Resultats de la cerca

Situació i presentació Termeneja al N amb els municipis de Riudellots de la Selva, Sant Andreu Salou i Caçà de la Selva els dos últims del Gironès, a l’E amb Llagostera també del Gironès, al S amb Vidreres i a l’W amb Sils i Vilobí d’Onyar Es troba en una extensa vall entre les conques del Ter i la Tordera Les aigües del sector del nord, les rieres de Gotarra i de Benaula, desemboquen a l’Onyar, que travessa un petit sector a l’extrem NW del terme, mentre que al sector del veïnat de Mateves es forma la capçalera de la riera de Santa Maria, que ja fora del terme esdevé la séquia de Sils,…

És constituïda per les ciutats de Katowice, Sosnowiec, Chorzów, Bytom, Raude, Zabrze i Gliwice, situades en una important conca hullera

Sis ciutats dòries Cnidos, Halicarnàs, Ko, Ialis, Camir i Lindos hi formaren una confederació hexàpoli de caràcter religiós La capital era el temple d’Apollo al cap Triopi, on eren celebrades festes en honor de Posidó, Demèter, Persèfone i Hermes Halicarnàs se separà de la Dòrida a causa de les seves afinitats amb els jonis, la llengua dels quals adoptà La confederació prosperà gràcies al comerç amb Creta, Síria i Egipte, i gaudí d’un elevat nivell cultural, malgrat la competència i la influència jònica La seva constitució fou ara aristocràtica ara popular, a remolc de les successives…

Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Vilobí d’Onyar, a l’W amb els de Santa Coloma de Farners i Riudarenes, al S amb els de Maçanet de la Selva i Vidreres i a l’E amb el de Caldes de Malavella Fins a mitjan segle XIX hi hagué l’estany de Sils, de caràcter endorreic, format pels escórrecs de les aigües pluvials procedents dels sectors més alts de Vallcanera, Caldes de Malavella i els vessants interiors de la Serralada Litoral Els límits de la llacuna, dessecada definitivament el 1845, resten encara assenyalats per fites que van des de prop de l’Hostal de la Granota fins al…

És un dels ports més grans i actius de l’Extrem Orient La ciutat és dividida en dues parts pel riu Pasig el nou centre comercial i industrial, al N del riu i la ciutat antiga fortificada i les millors àrees residencials, al S Hi ha indústries de muntatge d’automòbils, mecàniques, tèxtils, del calçat, del tabac, de la fusta i alimentàries És arquebisbat catòlic Hi ha la Universitat de Santo Tomàs, fundada el 1611 El 1571 el poblat indígena fou fortificat per López de Legazpi, que és, doncs, el fundador d’Intramuros la ciutadella, amb les casernes, l’administració i els convents, i durant el…

La geografia El nucli territorial de Bohèmia sol identificar-se amb el territori més occidental de l’actual República Txeca, actualment inclòs dins les regions administratives kraje de Středočeský o Bohèmia Central, Jihočeský o Bohèmia Meridional, Plzeňský, Karlovarský, Ústecký, Královéhradecký, Liberecký, la meitat de Vysočina i la major part de Pardubický, a més del districte metropolità de Praga, la capital A partir del segle X, la història de Bohèmia es troba estretament lligada a la de Moràvia —regió integrada també majoritàriament per txecs— i, tot i que menys, amb una part de Silèsia…

Situació i presentació Limita pel N amb els municipis de Sant Feliu de Buixalleu, Hostalric a l’altra banda de la Tordera, Maçanes i Maçanet de la Selva, pel S i l’E amb el de Tordera Maresme i per l’W amb el de Sant Celoni Vallès Oriental S’estén pel sector NE del massís del Montnegre, amb un cim destacat al Montgròs 391 m, i pel sector de la plana alluvial de la Tordera, que conforma part del límit septentrional del municipi, on aquest riu rep la riera de Santa Coloma La zona forestal, estesa als vessants del Montnegre, ocupa una bona part del territori Hi abunden les alzines, les alzines…

Actualment correspon als territoris del N d’Etiòpia, la República del Sudan, el Txad, el N de Nigèria, Níger, Burkina Faso, Mali, Mauritània i el Senegal Històricament, ha constituït una regió d’un gran tràfic comercial especialment d’or, de sal i d’esclaus entre els països nord-africans i els tropicals, per la qual cosa la seva població ha sofert un continuat procés d’islamització A la regió occidental florí segles III-XIII el regne de Ghana , substituït pel de Mali el 1230, el qual sotmeté a vassallatge els altres regnes veïns, com el de Tombouctou 1336 i el de Songhai 1235, el darrer dels…