Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Mèrcia
Història
Regne anglès fundat per Penda (632-654).
S'estenia pels Midlands, on era situada la seva capital, Liccifeld, i a l’E, des del Fens fins a l’Humber En lluita contra els altres regnes de l’heptarquia anglosaxona, imposà la seva preponderància a partir del s VIII Arribà al seu apogeu amb el rei Offa 757-796 després de la mort d’aquest, Mèrcia decaigué en benefici de Wessex i s’enfonsà definitivament a conseqüència de les lluites contra els invasors danesos
Eòlia
Història
Antiga regió costanera del NW d’Àsia Menor, entre la Tròade i la Jònia.
Rebé aquest nom pel fet que els eolis, veïns dels aqueus, s’hi establiren sXI aC davant la invasió dels doris, que els expulsaren de Tessàlia cap al Peloponès i l’Àsia Menor Fou una regió agrícola, de la qual es destacaren les ciutats de Cime, Esmirna i Mitilene A partir del sIX aC l’Eòlia decaigué, en benefici de la Jònia, però esdevingué un important centre cultural i poètic Formà part del regne de Pèrgam fins a l’annexió d’aquest a l’imperi Romà 133 aC
Qustol
Necròpolis reial i nobiliària de la Baixa Núbia (324-565) actualment coberta pel llac Nasser, uns 37 km al N de Wadi Halfa i a la vora dreta del Nil.
Descoberta i excavada per Walter B Emery 1931-34, és integrada per més de vint-i-dues tombes que, juntament amb les de Ballana, a l’altra banda del Nil, pertanyen al grup X de Núbia Hom en desconeix la capital Construïdes amb maó i pedra amb sostre de volta, dins una fossa de 5 m de fondària, sovint amb un cert nombre de cambres, eren recobertes amb terra fins a formar enormes túmuls fins a 53 m de diàmetre i 10 d’altura, a Qustol, i 77 i 12 m, a Ballana L’aixovar hi era ric i variat armes, arnès treballat, encensers, taules, llums de bronze, etc, al costat d’un gran nombre d’esquelets d’…
Nancy
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital del departament de Meurthe i Mosel·la, França.
Situada a les ribes del Mosella, del Meurthe i del canal navegable del Marne al Rin, es destaca pel conjunt urbanístic s XVIII, format per la plaça Stanislas, l’arc de triomf i la plaça de la Carrière, tancada pel palau del govern i vorejada per la gran zona verda de la Pépinière Ultra un centre administratiu, és també nucli industrial siderúrgic i metallúrgic, funció derivada de la seva situació prop dels importants jaciments fèrrics lorenesos Les àrees industrials modernes se situen a Heillecourt, al S, Seichamps, al NE, i Ludres, al SE, mentre que el sector de Le-Haut-du-Lièvre constitueix…
Valois
Regió de França, a l’Illa de França, constituïda per una àmplia plana a l’esquerra de l’Oise i compresa actualment entre els departaments d’Aisne i d’Oise.
La capital és Crépy-en-Valois El territori constituí el comtat de Valois en època carolíngia, i pertangué als comtes de Vermandois L’hereva d’aquests dos comtats, Adelaida, es casà amb Hug de França mort el 1102, fill del rei Enric I, que esdevingué comte de Valois En morir sense fills 1168 el seu net, el comte Raül III de Valois, les germanes d’aquest, Elionor i Elisabet muller del comte Felip I de Flandes, es disputaren l’heretatge en un plet que fou resolt 1183 pel rei Felip IV de França en benefici propi, i el 1191 fou unit al domini reial, del qual no se separà fins que…
Sant Pere Sallavinera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia, al sector dels altiplans de Calaf, que comprèn la capçalera de la riera de Rajadell.
Situació i presentació El municipi de Sant Pere Sallavinera, de 22,02 km 2 , és situat al N de la comarca, al límit amb el Solsonès i el Bages Limita amb els municipis anoiencs dels Prats de Rei i de Calaf S i Calonge de Segarra W Al N confronta amb la Molsosa Solsonès, al NE amb Sant Mateu de Bages i a l’E amb Aguilar de Segarra, els dos últims del Bages El terme s’estén pel vessant S del turó de Boixadors 863 m, altitud màxima del municipi coronada pel castell de Boixadors, el centre jurisdiccional del terme, per una plana típicament segarrenca, a l’altiplà de Calaf i amb una altitud…
Còrsega
© Anna Díez
Illa
Illa de la mar Mediterrània que constitueix una regió administrativa de França.
La capital és Ajaccio La geografia Situada a la mar Lígur, entre la Rivera italiana i l’illa de Sardenya, de la qual la separa l’estret de Bonifacio, és la més muntanyosa de les illes mediterrànies, i el relleu pot ésser dividit en dues parts una al sud-oest i a l’oest, formada per un bloc hercinià de materials cristallins, aixecat pel plegament alpí, que culmina al Cinto, Rotondo i Incudine la costa és rocallosa, amb grans entrants triangulars, continuació de les profundes valls que tallen aquest bloc L’altra, la part oriental, és formada pels esquists de la serra Castagnicia, que s’…
Veciana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Anoia, a l’altiplà oligocènic que fa d’interfluvi entre l’Anoia i el Sió, bé que dins el vessant del primer.
Situació i presentació El municipi de Veciana, amb una extensió de 38,90 km 2 , és situat al sector NW de la co-marca, al límit amb la Segarra Confronta amb els termes anoiencs de Pujalt N, els Prats de Rei N i NE i Copons E i S, i amb el segarrenc de Sant Guim de Freixenet W És un municipi ric en història Les entitats històriques del terme han estat tradicionalment els castells de Miralles, de Montfalcó, de Segur i de Veciana, amb les seves respectives parròquies, i les quadres o entitats menors de Santa Maria del Camí que forma un enclavament, Castellnou del Camí, Durban, Vilamajor, Sant…
Capellades
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Anoia, en una plataforma, 100 m damunt el riu Anoia, que forma en aquest indret el congost de Capellades.
Situació i presentació El terme municipal de Capellades és el més petit de la comarca, amb 2,95 km 2 Limita amb els termes de la Torre de Claramunt N i W, Cabrera d’Anoia S i Vallbona d’Anoia E Comprèn la vila de Capellades i l’antic veïnat de la Font de la Reina, i hi ha, a més, la urbanització de Ca l’Anton, la major part de la qual pertany al terme veí de la Torre de Claramunt El terme és situat a la vall de l’Anoia, a l’indret on el riu talla la Serralada Prelitoral formant l’anomenat estret o congost de Capellades i surt ja de la Conca d’Òdena per a dirigir-se…
Piera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia, al límit amb l’Alt Penedès.
Situació i presentació El terme municipal de Piera, de 57,11 km 2 , limita amb els termes anoiencs del Bruc i Castellolí N, la Pobla de Claramunt, Vallbona d’Anoia i Cabrera d’Anoia W, els Hostalets de Pierola i Masquefa E, i els termes penedesencs de Terrassola i Lavit, Sant Sadurní d’Anoia i Sant Llorenç d’Hortons S El municipi, que és el més extens de la comarca, és situat al sector SE, al límit amb l’Alt Penedès, estès en una bona part a l’esquerra de l’Anoia, que forma, a la sortida del congost de Capellades, la frontera sud-occidental des de prop del Badorc fins a Sant Jaume Sesoliveres…