Resultats de la cerca

Documentada des del III millenni aC, hom sap molt poca cosa de la seva història fins al s XVI aC, que fou conquerida per Tuthmosis I, i des d’aleshores fins al regnat de Ramsès II restà en poder dels egipcis Uns cinquanta anys més tard ~1191 aC fou repoblada per gent de Sidó, la seva gran rival durant tota la resta de la història de Fenícia Del s X al VI aC exercí l’hegemonia sobre les altres ciutats fenícies El sobirà principal fou Hiram I Altres reis importants són Ithobaal 887-856 aC, que casà la seva filla Jezabel amb Acab d’Israel, i Pigmalió ~821-774 aC, durant el regnat del qual Dido…

Documentada ja al III millenni aC, caigué en poder dels egipcis en el regnat de Tuthmosis III Fins a la darreria de la dinastia XVIII 1567-1320 aC fou la ciutat fenícia més important, a causa de la seva expansió comercial per Síria i per la conca mediterrània La talassocràcia cretenca posà terme al seu predomini vers la fi del s XIV aC Víctima més tard dels pobles de la mar, caigué en poder dels filisteus ~1191 aC, i perdé aleshores la seva hegemonia en benefici de Tir Durant el predomini dels assiris, els fou fidel en general, llevat d’una…

Les excavacions han pogut mostrar una successió de ciutats des del Neolític vers el 5000 aC, que ha donat ceràmiques impreses molt semblants a les dels Països Catalans, de les quals són l’origen remot, passant per una etapa calcolítica 3800-3200 aC preurbana i diverses etapes de progressiva urbanització fins a la conquesta per part dels amorites vers el 2000 aC, moviment de pobles siríacs que comprèn probablement l’emigració d’Abraham D’aquest període amorita és el Temple dels Obeliscs, i una bona sèrie de destrals d’or conservades al museu de Beirut…

Situada al cap Bon, al costat mateix de la mar, és una de les ciutats púniques més ben conegudes i extensament excavades Ocupada almenys des del s VI aC, fou abandonada al s III aC, possiblement en ocasió de la campanya del cònsul Marcus Atilius Regulus en el territori de Cartago l’any 256 aC Cobria unes 7 ha, protegides per una potent muralla, i disposava d’un traçat viari força regular S'hi han excavat un dels santuaris púnics més grans i diverses cases amb pati central que han proporcionat valuosa informació sobre l’arquitectura domèstica púnica

Declarada conjunt historicoartístic l'any 1961, hi destaca la monumental Porta de Mar És un recinte de 131480 m 2 que aplega vestigis de diferents ocupacions des del segle IV aC El seu interior hi ha un important jaciment arqueològic amb restes del barri hellenístic de la colònia grega de Rhode segles IV i III aC, de la villa romana segles II aC i VI dC, de la necròpolis paleocrisitana, d’edificis d’època visigoda, del monestir romànic llombard de Santa Maria segle XI i del nucli urbà fortificat medieval, i dels diferents edificis militars de la darrera…

La primera fase d’ocupació és datada a la meitat del segle II aC, i és una de les primeres villes agrícoles de l’Empordà, per bé que les restes arquitectòniques documentades pertanyen al període comprès entre la primera meitat del segle I aC i el final del segle II dC, moment en què fou abandonada Ha estat excavada des del 1981 per Josep Casas

Situada a la costa nord, en una regió rica en oliveres i tarongers El seu port, Al-Mīnā’, és una important escala petroliera, i a la seva refineria desemboca l’oleoducte de Kirkūk Iraq també és base d’una important flota pesquera Hi ha indústries tèxtils, del ciment, del sabó i alimentàries A causa de la guerra civil de 1975-76, de la inestabilitat política i les lluites que l’han seguida i de la guerra entre l’Iraq i l’Iran —que ha afectat la indústria petroliera de la ciutat—, ha perdut importància econòmica i internacional Fundada per tiris, sidonis i aradians…

Comprèn quatre unitats diferents una factoria grega establerta a l’antic illot on avui hi ha el poble de Sant Martí d’Empúries , que els mateixos grecs, quan ja havia estat fundada la ciutat de terra ferma, anomenaren Palaiapolis ‘ciutat vella’, dita avui pels arqueòlegs Paleàpolis d’Empúries , una ciutat grega al costat de la platja, avui gairebé totalment excavada, que ha estat anomenada modernament Neàpolis ‘ciutat nova’, un poblat indígena dels indigets, creat arredossat a Neàpolis i que sembla que s’anomenà Indikḗ, les ruïnes del qual no han estat localitzades, i una ciutat romana que…

Des d’un punt de vista físic, apareixia dividida en una franja costanera, l’estepa i el desert sirià i, des d’un de polític, en una Síria meridional, amb Damasc, Biblos, Sidó, Tir, i Kadeš com a principals nuclis de població una Síria central, amb regnes importants Neye, Nukhašše i Amurru i amb Ugarit, Hamath, Ṣumura i Qatna com a ciutats estat més característiques, i una Síria septentrional on radicaven, entre d’altres, dues ciutats estat de primera magnitud Karkamiş i Alep El regne de Māri, vora l’Eufrates, quedava un xic despenjat respecte a aquest conjunt Cruïlla, i, doncs, lloc de pas…

És un important port pesquer i comercial i un nucli industrial ciment, pneumàtics, amb una refineria de petroli El primitiu emplaçament de la ciutat fou la colònia d’Hippo Diarrhytus, fundada pels fenicis al segle IX aC Passà a les mans dels romans segle II aC, dels vàndals segle V i dels àrabs segle VII Del 1535 al 1572 es posà sota el protectorat de Carles V i de Felip II Fou una de les bases dels pirates barbarescs Fou ocupada pels francesos 1881, que hi construïren una base naval S’hi refugià l’esquadra republicana espanyola l’any 1939/> Ocupada pels alemanys…