Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Empoli
Ciutat
Ciutat de la província de Florència, a la Toscana, Itàlia, situada a la vora esquerra de l’Arno.
Nucli industrial indústria alimentària, tèxtil, química, paperera Els seus principals monuments, com la collegiata fundada el 1093, amb façana de marbre típicament toscana, foren greument perjudicats durant la Segona Guerra Mundial
Fabriano
Ciutat
Ciutat de la província d’Ancona, a les Marques, Itàlia.
Situada vora del riu Giano, afluent de l’Esino, en una vall entre els monts Catria i Sanvicino Centre de la indústria paperera, el més antic d’Itàlia s XIII, i de la metallúrgia del coure, hi ha també fàbriques de guix, de calç i de ciment hidràulic
Foligno
Ciutat
Ciutat de la província de Perusa, a l’Úmbria, Itàlia, situada a la vora esquerra del riu Topino.
El pla de la ciutat, gairebé rectangular, conserva els trets d’un antic campament romà És un centre comercial i un nucli industrial en ràpida expansió, afavorida pel seu emplaçament, dominant el pas principal entre la plana umbriana i la costa de l’Adriàtica Hi ha indústria sucrera, tèxtil, metallúrgica, paperera i de pasta de sopa És un mercat agrícola cereals, oli, vi, farratge
Vignola
Ciutat
Ciutat de la província de Mòdena, a l’Emília-Romanya, Itàlia.
Situada a la riba esquerra del Panaro, a l’entrada de la plana del Po, és un centre agrícola i un florent mercat vinícola Té indústria alimentària conservera i enològica, paperera i de materials de la construcció Entre els monuments destaca el castell de la Rocca esmentat ja l’any 826, antiga possessió dels bisbes de Mòdena, que conserva diverses sales adornades amb frescs de l’escola bolonyesa del s XV
Viterbo
Ciutat
Capital de la província homònima, al Laci, Itàlia.
És situada a 325 m d’altitud, en una plana al peu dels Cimini Centre agrícola i comercial, té indústria alimentària, paperera, mecànica, etc És seu episcopal D’origen possiblement etrusc, fins al s VII no hi ha documentat un Castrum Viterbii El seu desenvolupament no començà, però, fins al s XI Després d’un domini imperial, passà a l’Església Alexandre IV s’hi refugià 1257, i fins el 1281 els papes residiren normalment a la ciutat Aquest període contribuí a la seva màxima esplendor, tant en l’aspecte econòmic com artístic però decaigué amb l’abandó de la cort pontifícia…
Laci
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia central, entorn de Roma, que comprèn les províncies de Roma, Frosinone, Latina, Rieti i Viterbo.
La capital és Roma Adossat a l’Apení per l’E i limitat per la mar Tirrena a l’W, el Laci s’estén entre la Toscana i l’Úmbria al N i la Campània al S, amb un relleu molt variat que no presenta unitat fisiogràfica La part occidental és una plana costanera, centrada a la Campagna di Roma, mentre que la part oriental és muntanyosa, amb els monts Reatini Terminillo, 2 213 m i Simbruini, relleus calcaris travessats per l’ampla vall del Velino Al NW i SE de Roma s’arrengleren grups d’antics volcans, amb alguns llacs monts Volsini llac de Bolsena, Cimino llac de Vico, Sabatini llac de Bracciano,…
Milà
Vista de la ciutat de Milà des de la catedral
© Corel Professional Photos
Ciutat
Ciutat i capital de la Llombardia, Itàlia, i de la província homònima.
És situada al sector N de la plana llombarda, gairebé a mig camí entre els Prealps i el riu Po, en un encreuament de rutes transalpines Simplon, Sant Gotard, la Maloia que la comuniquen amb l’Europa industrialitzada i amb les que enllacen amb la Mediterrània per Gènova, a través de l’Apení lígur Milà presenta una forta expansió demogràfica, parallela a la creixent industrialització i deguda sobretot a una forta immigració de la resta d’Itàlia de 242000 h el 1851 passà a 599000 el 1911, a 1275000 el 1951 i gairebé a 1,8 milions el 1970 El nucli urbà tradicional és de planta radioconcèntrica,…
Itàlia

Estat
Estat de l’Europa mediterrània format per dues unitats naturals ben definides: d’una banda, el sector peninsular (on hi ha dos estats independents: San Marino i el Vaticà), juntament amb les illes de Sardenya i Sicília, i de l’altra, el sector continental limitat per la cadena dels Alps, que de NW a NE li fan de frontera amb França, Suïssa, Àustria, Eslovènia i Croàcia; la capital és Roma.
La geografia física El relleu El sector septentrional, o Itàlia continental, és format pels Alps i la plana del riu Po Aquesta última s’estén, amb una amplada d’uns 200 km i una llargària d’uns 350, des dels Alps fins a l’Adriàtica i constitueix una depressió d’origen tectònic que ha estat progressivament reblerta per materials diversos provinents de la gran serralada alpina morènics al sector més alt i alluvials al sector més baix de la plana aquests últims han provocat la sobreelevació dels llits fluvials, cosa que explica les freqüents inundacions en aquesta part de la plana Els Alps, que…