Resultats de la cerca

La geografia La capital és Lhasa És constituït per un vast altiplà septentrional, el més alt i més extens del món altituds de 5000 m, vorejat d’altes serralades l’Altin Tagh i el Nan Shan N, el Karakoram W, l’Himàlaia S i les muntanyes de Sichuan E Travessat per diverses cadenes gairebé paralleles, les del Transhimàlaia separen l’inhòspit país del centre i el N del S i el SE, àrea d’estretes i profundes valls resguardades, on l’aigua fa possibles els conreus El clima és continental rigorós, fortament influït per l’altitud, i les precipitacions són escasses 100 mm, bé que augmenten al S 1500…

La capital és Xining Confina al NW amb Xinjiang, al N i a l’E amb Gansu, al SW amb el Tibet i al SE amb Sichuan D’ençà del 1944 comprèn també bona part de l’altiplà del Tibet En una de les serralades que travessen la regió, els Kunlun, hi neix el Huang He Els habitants són la majoria musulmans, llevat dels budistes nòmades del Tibet

Separa l’altiplà del Tibet S de la conca del Tarim N Es perllonga en orientació W-E, des del Pamir fins a Sichuan, a través del Quinghai L’altura principal és el mont Ūlugh Mūz 7 723 m Hi ha una gran reserva de recursos miners ferro, coure, or i zinc

És la branca septentrional dels Kunlun Segueix la direcció general SW-NE amb una altitud mitjana de 4 000 m, marca la divisòria entre el desert de Takla Makan i el Tibet i constitueix el límit sud-oriental de la conca del Tarim Els contraforts septentrionals allotgen alguns nuclis de població Chärchän, Charqiliq

Situada a la regió del llac Chöch nuur, a la dreta del Huang He, és centre de l’única regió agrícola de la província, i té algunes indústries petites de la llet i de la llana Lloc important en el camí tradicional de la Xina vers el Tibet, conserva monuments artístics importants, entre els quals es destaca el monestir de Qutan, de l’època ming 1368

Situada al peu del Tibet oriental, a la vora del riu Min Constitueix el centre d’un àmplia zona de regadiu, que des del primer millenni aC ha convertit aquesta regió en una de les més fèrtils de la Xina És un centre comercial i té indústria alimentària refineries de sucre, mecànica, tèxtil seda, cotó, d’artesania del jade, bambú i fusta La Universitat de Sichuan hi fou fundada l’any 1968 La ciutat és formada per tres sectors, disposats en forma concèntrica i abans separats per muralles la ciutat imperial, que n’ocupa el centre, i, a continuació, la ciutat nova i la ciutat…

Té una longitud de 4845 km i un cabal mitjà anual de 1500 m 3 /s Neix a 4500 m d’altitud a l’altiplà del Tibet, es dirigeix cap al SE i travessa les regions lacustres de Hin-ko-hai, Oring Nor i Tsaring Nor canvia de direcció en travessar el massís d’A-mi-na-k'ing i es dirigeix cap al llac i la depressió de Lanzhou Al curs mitjà es dirigeix cap a l’altiplà mongol, i pren la direcció N-S cap a la fossa tectònica de Qin Ling, i després l’W-E, per a arribar a la mar a través de la gran plana de la Xina septentrional A Mong-hie comença el curs inferior, que durant uns 800 km travessa…

La capital és Lanzhou El 1954 li fou annexada la província de Ningxia 66 400 km 2 És una regió muntanyosa de clima continental, amb hiverns molt rigorosos i amb precipitacions escasses, que disminueixen de SE a NW Hom hi distingeix diverses regions l’oriental, que s’estén pel curs mitjà del Huang He, formada per altiplans de loess , on hom conrea blat, arròs, mill, cotó i tabac i on hi ha Lanzhou, actiu centre comercial que es beneficia de la carretera que des de Mongòlia es dirigeix al Tibet i l’occidental, regió semidesèrtica que s’estén al peu de les muntanyes de Nan Shan,…

Neix al vessant septentrional de les muntanyes de Tanglha, al Tibet, a uns 5000 m d’altitud, de la confluència de diversos corrents Es dirigeix cap al SE, i rep el Yalong Jiang, fins a arribar a la Conca Roja a 300 m d’altitud, on canvia la direcció cap al NE, rep els rius Min, Fou i Wu Jiang i passa per les ciutats de Yibin, Luxian i Chongqing En arribar a Wanxian pren la direcció E després de Fengjie i fins a Yichang travessa un sector muntanyós, on s’encaixa entre gorges, ple de ràpids i salts que obstaculitzen la navegació finalment entra a la plana 41 m d’altitud, on els…

S’estén, en sentit longitudinal, de la vall de l'Indus, al NW, a la vall del Brahmaputra, al SE, i en sentit transversal, del Tibet, al N, a la plana indogangètica, al S La seva longitud és d'uns 2500 km, i l'amplària mitjana, de 200 a 300 km Molts dels seus pics superen els 7000 i els 8000 m d'altitud A la part central forma un gran arc convex cap a la plana del Ganges Separa la Xina i l'Índia, però comprèn, així mateix, territoris d'altres països el Pakistan, el Nepal i Bhutan Format al llarg de la gran orogènia terciària, durant el Mesozoic i part del Paleozoic, el seu emplaçament actual…