Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
mesquita d’‘Umar
Nom amb què és coneguda, erròniament, la Qubbat as-Saḫra (‘Cúpula de la Roca’) de Jerusalem, un dels centres de pelegrinatge més importants de l’islam.
Situada al mig de l’esplanada de l’antic temple hebreu anomenada avui Haram aš-Šarīf ‘recinte sagrat o noble’, s’alça just sobre la roca on la tradició situa el lloc de l’antic Sant dels Sants i des d’on, segons la creença musulmana, Mahoma pujà al cel mi'raǧ Construïda per artistes bizantins, les obres foren iniciades probablement vers el 669, bé que la data acceptada tradicionalment és el 691, sota el califa ‘Abd al-Malik ibn Marwān constitueix la mostra més antiga de l’art sumptuari islàmic De planta octogonal i profusament adornada de marbres, mosaics i majòliques, és coronada per una…
Babilònia d’Egipte
Ciutat antiga
Antiga ciutat del baix Egipte, citada ja pels historiògrafs grecs.
Correspon a l’actual Qaṣr ash-Shām, barri del Caire vell al-Fustāt Els romans, que l’anomenaven Babylon , hi posaren, en temps d’August, una de les tres legions d’Egipte Fou conquerida pel califa ‘Umar l’any 641 El nom es mantingué durant l’edat mitjana a Occident com a sinònim del Caire En els texts medievals catalans el soldà del Caire és anomenat soldà de Babilònia
Mont del Temple
Indret de la ciutat vella de Jerusalem.
Anomenat pels hebreus Har haBayit i pels musulmans Ḥaram al-Šarīf, és flanquejat per les mesquites d’‘Umar, o Cúpula de la Roca, i d’Al-Aqsà, i pel Mur Occidental Segons la tradició islàmica, hi tingué lloc l’ascensió al cel del profeta Mahoma Per la seva banda, el judaisme afirma que l’indret coincideix amb el mont Morià esmentat a la Bíblia, on foren erigits el temple de Salomó destruït el 586 aC i el Segon Temple, del qual en resta únicament la part occidental de la muralla que l’encerclava després de la destrucció el 70 dC A causa del gran simbolisme sagrat del lloc, i…
taifa de Toledo
Història
Regne independent sorgit a Al-Andalus al segle XI després del desmembrament del califat de Còrdova (1017-23).
Fins el 1036 el govern del territori, que comprenia tot Castella la Nova, fou exercit per Ya’īš ibn Muḥammad ibn Ya’īš, després del qual passà a mans de la família dels Banūḏim-l-Nūn Després del regnat d’Ismā’īl ibn Zennun al Zāfir 1036-43 destaca la figura de Yaḥyà ibn Ismā’īl al-Ma’mūn 1043-75, sota l’autoritat del qual la taifa assolí la màxima esplendor, amb l’annexió de la taifa de València 1065 gràcies a la collaboració de Muhammad ibn Rawbǎs, la presa de Còrdova 1074 als abbadites de Sevilla i la garantia de la neutralitat cristiana en els afers de la taifa amb la signatura de diversos…
regne de Múrcia
Història
Regne musulmà que, amb la Reconquesta, fou annexat a la corona de Castella.
Amb la conquesta musulmana de la península Ibèrica una part restà incorporada al regne de Tudmir, del qual, després d’Oriola, la ciutat de Múrcia, fundada per ‘Abd al-Raḥmān II, esdevingué la capital A la fi del s IX el senyor de Múrcia, Daysan ibn Iskaq, participà, sense gaire conseqüència, en la revolta nacionalista d’'Umar ibn Hafsūn Amb el desmembrament del califat de Còrdova, Múrcia fou la seu de la taifa del seu nom, governada per la dinastia eslava dels Banū Tāhir i incorporada a vegades a la d’Almeria o a la de València, fins que fou conquerida per ibn ‘Ammar 1078 i…
Bàssora
Ciutat
Capital del muḥāfaẓa
del mateix nom, Iraq, a la vora del riu Šatt al-‘Arab, format uns 70 km al NW per la confluència del Tigris i l’Eufrates.
Situada a l’oasi de palmeres més gran del món, és un centre comercial de primera categoria El port és històricament el més important del golf Pèrsic, però és insuficient per al tràfic que s’hi desenvolupa, motiu pel qual modernament el port d’Umm Qasr, a uns 40 quilòmetres al S, a la desembocadura del riu, ha pres cada cop més importància La morfologia de la ciutat presenta diversos aspectes la ciutat vella, formada per carrers estrets a la vora dels canals que condueixen a Šatt al-'Arab, el centre modern, d’influència europea, i el barri industrial i portuari, situat a alguns quilòmetres, al…
Dārfūr
Divisió administrativa
Regió del Sudan.
Actualment comprèn les divisions administratives del Dārfūr septentrional, el Dārfūr meridional i el Dārfūr occidental, les quals sumen un total de 503 180 km 2 i a grans trets corresponen al terç oest del Sudan Les principals ciutats són Al-Fāšir 217827 h 2008, Nyala 492984 h 2008 i Al-Junayna 134264 h 2008, capitals respectives d’aquestes tres divisions El 2007 hom estimava la població total en uns 7 milions El regne de Dārfūr nom que, en àrab, significa ‘llar dels fur’, l’ètnia majoritària fou governat per monarques dajo i berbers fins al s XVI El 1596 fou conquerit pels àrabs, i durant el…
Jerusalem
Vista de Jerusalem
© Corel Professional Photos
Ciutat
Ciutat de Palestina, dividida, del 1948 al 1967, entre els estats d’Israel i de Jordània, i sota administració exclusiva israeliana des del 1967.
Capital del maḥoz homònim d’Israel i de l’estat d’Israel des del 1980 La capitalitat —eterna— li fou conferida pel parlament israelià i comportà que la part oriental de la ciutat, ocupada per Israel des del 1967, fos annexada per aquest país L’ONU, que no ha reconegut la nova capital, es feu ressò de l’opinió internacional i condemnà la decisió israeliana Això ha fet que les ambaixades restin a Tel-Aviv, malgrat que Jerusalem acull els ministres i oficines del govern, el parlament, el tribunal suprem de justícia, la presidència de l’estat i la del govern La ciutat antiga, centre de…
Palestina
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Palestina_Jerico.png)
Paisatge prop de Jericó (Palestina)
CC-BY-SA Diego Delso, delso.photo
Geografia històrica
Designació tradicional de l’antic país de Canaan o d’Israel, sobretot a partir de la revolta jueva del 132-135, en què l’anterior Judea formà part de la província romana de Síria. També és anomenada Terra Santa. El nom es relaciona amb els antics filisteus. Actualment està repartida entre els estats d’Israel i de Jordània.
La geografia Al N queda delimitada pels darrers contraforts de l’Hermon i les muntanyes de l’Hauran 1830 m, i al S pel desert del Nègueb De N a S, la vall del Jordà la divideix en dues parts Cisjordània a llevant, fins a la Mediterrània, i Transjordània a ponent, fins al desert de Síria Al S de la mar Morta, la plana de l’‘Araba continua aquesta divisió fins al golf d’‘Aqaba o d’Elat Transjordània presenta una sèrie de valls en direcció EW, fins a la depressió del Jordà, mentre que Cisjordània es caracteritza per la cadena muntanyosa que la travessa en direcció NS al centre del país Samaria,…
Aràbia
Un oasi al desert d’Al-Dahna, a Aràbia
© Fototeca.cat
Península de l’extrem sud-occidental d’Àsia, entre la mar Roja i el golf Pèrsic.
Administrativament, Aràbia és dividida entre Aràbia Saudita, el Iemen, Oman, els Emirats Àrabs Units, Qatar, Bahrain i Kuwait La geografia física El relleu L’estructura geomorfològica de la península d’Aràbia és relativament simple a la base es troba un sòcol cristallí basculat vers el nord-est, que aflora a la superfície en els sectors meridional i occidental i, enfonsant-se suaument vers el golf Pèrsic, va cobrint-se gradualment de sediments cada vegada més recents A causa d’aquest basculament vers el nord-est, les àrees més altes es troben al sud-oest el cim més elevat és el…