Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
llenca de Caprivi
Regió
Territori en forma de llenca del nord-est de Namíbia (uns 450 km de llargada i de 30 a 100 km d’amplada), que enllaça el país amb el riu Zambezi.
El canceller alemany Caprivi n’obtingué la possessió el 1893 Fou cedida l’any 1893 per la GranBretanya a la colònia alemanya de l’Àfrica del Sud-oest per donar-li una sortida al Zambezi
Walvis Bay
Ciutat
Districte i ciutat de Namíbia, situat a la badia homònima, que forma part de la regió d’Erongo.
El 1878, el territori fou annexat per la GranBretanya, interessada en les reserves de guano a les illes adjacents, i el 1884 fou incorporada a la colònia del Cap Annexada el 1910 com a enclavament del nou estat independent de la Unió Sud-africana del 1922 al 1977 formà part de l’Àfrica del Sud-oest nom de Namíbia fins el 1968 El 1978, any que l’ONU retirà el mandat sud-africà sobre aquest territori, Walvis Bay passà a dependre de facto i directament de Sud-àfrica Malgrat que el 1990 Namíbia assolí la condició d’estat sobirà, no fou fins el 1994 que Walvis Bay passà…
Sacra di San Michele
topotto (CC BY-NC-ND 2.0)
Abadia
Abadia del municipi de Sant’Ambrogio di Torino (Piemont), dins la vall de Susa, situada dalt del cim Pirchiriano (936 m).
El monestir benedictí, anomenat també La Sacra , fou construït entre els segles X i XI D’estil romànic amb elements gòtics, té una aparença de fortificació El conjunt és format per una església segle XII, des d’on s’accedeix al temple primitiu situat en un nivell inferior dues hostatgeries la gran, del segle XI les restes d’una capella de planta octogonal segle X, anomenada el Sepulcre dels Monjos perquè s’havia considerat que era un panteó una porta d’entrada amb un mur de 41 m d’alçària una escalinata mitjan segle XII que comunica l’entrada amb l’església, anomenada l’…
Balutxistan
Regió
País de l’Àsia sud-occidental, dividit entre l’Afganistan al N, el Pakistan a l’E (Sind), l’Iran i el Pakistan al S (fins a la costa del golf d’Oman) i, a l’W, l’Iran (conca del Jaz Mūrīyān).
Comprèn, en conjunt, uns 500000 km 2 que corresponen al Balutxistan pakistanès i al Balutxistan iranià El país és constituït a l’est per un feix muntanyós que culmina al nord al Takht-i Sulaimān 3441 m i que, interromput per la depressió de Kachhī i el pas de Bolān, continua en direcció S-W amb serralades més baixes La resta de la regió, que forma el racó sud-oriental de l’altiplà irànic, és formada per grans conques endorreiques separades per serralades El clima és subtropical sec de 150 a 350 mm de precipitació, a l’hivern La població és formada per balutxis, pathans irànics i brahuis…
Iran
Estat
Estat de l’Àsia occidental, estès del Caucas a la depressió de Helmand i de la mar Càspia al golf Pèrsic, i limitat per Armènia, l’Azerbaidjan, la mar Càspia i el Turkmenistan al N, l’Afganistan i el Pakistan a l’E, els golfs Pèrsic i d’Oman al S i l’Iraq i Turquia a l’W; la capital és Teheran.
La geografia física Les serralades de l’Iran es divideixen, a partir del nucli muntanyós d’Armènia, en dos sistemes de direcció NW-SE i amb unes altituds de més de 3000 m el que voreja la costa de la mar Càspia d’W a E, amb l’Elburz Demāvand, 5670 m, que es perllonga cap a l’E per les muntanyes de Khorāsān, i el que parteix de l’E de la depressió del llac Urmia i forma una sèrie de serralades, el Zagros, que a través del Kurdistan es dirigeixen cap al S i voregen l’altiplà interior A l’E, les muntanyes del N i del S s’uneixen per una sèrie…
Itàlia
Estat
Estat de l’Europa mediterrània format per dues unitats naturals ben definides: d’una banda, el sector peninsular (on hi ha dos estats independents: San Marino i el Vaticà), juntament amb les illes de Sardenya i Sicília, i de l’altra, el sector continental limitat per la cadena dels Alps, que de NW a NE li fan de frontera amb França, Suïssa, Àustria, Eslovènia i Croàcia; la capital és Roma.
La geografia física El relleu El sector septentrional, o Itàlia continental, és format pels Alps i la plana del riu Po Aquesta última s’estén, amb una amplada d’uns 200 km i una llargària d’uns 350, des dels Alps fins a l’Adriàtica i constitueix una depressió d’origen tectònic que ha estat progressivament reblerta per materials diversos provinents de la gran serralada alpina morènics al sector més alt i alluvials al sector més baix de la plana aquests últims han provocat la sobreelevació dels llits fluvials, cosa que explica les freqüents inundacions en aquesta part de la plana Els Alps, que…