Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Cària
Història
Antiga regió del sud-oest de l’Àsia Menor, a la costa de la mar Egea, limitada al nord pel riu Meandre, entre Jònia i Lídia, a l’oest, i Lícia i Frígia, a l’est.
Abans de la seva colonització pels grecs, fou habitada per un poble la llengua del qual és anomenada cari foren famosos com a mariners i mercenaris Les ciutats principals foren Milasa Milâs , a l’interior, i Halicarnàs i Cnidos a la costa Al s VI aC Cària passà sota el poder de Lídia, i després del de Pèrsia Les comunitats independents de la costa formaren part de la confederació de Delos Al s IV aC la satrapia de Cària, governada per una dinastia autòctona, establí la capital a Halicarnàs, on Artemísia erigí el famós Mausoleu, i el país fou fortament hellenitzat Després de la conquesta d’…
ducat de Parma
©
Història
Territori senyorial centrat a la ciutat de Parma.
Creat pel papa Pau III el 1545, amb inclusió de Piacenza, l’atorgà al seu fill, Pere Lluís Pere Lluís I de Parma Assassinat aquest 1547, fou ocupat per Milà El 1558 Felip II de Castella el tornà a Octavi Farnese Octavi I de Parma Els ducs següents d’aquesta dinastia foren Alexandre 1586-92, Ranuccio I 1592-1622, Eduard I 1622-46, Ranuccio II 1646-94, Francesc 1694-1727 i Antoni 1727-31, que morí sense fills El ducat passà aleshores a Carles de Borbó 1732, fill de Felip V d’Espanya, i el 1735, a Àustria, que en féu duc Francesc II 1738-48 Però, ocupat per Espanya 1745, passà, amb Guastalla,…
Gerasa
Antiga població del Galaad, fundada vers el 300 aC.
El 83 aC Alexandre Janneu la conquerí, i a partir del 40 aC formà part de la Decàpolis Inicià la seva expansió a partir del 106 dC, quan Trajà annexionà la Nabatea a l’imperi i creà la província d’Aràbia Són pocs els coneixements que hom té de la ciutat dels ss III i IV dC, però al sV dC esdevingué seu episcopal i hi foren construïdes nombroses esglésies Ciutat de construcció hipòdroma —el cardo mesura 900 m i el creuen dos decumani —, és voltada per una muralla de 0,8 km A l’extrem nord hom hi troba una porta monumental construïda per Trajà l’any 115 aC a l’extrem meridional,…
Cilícia
Regió d’Anatòlia, a la costa sud, entre la serralada del Taure i la mar.
És una plana fèrtil i clau del pas de l’altiplà d’Anatòlia a les grans valls mesopotàmiques i del Llevant pel port del centre del Taure, dit portes de Cicília o porta de Ferro L’obertura vers Síria i Mesopotàmia li donà ràpidament les novetats econòmiques neolítiques, conegudes pels nivells inferiors de Tars i de Mersin No constituí mai part de l’imperi Hittita Al s XVI aC la part oriental de Cilícia era ocupada pel regne de Kizzuwatna, que féu un tractat en paritat amb els hittites Segons fonts posteriors, els daniuna , un dels pobles de la mar, passaren per aquesta zona i destruïren Tars, i…
principat de Vladimir-Suzdal’
Història
Principat rus que fou l’origen de l’estat moscovita.
Comprenia la regió del Volga superior, amb les ciutats de Rostov, Suzdal’ i Vladimir La importància històrica d’aquest indret és antiga hom hi ha trobat monedes orientals i occidentals, la qual cosa demostra que la regió del Volga superior fou una artèria comercial important A partir del s X s’hi establiren els camperols de la regió de Novgorod i de Kíev Cap al 1125 l’hereu de Vladimir II Monòmac, Jurij Dolgorukij, féu del NE del país un centre estratègic important amb les ciutats de Rostov, Suzdal’ i Perejaslavl’ Mentre que Kíev perdia importància, Vladimir-Suzdal’ en guanyava Els avantatges…
Capadòcia
© Fototeca.cat
Regió de l’Àsia Menor, a Anatòlia, limitada al S per les muntanyes del Taure, a l’E per l’Eufrates, al N pel riu Halis i a ponent per la regió dels llacs de Pisídia i Licaònia.
Situada a l’actual regió turca de l’Anatòlia Central, és la zona de contacte amb l’altiplà central d’Anatòlia Des del punt de vista geològic, la regió fou sotmesa a una intensa activitat volcànica que donà lloc a cims d’altitud considerable mont Erciyas, 3916 m i que tingué com a resultat una gran abundància de dipòsits de lava i cendra L’erosió d’aquests materials formà un relleu singular, del qual els pilars coronats en són els elements característics La qualitat tova del sòl volcànic hi afavorí, des de l’inici del seu poblament, una proliferació excepcional d’habitatges i construccions…
Bactriana
Història
Regió de l’Àsia central compresa entre el Hindūkush, l’Amudarja i la Margiana.
La Bactriana apareix a la història com a part de l’imperi aquemènida al s VII aC Aquesta província, juntament amb la Sogdiana, representava l’extrem nord-est de l’imperi persa, en contacte immediat amb les tribus escites nòmades i al peu de les collades que comuniquen l’estepa asiàtica amb la plana índia Els seus pobladors parlaven un dialecte irànic oriental en la versió més antiga del qual són composts els himnes més antics de l' Avesta , fet que coincideix amb la versió tradicional que en fa la regió bressol del profeta Zaratustra La conquesta de la Bactriana per Alexandre el…
mar Negra
Oficina de Turisme de Bulgària
Mar
Mar continental annexa a la Mediterrània.
S'estén a l’Europa sud-oriental, i els estats riberencs són al N, Ucraïna i Rússia a l’E, Geòrgia al S, Turquia, i a l’W, Bulgària i Romania Comunica pel Bòsfor, la mar de Màrmara i els Dardanels amb la Mediterrània, i per l’estret de Kerč’ amb la mar d’Asov Conté uns 500000 km 3 d’aigua Les costes meridionals són rocalloses i escarpades i les del nord, sorrenques i planeres, en particular entre la península de Crimea i la desembocadura del Danubi Pel sector nord s’estén una vasta plataforma continental, amb profunditats inferiors als 100 m cap al centre i el sud la…
Gaza
Territori del SW de Palestina.
La capital és Gaza Situada en una petita franja planera al litoral mediterrani, De clima mediterrani, els musulmans hi són majoritaris La ciutat de Gaza fou un centre comercial i, sobretot, estratègic cananeu Constituïa el terme de la ruta militar que la lligava amb Egipte a través de Rafah i era la porta d’entrada a Palestina, raó per la qual els faraons la mantingueren sota llur domini des del segle XV aC fins al XIII aC Ocupada pels filisteus segle XII aC, esdevingué una ciutat de la pentàpolis filistea Fou conquerida per Tiglath-Pileser III, pel faraó Nekao 608 a 605 aC, per Cambises 529…
Rodes
© Fototeca.cat-Corel
Illa
Illa grega de la mar Egea, la més gran de l’arxipèlag del Dodecanès.
La capital és Rodes Les seves costes atenyen un perímetre de prop de 400 km Constituïda per roques calcàries mesozoiques, s’eleva en alguns punts fins als 1200 m És recoberta, en bona part, amb boscs de coníferes i té conreus prop de les costes De clima mediterrani, amb temperatures que oscillen entre 13°C a l’hivern i 25°C a l’estiu, la pluviositat és escassa i els cursos d’aigua són esporàdics Produeix i exporta tabac, cotó, figues, cítrics, oli d’oliva i vi El subsol és poc ric en minerals lignit, magnesita i cronita Colonitzada per colons dòrics a la segona meitat del segon millenni aC,…