Resultats de la cerca
Es mostren 282 resultats
Districte Cinquè
Raval
Nom amb què és conegut el Raval, un dels sectors de l’antic recinte emmurallat de Barcelona que constituí un dels dotze districtes administratius de la ciutat (1945-84).
Comprèn el Barri Xinès i es distingeix per les altes densitats d’ocupació del sòl 503 h/ha el 1985 i dels habitatges 2,9 h per habitatge sense rellogats Situat a l’antic Raval, és limitat per la Rambla, el carrer de Tallers, la Ronda, el Parallel i el passeig de Colom forma una bigarrada xarxa viària, amb carrers estrets les cases la majoria dels s XVIII i XIX tenen un equipament deficient La densificació es produí des del principi del segle i arribà al màxim el 1930 1 023,6 h/ha Fou una de les zones polèmiques en els projectes urbanístics dels anys trenta El pla Macià denuncià…
el Camp d’en Grassot
Barri
Antic barri obrer de Gràcia (Barcelona), al límit amb els municipis de Barcelona i de Sant Martí de Provençals, sorgit amb l’expandiment industrial d’aquella vila a la segona meitat del segle XIX.
Fou urbanitzat pels germans Romà i Dolors Grassot i Elias seguint el pla Cerdà
Can Clos
Barri
Barri de Barcelona situat al vessant sud-oest de Montjuïc, entre la carretera de Port i la mar, creat pel Patronat Municipal de l’Habitatge per absorbir els habitants de barraques desplaçades, amb motiu del Congrés Eucarístic Internacional del 1952.
És format per blocs de dos i de quatre o cinc pisos Conjuntament amb el Polvorí, constitueixen una aglomeració humana d’uns 19 700 h est 1985
Ribelles
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Ribelles.jpg)
Vista del poble de Ribelles
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Vilanova de l’Aguda (Noguera), situat a la vall del Llobregós, 1 km a la dreta del riu, prop del límit amb el terme de Sanaüja (Segarra), vora el castell de Ribelles (centre de la baronia de Ribelles).
L’església parroquial Santa Maria és romànica Al segle XIX formà el municipi de la Baronia de Ribelles, amb els llocs de Guardiola, Alzina de Ribelles i Vilalta
Sant Pol
Santuari
Santuari del municipi de Cabanabona (Noguera), al SW del terme, vora el límit amb el d’Oliola.
la Llacuna
Barri
Barri de Sant Martí de Provençals (Barcelona), format durant el segle XIX amb la instal·lació de fàbriques.
Aquest sector era, al segle XV, inundat per les aigües marines Al segle XVIII hom construí la séquia de la Llacuna 1716, anomenada també de Vòrbom , en record del seu dissenyador, l’enginyer Prosper de Verboom, i el municipi de Barcelona hi disposava de pasturatges el Joncar L’estany que donà nom a la Llacuna fou dessecat al començament del segle XIX, i el rec, els primers anys del segle XX
l’Hostalnou
Barri
Barri del terme de Vallfogona de Balaguer (Noguera), que forma un continu urbà amb la ciutat de Balaguer.
la Verneda
![](/sites/default/files/media/FOTO/A097003.jpg)
Portal del convent gòtic dels carmelites, situat al barri de la Verneda de Barcelona
© Fototeca.cat
Barri
Barri residencial obrer de Barcelona, situat dins l’antic terme municipal de Sant Martí de Provençals, al límit amb el de Sant Adrià de Besòs, del qual és separat per la riera d’Horta; limita amb l’autopista de Mataró.
És format per grans blocs d’habitatges i algun nucli de barraques la Perona Sorgí a partir de la segona meitat dels anys cinquanta al voltant de l’antic nucli rural del Fondo de Sant Martí, on es conserva l’església gòtica de Sant Martí de Provençals i uns pocs masos i on s’aixecava l’antic molí de la Verneda, vora el rec Comtal, que féu d’aquest sector una de les partides rurals més riques de Sant Martí Al s XIII donà nom a la possessió dels Llull, la verneda d’en Llull, que s’estenia pels termes de Sant Martí de Provençals, Sant Adrià de…
Sant Martí de Provençals
Església parroquial i nucli antic a Sant Martí de Provençals, voltat pel blocs de la Verneda
© Fototeca.cat-E.Casas
Antic municipi
Antic municipi del Barcelonès, agregat el 1897 al de Barcelona, situat a la costa, a llevant de l’antiga ciutat, entre el parc de la Ciutadella i el carrer de Marina, d’una banda, i la riera d’Horta (límit amb Sant Adrià de Besòs i Sant Andreu de Palomar), de l’altra.
A la part alta, els turons del Carmel i de la Rovira el separen de Santa Eulàlia de Vilapicina de l’antic terme de Sant Andreu de Palomar, i el torrent d’en Mariner o de la Partió, de Gràcia La línia de la costa, fins a la fi de l’edat mitjana, es trobava molt allunyada de l’actual, de manera que la major part del modern barri del Poblenou en restava fora Doumentat des de 989, es creu que l’origen podia provenir d’un grup de provençals establerts en aquest lloc als moments inicials de la repoblació del terme, després de la presa de Barcelona del 801 Alguns autors defensen, però, que el nom…
la Cluella
Història
Antiga quadra del municipi de Tiurana (Noguera), a la dreta del Segre, prop de la confluència amb el Rialb.
L’església havia depès de la parròquia de la Torre de Rialb Ha restat sota les aigües del pantà de Rialb des del 1999