Resultats de la cerca
Es mostren 399 resultats
Sant Francesc-s’hi-moria
Capella
Popular capella del municipi de Vic (Osona), dins la parròquia de Calldetenes, prop de la carretera de Vic a Olot.
El seu nom, estrafet modernament, va lligat a una llegenda del pas de sant Francesc pel país, contada per Verdaguer Es deia abans Sant Francesc Salmunia per haver-se edificat prop del mas Almunia és coneguda des del 1244 S'ha reedificat diverses vegades, la darrera el 1946
Sarreganyada
Cim
Cim (1 247 m) de la serra de Bellmunt (Osona), a ponent del cim culminant, on hi ha el santuari de Bellmunt, dins el municipi de Sant Pere de Torelló.
Hi hagué el castell de Sarreganyada , que li donà el nom, propietat de Bernat I Tallaferro, comte de Besalú, que el 1020 el llegà al seu fill Guillem I Del 1136 al 1310 pertangué a la família Montcada, i el 1356 el tenia Ramon de Gurb per Bernat III de Cabrera, comte d’Osona Després desapareix de la documentació Hom creu que el santuari de Bellmunt era en els seus inicis la capella del castell
el Fugurull
Aspecte del mas del Fugurull
© David Montón
Masia
Masia del municipi de Manlleu (Osona), vora la qual hi ha l’església de Vilamirosa.
cap Boeo
Cap
Cap de l’extrem occidental de Sicília, Itàlia, damunt el qual hi ha la ciutat de Marsala.
Els romans l’anomenaven Promontorium Lilybaeum
vescomtat de Cardona
Història
Jurisdicció feudal que comprenia, a l’origen, a la frontera occidental del comtat d’Osona-Manresa, el castell de Cardona, part de la vall del Cardener incloent-hi Bergús a ponent, la riera de Navel i l’aigua d’Ora, i, al nord, Sorba i Gargallà.
Els límits de llevant i de migjorn eren menys precisos Els vescomtes d’Osona vescomtat d’Osona s’hi establiren durant la segona meitat del segle X Hi residiren des del 986, i ben aviat esdevingué llur patrimoni familiar El primer vescomte documentat que exercí a Cardona fou Guadall, que ho era d’Osona Guadall II i que morí vers el 973 El succeí el seu fill Ermemir mort el 1010, que corroborà la carta de repoblació de Cardona concedida pel comte Borrell El primer a anomenar-se vescomte de Cardona fou Ramon Folc I de Cardona mort el 1086, bé que la seva mare Guisla…
Itàlia
Estat
Estat de l’Europa mediterrània format per dues unitats naturals ben definides: d’una banda, el sector peninsular (on hi ha dos estats independents: San Marino i el Vaticà), juntament amb les illes de Sardenya i Sicília, i de l’altra, el sector continental limitat per la cadena dels Alps, que de NW a NE li fan de frontera amb França, Suïssa, Àustria, Eslovènia i Croàcia; la capital és Roma.
La geografia física El relleu El sector septentrional, o Itàlia continental, és format pels Alps i la plana del riu Po Aquesta última s’estén, amb una amplada d’uns 200 km i una llargària d’uns 350, des dels Alps fins a l’Adriàtica i constitueix una depressió d’origen tectònic que ha estat progressivament reblerta per materials diversos provinents de la gran serralada alpina morènics al sector més alt i alluvials al sector més baix de la plana aquests últims han provocat la sobreelevació dels llits fluvials, cosa que explica les freqüents inundacions en aquesta part de la plana Els Alps, que…
la Grevolosa
Aspecte de la fageda de la Grevolosa
© CIC-Moià
Finca del municipi de Sant Pere de Torelló (Osona), on hi ha una de les fagedes més ben conservades de Catalunya, coneguda amb el mateix nom.
Avern
Llac
Llac d’Itàlia, prop de Cumes, a la Campània; exhalava unes emanacions sulfuroses tan fortes, que és fama que els ocells que el sobrevolaven hi morien asfixiats.
Era consagrat a Plutó, i hom creia que era l’entrada de l’infern En la literatura, sovint n'és sinònim
Martina Franca
Ciutat
Ciutat de la província de Tàrent, a la Pulla, Itàlia.
És bisbat, i hi destaquen l’antic palau ducal, del s XVII, i la catedral, del XVIII Hom hi cria una raça especial d’ases Hi ha elaboració de formatge i producció de llana