió de l’església del castell A mitjan s XII reedificaren l’església del castell, de la qual resta la capçalera, amb tres absis i el transsepte, rica d’ornamentació escultòrica La desaparició de l’antiga canònica de Santa Maria la Vella féu que la nova casa n'heretés els antics béns, entre aquests l’església parroquial de Sant Vicenç, refeta també al s XII La comunitat de Besalú tingué força vitalitat als s XII i XIII…
Casa Batlló

Aspecte interior d'una de les sales de la Casa Batlló
© Zina Seletskaya / Fotolia.com
 
						Edifici modernista de Barcelona, construït per Gaudí i Cornet, Antoni entre el 1904 i el 1906 per encàrrec de l'industrial tèxtil Josep Batlló. 
Situada al passeig de Gràcia de Barcelona, és el resultat de la reforma integral d'un edifici construït el 1877 per l'arquitecte Emili Sala i Cortés, en el transcurs de la qual se n'aprofità l'estructura, es dissenyaren les noves façanes, es reformà l'interior dels pisos i s'amplià en dues plantes, entre altres obres A la façana, on la mitologia i la natura són la principal font d'inspiració, destaca el trencadís de colors que omple tota la superfície La teulada, que representa la silueta d'un drac amb les escates fetes de ceràmica vidrada i traspassat per una espasa acabada en…
Brunsvic
Ciutat
 
						Ciutat del land de la Baixa Saxònia, Alemanya, vora el riu Oker. 
Situada a la regió de Börde, fèrtil districte agrícola, té un pla irregular, format per cinc parts Altstadt, Neusdadt i Altewick parts antigues i Hagen i Sack, de creació més moderna Traspassat l’Oker, s’han estès barris residencials, mentre que al SW han crescut barris industrials És un nucli d’indústria mecànica concentrada en el Mittellandkanal, a 10 km de la ciutat, amb fàbriques d’automòbils Mercedes, vagons de tren i instruments de precisió, indústria òptica i cervesera, etc És cruïlla de les rutes comercials Rin-Elba i mar del Nord-Leipzig Centre d’ensenyament superior…
Sant Pere i Sant Feliu de Gallifa

Sant Pere i Sant Feliu de Gallifa
JoMV
Església
Església parroquial de Gallifa (Vallès Occidental), situada al poble, a sobre mateix del mas del Racó
L’edifici És una església d’una sola nau amb capçalera triabsidal disposada en forma de creu La nau, rectangular, és coberta amb volta de canó L’absis i les absidioles són semicirculars i cobertes amb volta de quart d’esfera Té cinc finestres d’arc de mig punt i doble esqueixada, tres a l’absis central, una al mur sud i l’altra al mur oest La porta s’obre a la façana sud per mitjà de dos arcs de mig punt L’absis és decorat exteriorment per un fris d’arcuacions cegues format per tres grups de sis arcuacions i faixes verticals o lesenes que acaben en un sòcol que envolta l’absis Aquest fris…
Tanganyika
Geografia històrica
Part continental de Tanzània, que s’estén entre l’oceà Índic i el llac de Tanganyika.
Correspon al sector més extens i menys poblat de Tanzània 19 h/km 2  Formava part de l’antic territori de l’Àfrica Oriental Alemanya fins a la Primera Guerra Mundial, després de la qual passà a la Gran Bretanya com a mandat, fins després de la Segona Guerra Mundial, que fou fideïcomís sota administració anglesa fins el 1961, que obtingué la independència, i el 1964 formà, juntament amb les illes de Zanzíbar i Pemba, la República de Tanzània, amb capital a Dar es Salaam, capital alhora de Tanganyika Aquestes contrades, conegudes ja pels marxants alexandrins del s IV aC, que hi obtenien vori,…
Ferrara
Façana de l’Ajuntament de Ferrara
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’Emília-Romanya, Itàlia.
És situada en una plana baixa, al NNE de Bolonya, entre el Po della Maestra i el Po di Volano El nucli antic, de forma trapezoidal, és envoltat de muralles, i és dividit, de NW a SE, en dues parts pel Viale Cavour i el Corso della Giovesca Entre Porta Po i Porta Mare s’estén un barri modern, de carrers en quadrícula l’expansió industrial ha portat a la creació d’un extens polígon entre el nucli urbà i Pontelagoscuro, on s’han installat fàbriques de plàstics, d’adobs químics, de metà, de sucre i d’alcohol És també centre comercial d’una rica comarca agrícola fruiters, recuperada, en gran part…
Brunyola i Sant Martí Sapresa

Nucli de Brunyola (Selva) centrat pel castell i la torre, aprofitada per a campanar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, al vessant oriental de la muntanya de Santa Bàrbara, a la zona de contacte entre el massís de les Guilleries i la depressió de Girona.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis d’Anglès i Bescanó aquest últim de la comarca del Gironès, a ponent amb el d’Osor, al S amb el de Santa Coloma de Farners i a llevant amb el de Vilobí d’Onyar Situat als vessants sud-orientals del turó de Santa Bàrbara que s’alça a 854 m d’altitud, dins el terme veí d’Anglès, el municipi alberga bona part de la capçalera de l’Onyar, que drena el sector nord-oriental i al qual aflueixen diversos torrents, com la riera de Sant Martí El territori és relativament muntanyós, sobretot al sector de les Guilleries, poblat una bona part de boscos de…
les Masies de Voltregà
Les Masies de Voltregà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Es troba a la Plana de Vic a la dreta del Ter, que forma el límit natural del sector més oriental del terme Les terres de l’W són les més elevades ja que configuren les serralades llevantines del Lluçanès, les quals tanquen per ponent la Plana de Vic El terme limita a l’E amb Torelló i Manlleu, al S amb Gurb, al SW amb Santa Cecília de Voltregà, a l’W amb Sant Martí de Sobremunt i al NW amb Orís Envoltat per les terres del terme municipal de les Masies de Voltregà es troba el petit municipi de Sant Hipòlit…