Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Caudiers de Fenollet
Municipi
Municipi de la Fenolleda a l’extrem NE de la comarca, a la vall mitjana de la Bolzana que corre en direcció EW i forma un corredor entre muntanyes per on passen la carretera i el ferrocarril de Perpinyà a Tolosa.
El terme limita al sud amb la serra d’Arquièras, per la qual s’obre pas la vall de Sant Jaume en un congost dominat pels antics castells de Fenollet i de Castellfisel A la sortida del congost hi ha el santuari de la Vall Al nord és accidentat pel sector més occidental de les Corberes, en les quals s’obre l’important coll de Sant Loïs, on passava l’antic camí de Perpinyà a Carcassona Les zones muntanyoses són cobertes de bosc alzines, roures, avets i faigs, activament explotat hi ha serradores Les terres de conreu 478 ha, cobertes gairebé totalment de vinya 413 ha, que ha substituït…
el Fort dels Banys
Nom que adoptà oficialment el municipi dels Banys d'Arles al començament del segle XIX, poc temps després de la seva constitució; el 1840 fou substituït pel d’Amélie-les-Bains.
El nom prové del fort dels Banys, construït per Vauban el 1670
Sant Llorenç de Cerdans
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallespir, al sector més alt de la comarca; comprèn la vall de Sant Llorenç de Cerdans (excepte la capçalera, que pertany al municipi de Costoja), drenada pel riu de Sant Llorenç (format a la farga de Dalt, aigua amunt de la vila, per la unió de les rieres de Vila-roja i de Costoja, i que aflueix al Tec, per la dreta, a la zona engorjada anterior al pas del Llop).
Afluent, per la dreta, d’aquesta vall és la vall de la Quera, drenada per la riera de la Quera, que davalla del Montcapell El terme comprèn també la riba dreta del Tec, entre la confluència amb la vall de Galdares i el pas del Llop, i a llevant del Montcapell 1194 m i de la serra de la Garsa 1212 m la capçalera del riu del Terme, afluent, per l’esquerra, del riu de Montdony Una bona part del terme és boscat, especialment el sector occidental, als vessants del Cogul, on s’estén el bosc de la Vila, on abunden els castanyers L’agricultura és poc important 11 ha dedicades a arbres fruiters…
les Corberes
Conjunt orogràfic del Llenguadoc i Catalunya, de límits i estructura discutits.
Partint del massís de Motomet 691 m alt al pic Berlès, el migdia constituí el límit entre la Fenolleda i el Perapertusès coll de Sant Lluís, 687 m pic de Bugarac, 1 231 m, el més alt de les Corberes el roc Serret, a l’est de les gorges de Galamús, 969 m la muntanya de Tauch, 942 m A llevant, el muntanyam perd altura ràpidament i baixa en graderia de la muntanya de Perillós 708 m cap als estanys litorals estany de Salses Al nord, les Corberes perden l’aspecte de serralada i esdevenen un conjunt intricat de plecs esventrats per l’erosió, que hi ha obert depressions argiloses o margoses,…
Israel
Estat
Estat de l’Àsia occidental, enclavat essencialment a l’antiga Palestina, que limita al N amb el Líban i Síria, a l’E amb Jordània, al S amb el golf d’‘Aqaba, al SW amb Egipte i a l’W amb la Mediterrània. Ocupa i administra els alts del Golan i una part de Cisjordània, en la qual el territori de Gaza i la ciutat de Jericó disposen, des del 1994, d’un règim autonòmic palestí. La capital és Jerusalem, però aquest estatus està en discussió.
La geografia física El territori d’Israel comprèn una plana litoral d’uns 184 km de longitud que s’estén a la vora de la mar Mediterrània, una gamma de relleus poc elevats a l’interior, la màxima altitud de la qual és assolida al N, a les muntanyes de Galilea, on es troba el cim més alt del país Har Meron, 1208 m, la depressió que inclou la vall del Jordà i la mar Morta, a l’E, on s’assoleixen els 396 m sota el nivell del mar i, al S, el Nègueb, regió desèrtica de forma triangular limitada a l’E amb Jordània i a l’W amb el Sinaí, que a l’extrem meridional s’obre a la costa septentrional d’‘…
Palestina
CC-BY-SA Diego Delso, delso.photo
Geografia històrica
Designació tradicional de l’antic país de Canaan o d’Israel, sobretot a partir de la revolta jueva del 132-135, en què l’anterior Judea formà part de la província romana de Síria. També és anomenada Terra Santa. El nom es relaciona amb els antics filisteus. Actualment està repartida entre els estats d’Israel i de Jordània.
La geografia Al N queda delimitada pels darrers contraforts de l’Hermon i les muntanyes de l’Hauran 1830 m, i al S pel desert del Nègueb De N a S, la vall del Jordà la divideix en dues parts Cisjordània a llevant, fins a la Mediterrània, i Transjordània a ponent, fins al desert de Síria Al S de la mar Morta, la plana de l’‘Araba continua aquesta divisió fins al golf d’‘Aqaba o d’Elat Transjordània presenta una sèrie de valls en direcció EW, fins a la depressió del Jordà, mentre que Cisjordània es caracteritza per la cadena muntanyosa que la travessa en direcció NS al centre del país Samaria,…