Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
comtat de Forcalquier
Geografia històrica
Territori de l’alta Provença centrat en la ciutat de Forcalquier —(3.782 h [1982]), a la dreta de la Durença, uns 10 km endins— i estès entre la Durença (límit amb el comtat de Provença) i els Alps.
Incloïa el Gapencès, el Champsaur i l’Embrunès i fou comtat independent des de l’any 1054 fins al 1209 La filla i hereva del comte Guillem Bertran I, Adelaida, es casà amb el comte Ermengol IV d’Urgell en morir el seu pare 1096, Adelaida retornà al comtat amb el fill segon, que en fou nomenat hereu Guillem II, fet que vinculà el casal d’Urgell al comtat de Forcalquier El 1193 el comte Guillem III accedí a casar la seva neta i hereva Garsenda —que era una Sabran — amb el futur Alfons II de Provença, fill d’Alfons I de Catalunya-Aragó més tard Guillem III volgué desdir-se’n, però…
Sant Lleïr de Vilva (Alàs i Cerc)
Art romànic
El primer esment que es troba del lloc de Vilva data de l’any 982, que el riu de Vilva apareix com a límit, per ponent, d’un alou situat a la vila d’Alàs L’any 1022 hi ha documentada la venda feta al bisbe Ermengol d’un alou situat al terme de Sant Esteve d’Alàs, en la vila de Vilva, en els seus termes, amb l’església de “Sancti Lirici que ibidem est’ Els límits d’aquest alou eren la vila d’Alàs, el Montcalb, la serra de Sant Just de Cerc i el riu Segre alou que, en el seu testament de 1033, deixà a l’església de Sant Miquel, que ell havia manat construir En la publicació sacramental del…
vescomtat de Menerba
Geografia històrica
Territori feudal llenguadocià, centrat en el castell i burg de Menerba, damunt un escarpament que domina la confluència dels rius Cessa i Brian.
El primer vescomte de qui hom té notícia fou Berard 854 El 873, davant el castell, hom celebrà un judici i fou presidit per un missus del comte narbonès Isembert, anomenat Salomó que molt de temps fou confós amb el comte Salomó de Cerdanya Ramon BerenguerI de Barcelona, en el testament, deixà als seus fills tot el que tenia al Menerbès Jaume I de Catalunya-Aragó renuncià a tots els drets al Menerbès pel tractat de Corbeil 1258 Vers el 990 recaigué en Guillem I, fill del vescomte de Narbona Ponç de Menerba, besnet seu, sembla ésser l’homònim que es crià a la cort d’…
Sant Julià de Ges (Alàs i Cerc)
Art romànic
L’actual edifici de Sant Julià no sembla conservar vestigis arquitectònics de la construcció medieval, documentada al segle XI La vila de Gessum és esmentada l’any 1064 en la donació a la canònica de Santa Maria de la Seu d’una sèrie d’alous, entre els quals consta un alou “ in appendicio Sancti lusti Sanctique luliani in villis que vocant Gessum et Perellam ” El mateix any hi ha documentada una altra donació a Santa Maria de la Seu d’uns alous situats als llocs de Vilanova, Ges i Perella L’any 1077, en la restitució que el comte Ermengol IV d’Urgell va fer a Santa Maria de la…
Castell de Sant Jaume del Cadí (Alàs i Cerc)
Art romànic
El castell de Sant Jaume es troba en un turó davant del Cadí, dit els Castellassos, sobre l’antic camí d’Ansovell a Adraén, a 1 630 m d’altitud Aquest castell es troba perfectament documentat al segle X Apareix per primera vegada en unes afrontacions del 955 “in termino de castro sancti lacobi apostoli…” L’església de Sant Jaume ja s’esmentava en l’acta de consagració de Santa Maria d’Urgell La fortalesa de Sant Jaume fou una possessió dels Pinós, senyors d’altres castells propers El 1107 i el 1131 apareix mencionat aquest castell en sengles juraments de fidelitat, el primer d’Ermengol…
Santa Coloma de la Bastida d’Hortons (Alàs i Cerc)
Art romànic
Una de les primeres mencions de l’església de Santa Coloma data del 941, com a límit d’unes propietats territorials venudes pels esposos Miró i Matilde al bisbe Radulf d’Urgell situades al terme de l’antiga vila de Nocolo pel preu de cent sous l’escriptura especifica que una de les afrontacions de les susdites propietats llindava amb “ Sancta Columba cuius baselika fundata est in villare Ortones” A part aquesta notícia, la parròquia de Sancta Columba és mencionada en l’acta de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell Són freqüents al llarg del segle XI les referències documentals al…
Castell de Torres (Alàs i Cerc)
Art romànic
Situació Vestigis del basament d’una de les torres assentada sobre un esperó rocós ECSA - A Villaró Al capdamunt del poble de Torres d’Alàs, en un turó de difícil accés, coronat per una creu de fusta, hi ha les restes del castell, que domina l’estret que fa el Segre abans d’arribar al pla de l’Urgellet Mapa 35-10216 Situació 31TCG787908 Al quilòmetre 137 de la carretera de la Seu a Puigcerdà surt una pista, en força mal estat, que mena a Torres d’AlàsAVB Història El lloc de Torres és documentat des del segle XI, segons consta en la documentació de la Seu El castell no figura esmentat fins l’…
Santa Maria de les Peces (Alàs i Cerc)
Art romànic
Situació Vista de l’església des del seu costat nord-oest, en què destaca la seva porta descentrada i la curiosa forma de les obertures del campanar, molt alterades ECSA - M Anglada L’ermita de la Mare de Déu de les Peces queda apartada del poble d’Alàs cap a llevant en una cota de 900 m d’altitud, des d’on es domina visualment una gran part del curs del Segre Mapa 35-10216 Situació 31TCG782902 S’hi arriba passant per Alàs, que està a 1,5 km de la carretera de Puigcerdà a la Seu per l’entroncament que es troba a 4 km d’aquesta vila, i que cal passar per un pont que travessa el Segre Des d’…
comtat de Foix
Geografia històrica
Territori entorn de Foix, al Llenguadoc pirinenc, regit per un comte, que correspon a l’actual País de Foix.
Durant l’època romana, el País de Foix formà part de la Civitas Conseranorum Coserans , i sota el domini dels visigots i dels francs, del ducat d’Aquitània, del comtat de Tolosa i finalment del comtat de Carcassona Al principi del segle XI, el comte Roger I de Carcassona mort vers el 1012 el llegà al seu segon fill, Bernat I de Carcassona mort entre 1035/38 el fill d’aquest darrer, Roger II de Carcassona, en fou el primer comte independent Roger I de Foix i l’iniciador de la primera dinastia comtal de Foix El succeïren el seu germà Pere I de Foix mort el 1071 i el fill d’aquest, Roger II…
regne, marquesat i comtat de Provença
Geografia històrica
Territori format arran de la disgregació de l’imperi carolingi.
Els comtes i marquesos de Provença a Arle i a Avinyó Pel tractat de Prüm 855 fou atribuït a Carles I mort el 863, fill de l’emperador Lotari I, i a la seva mort quedà extingit, però fou ressuscitat el 879 per al duc Bosó I mort el 887 —germà de Riquilda, muller de l’emperador Carles II—, que es casà amb Ermengarda, filla de l’emperador Lluís II i deixà el regne al seu fill Lluís I el Cec mort el 928, que esdevingué emperador 901 amb el nom de Lluís III El regne de Provença fou també conegut com a regne de la Borgonya Cisjurana o Baixa Borgonya, regne d’Arle o de Viena, per les seves seus…